El dia de Nadal de 1704 va caure un meteorit a Terrassa. Ja fa 312 anys d'un fenomen que va colpir la població d'aquella petita vila i que es va veure des de diversos punts de Catalunya. En aquells temps, es desconeixia què era en realitat i se'n van fer tot tipus d'elucubracions. I, a més, possiblement és el primer del que se'n té notícia a Catalunya.
A la revista d'història de Terrassa Terme (pàgina 87 del número 83, de 2008) llegim: “Va ser l’historiador Narcís Feliu de la Penya qui, cinc anys després, inserí en el tercer volum dels seus Anales de Cataluña una breu però completa descripció del pas del globus de foc sobre Barcelona, alhora que va fer constar la caiguda de pedres meteòriques a prop de Terrassa: Apareciò dia de Navidad à las 5. horas de la tarde, sobre Barcelona […] Empezò á inflamarse entre Oriente, y Medio dia: Corriò luego lucida à Occidente; y acabó entre el Septentriòn, y Occidente […] como vn Globo de fuego que caìa sobre la Tierra […] oyendose después vn trueno muy irregular […] Cayeron en algunas partes como en Terrassa, vnas piedras grandes de color negro, y dentro de color ceniziento. (Feliu, 1709, vol. 3, p. 530)”.
A la mateixa publicació, Enric Aragonès escriu. “Els testimonis no es posen d’acord sobre el nombre i el pes dels meteorits recuperats. El pagès de can Torres assegurà que en caigueren dos, si més no, de 2,5 a 3 lliures de pes: un a can Falguera (les Fonts de Terrassa) i un altre a la Torre d’en Maduixer (avui, can Viver de Torrebonica), i recollí una brama que deia que no havien estat pas els únics”.
També va ser recollit a la Miscel·lània Científica de Josep Bolló, que va fer el dibuix descrivint-lo com: “Señal del Cel que amb grandissim estruendo aparegué als 25 de desembre, dia de Nadal, del añy 1705 a las 5 horas de la tarda. Fou cosa molt orrorosa axi per trobarse lo Emisferi ben clar y ceré com per lo gran rimbombo y resplandor que feu. Y segons havem observat se pot dir que era presagi de las miseries y calamitats que ha patit i pateix tot lo Regne de España y mes en particular lo Principat de Cathalunya.”
Per saber-ne més, es pot llegir un article de Joaquim Verdaguer.
