“Com que vaig perdre les eleccions, no estic a la presó, però jo hagués posat els locals del país a disposició del referèndum de l'1 d'octubre”. Així s'expressava l'exconseller de Salut de la Generalitat de Catalunya i l'excap del grup parlamentari de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, el 15 de novembre a Bellaterra.
Trias va ser el ponent d'aquest mes de les tertúlies organitzades per l'associació Fòrum Bellaterra, que va aconseguir aplegar una setantena de bellaterrencs a l'EMD. El també exalcalde de Barcelona va aprofitar per presentar el seu nou llibre “Tot el que no es volia dir“, on relata de primera mà la seva experiència a la política catalana, des de finals dels anys 80 fins a l'actualitat.
Parlar de “dependència”, en lloc d'independència
Trias es va mostrar il·lusionat en ser a Bellaterra on afirma que va passar alguns estius de la seva infantesa. El seu actual posicionament: “Jo sóc dels que no era independentista, sempre m'havia considerat nacionalista català i prou (…) però el grau de dependència al qual hem estat sotmesos m'ha fet canviar d'opinió”, confessava. En aquesta línia va explicar com va entrar a la política a través de les eleccions sindicals dins l'hospital on treballava. També les fites assolides: la creació de l'Institut Català de la Salut (ICS), el treball amb el conseller Laporte (1980-1988), la creació de tres consorcis sanitaris, l'experiència com a cap del Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats quan Aznar guanyava amb majoria absoluta (2000-2004)….
Trias també va viure el relleu entre els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, a més de les tensions amb Unió. La dissolució de Convergència i Unió (CiU) i el naixement del Partit Demòcrata (PDeCAT).
D'Aznar va dir-ne que era una persona “molt difícil”, amb uns assessors, com ara Carlos Aragonés, també molt “influents” i “complicats”. Tot seguit, l'excap de CiU va destacar l'acusació de corrupció que va rebre per part de l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, l'excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo – en presó provisional des del novembre del 2017 – i els diputats populars Jorge Moragas i Alicia Sánchez Camacho, qui sostenien – després de la confessió de l'expresident Pujol – que Trias també disposava de 13 milions a Suïssa. “Va ser una acusació molt greu, una trama molt grossa (…)”, va dir-ne Trias, “i els diners encara els estic buscant”, ironitzava.
Un hospital pel Vallès
L'expert en salut va sostenir que el Vallès hauria de tenir “un hospital terciari potent”. “Em sento molt orgullós de la creació de l'Institut Català de la Salut“, l'empresa pública més gran de Catalunya – actualment amb gairebé 38.000 treballadors i el major proveïdor del Servei Català de la Salut. Tot i així, va admetre: “vaig plegar de sanitat perquè vam perdre la majoria”, l'any 2003, moment del tripartit.
Autocrítica i convenciment amb Barcelona
Com alcalde de Barcelona (2011-2015) va destacar l'aposta decidida feta per la cultura i la smart city. “Ara som una smart city, però al principi no sabíem ben bé què era això”. Malgrat tot, va fer autocrítica “alguna cosa haurem fet malament perquè vam perdre les eleccions”. Les possibles causes les va justificar amb l'important problema de l'atur – situat en un 22% a la capital – la dura crisi econòmica i la confessió de l'expresident Pujol dient que “s'havia equivocat”, va apuntar.
Trias va explicar que un dia abans es va desplaçar a la presó per visitar els exconsellers Rull, Turull, Forn i l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, entre altres. De fet, de la visita en va dir: “avui m'hauria agradat acabar el llibre amb la mateixa petició que vaig fer just ahir a l'exconseller Forn, que li vaig transmetre que « tu encara hi tens molt a dir, has de fer una candidatura paraigüa amb el nom de PDeCAT, La Crida, Junts per Catalunya… el que sigui, i presentar-te per l'alcaldia de Barcelona, perquè la ciutat vagi bé»”
En el torn de preguntes va indicar com Manuel Valls (alcaldable de Ciutadans) no es presentava “en clau de ciutat”. Per aquest motiu va explicar que li havia dit: “Manuel, t'equivoques, Barcelona ha de pensar en Barcelona i sumarem 21 regidors per anar contra teu”.
Respecte el futur de Catalunya
Per acabar, respecte el futur de Catalunya va afirmar que “trobo a faltar esforços per crear un ambient de cordialitat que jo crec que és important”. I “qui no sigui capaç de veure que això ha d'acabar amb un pacte, és que s'equivoca (…) però això ho fa complicat perquè hi ha coses davant les quals no podem cedir, per exemple, no podem tenir gent a la presó“. Trias es va mostrar inflexible en aquesta qüestió: “el primer que hauria de fer un jutge és treure'ls de la presó provisional (…) seria un primer pas per trobar solucions per a tothom”.
Ja en el torn de preguntes va ser qüestionat per la conveniència dels partits polítics, davant del moviment civil organitzat. Per la seva banda, va definir-se com a “ferm defensor dels partits polítics”. “L'ANC no s'ha de convertir en un partit polític perquè al final en tindrem tants, que no ens aclarirem”. Finalment, davant el ventall dels partits independentistes va dir: “de vegades m'agradaria que Esquerra Republicana (ERC) fos més generosa, però no parlaré mai malament d'ERC (…) hem de ser capaços de fer pinya i tenir una estratègia de futur clara”.
La presentació de Trias va anar a càrrec de l'empresari bellaterrenc i president del Cercle d'Economia, Juanjo Brugera, i Chus Cornellana, doctora i presidenta de l'associació Fòrum Bellaterra. Cornellana va posar èmfasi en l'elecció dels ponents per a les xerrades: “hem de fer poble i potenciar Bellaterra“. En aquest sentit es referia a la presència de Brugera i al lligam d'estiu de Trias amb Bellaterra, Per la seva banda, Brugera, va definir Trias com “un dels creadors de la sanitat catalana” i va destacar-lo com “un dels creadors de l'Institut Català de la Salut” i “un dels principals negociadors del sistema de finançament de la Generalitat”.
