Albert Salazar, proposant bellaterrenc del projecte, i Josep Maria Riba, president de la Unio de Veïns
Albert Salazar, proposant bellaterrenc del projecte, i Josep Maria Riba, president de la Unió de Veïns | Jordi Tardós

 

 

Podeu veure el vídeo de la presentació aquí.

 

La Unió de Veïns de Bellaterra va dur a terme aquest dimarts 27 de novembre la presentació del projecte del Parc del Torrent la Bonaigua, una iniciativa que vol millorar el trànsit rodat i de vianants a Bellaterra aprofitant el recorregut del Torrent de la Bonaigua.

  

A l'acte, que va precedir a l'Assemblea General de Socis de l'entitat i es va dur a terme a l'Auditori de l'escola Ramon Fuster, van assistir al voltant de trenta persones entre les quals es va comptar amb la representació institucional de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, per part de la regidora de Transparència i Bon Govern, Relacions institucionals i Esports, Laura Benseny. No hi va assistir representació de l'EMD de Bellaterra, tot i que sí que va acudir Jordi Macarulla, de PDeCAT Bellaterra.

 

Bellaterra Sostenible 2030

La presentació va mostrar un projecte de millora sobre la sostenibilitat a Bellaterra que és hereu de la iniciativa Bellaterra Sostenible 2030, proposada amb anterioritat per la Unió de Veïns. Aquesta proposta té com a objectiu treballar per a transformar la localitat en epicentre de la transformació ecològica i de l'urbanisme sostenible a Catalunya. En paraules de Josep Maria Riba, president de la Unió de Veïns de Bellaterra, “hi ha moltes coses que es poden fer (…) i tenim l'oportunitat de ser pioners en les urbanitzacions a escala de Catalunya que fan aquesta transformació”.

  

Entre tot allò que va implicar Bellaterra Sostenible 2030, es va expressar que un dels aspectes més importants va ser una diagnosi sobre sostenibilitat arbitrada per Albert Salazar, arquitecte bellaterrenc i proposant del projecte del Parc del Torrent de la Bonaigua. D'aquesta diagnosi se'n van extreure “coses tan fortes com que Bellaterra era un model urbà obsolet“, va lamentar Riba, i en concret afirmava que “teníem un elevat consum d'aigua, elevades emissions de CO2, un model urbà fortament dependent del transport privat i un progressiu envelliment de la població”. La conclusió de l'estudi era, en boca de Riba, “que Bellaterra cada cop s'assembla més a un poblet del Pirineu”, tot i ser al bell mig de l'àrea metropolitana de Barcelona.

 

Presentació del projecte del Parc de la Font de la Bonaigua
Presentació del projecte del Parc de la Font de la Bonaigua | Toni Alfaro

 

 

Un eix per a Bellaterra

El mateix Albert Salazar, que va ser qui va presentar el projecte al detall, va fer una retrospectiva sobre com havia evolucionat Bellaterra des de la seva fundació, el 1930, fins a l'actualitat, tot indicant que la urbanització ha estat sempre d'esquena als eixos naturals de la zona: el Torrent i la Font de la Bonaigua. L'evolució, segons Salazar, ha estat més determinada per les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat.  

  

Tot plegat, segons va indicar, implica que “quan observes el territori veus que Bellaterra està compartimentada”, i que un dels principals problemes és la divisió que genera el mateix torrent, que com a conseqüència fa que “el barri de Can Domènech està totalment aïllat de la resta de Bellaterra”, entre altres problemes. Tot i semblar un problema menor, per a Salazar es tradueix clarament en dificultats com que “la gent que vol anar a comprar el pa o el diumenge al matí vol anar a fer un cafè ha d'agafar el cotxe”, una circumstància que empitjora la petjada ecològica a Bellaterra.

  

Un cop observades aquestes problemàtiques, Salazar afirmava que va preguntar-se “perquè no convertim això -el Torrent de la Bonaigua- que durant tants anys va suposar una frontera inaccessible en un parc, i perquè aquest parc no té un camí, i aquest camí va unint-se als diferents carrers que hi ha a prop dels que va passant?”. La idea del Parc del Torrent de la Bonaigua, doncs, implica l'aprofitament del traçat del mateix torrent “des de l'estació fins la zona de les escoles, continuant fins al Camí dels Monjos, i a partir d'allà recollint una traça que ens lligui tot el barri de Can Domènech”.

 

Mapa del projecte
Mapa del Parc del Torrent de la Bonaigua | Unió de Veïns de Bellaterra

 

Tot i que l'orografia del torrent implica superar importants desnivells, aquest projecte significaria una oportunitat perquè els infants que han d'anar a la zona on se situen les escoles Waldorf – El Til·ler i Ramon Fuster no haguessin de ser desplaçats en cotxe fins a la mateixa porta dels centres, cosa que tindria una repercussió molt important en la baixada de les emissions de CO2 al barri. “És molt trist que al voltant de 2000 nens, cada dia, no puguin anar segurs a l'escola si no és en cotxe”, afirmava Salazar durant la presentació. D'altra banda, tal com van explicar els dos ponents, el traçat del Parc aprofitaria el Camí Verd com a eix per a recollir vianants d'altres parts de Bellaterra.  

  

Pel que fa a l'interior del Parc en si mateix, Salazar defensava que “no es pot vincular qualsevol mena de solució a la idea de parc: ha de ser una solució neta”. I és que el projecte, segons es va explicar, vol integrar-se al màxim amb el bosc i la natura ja existent a la zona. A més, es voldria incloure una zona esportiva (amb una pista de futbol 7, de bàsquet i una pista de patinatge) vinculada al Parc, a un sector pla al barri de Can Domènech.  

  

Finalment, el finançament per a aquest projecte, segons afirmaven, vindria de fons europeus que afavoreixen la sostenibilitat d'urbanitzacions com Bellaterra.

 

Mesures de seguretat

 Entre el públic assistent, les reaccions en gran part d'acceptació i interès pel projecte, tot i que van sorgir alguns dubtes sobre la seguretat del projecte com a via de pas per nens que es dirigeixin a les seves respectives escoles, alhora que es qüestionava que realment es donés ús a aquest Parc com a recorregut escolar.

  

Els ponents van afirmar que no es podia garantir totalment l'ús del Parc com a via de pas, tot i que es va assegurar la seva utilitat. Pel que fa a la seguretat, Salazar afirmava que “l'únic que s'ha de fer és posar molta il·luminació, càmeres de seguretat si fes falta i diverses mesures de seguretat”, tot i que “no té per què preveure's una seguretat major que la que hi ha d'haver als carrers del costat”. D'altra banda, va remarcar que “és més segur el nostre recorregut, perquè passa pel mig del poble, que el Camí Verd“. Per la seva banda, Josep Maria Riba va afegir que una possibilitat per afegir un extra de seguretat era la implicació de jubilats en la vigilància del camí escolar “tal com es fa a altres països com Estats Units o Regne Unit”.

  

Josep Maria Riba va concloure demanant la col·laboració de tothom, dient que “totes les entitats oficials han de reconèixer aquests projecte (…) i no deixar-lo només al terreny de les idees”, ja que, com a associació de veïns de Bellaterra, no tenen la potestat per a dur a terme obres com la del Parc. Volen que es converteixi en un projecte transversal i que s'hi impliquin totes les institucions interessades.

 

Un estudi per l'estalvi energètic

Finalment, a més del projecte del Parc del Torrent de la Bonaigua, a la presentació es va parlar també d'un conveni amb l'Escola d'Arquitectura del Vallès per a dur a terme un “estudi de naturalesa acadèmica (…) que ofereixi un coneixement estratègic” amb l'objectiu de reduir els gasos d'efecte hivernacle a Bellaterra, va explicar Josep Maria Riba. Una iniciativa per la qual Unió de Veïns hauria de facilitar l'entrada a un mínim de 40 habitatges “per a inspeccionar-los visualment i fer una auditoria” a escala energètica.  

  

Aquest estudi “es vol fer ràpidament i el 28 de maig hauria d'estar acabat”, va assegurar Riba. Alhora, Salazar va afegir un altre matís al respecte, dient que “crec que és important destacar que cada casa tindrà el seu assessorament gratuït i podrà millorar el seu estalvi energètic“.