Primer de tot, la salut

by | des. 25, 2018 | Opinió

 

 

Ens està costant molt tenir el Centre Mèdic a Bellaterra. Aquesta reclamació ve de fa molt de temps. La Unió de Veïns, quan era l’entitat més representativa de Bellaterra, ja va fer moltes gestions per aconseguir-lo. Cal seguir treballant i potser caldria no deixar-ho tot en mans dels polítics. L’opinió dels metges podria ser una bona eina per decantar la balança, i també les comunitats escolars, perquè els cal un servei proper per atendre les seves necessitats. No estaria de més demanar el seu recolzament a la petició. Ho farà l’EMD o s’ho seguirà plantejant com una lluita personal per penjar-se una medalla?

 

 

 

 

 

Una victòria pels esquirols i l’auca de Bellaterra 

 

No només efectiva (diuen) sinó que imaginativa ha estat aquesta idea dels ponts pels esquirols. Sens dubte que han guanyat nous camins per anar d’un lloc a l’altre. La modalitat aèria és ben original i, pel que es veu, pionera. El que no em sembla tan bé és que es digui que “Antigament, la població d’esquirols de Bellaterra era molt elevada”. Crec que no és així, i ho he explicat en alguna ocasió des d’aquest diari, perquè a Bellaterra no hi havia pins, hàbitat natural dels esquirols. Bé, alguns n’hi havia, però no pas la massa forestal actual que fou plantada (mal plantada) quan es va crear la urbanització. Només cal buscar on són els pins centenaris i veureu que costa de trobar-los, si és que n’hi ha. I pel que fa a que “…és un animal estretament lligat a Bellaterra”, torno a dir que aquest lligam ve dels anys 70, de la revista L’Esquirol, promoguda pel Jordi Guiu i de la repoblació promoguda pel José Antonio Corbera, i no pas, com sembla i es vol fer creure, d’una relació molt més antiga. 

 

Vols llegir més…?

“Idea i somni”

“Idea i somni”

Tot plegat dona per pensar. I el primer que em ve al cap és que estem concebent una Catalunya independent sota el prisma dels partits i els polítics. És la seva visió la que preval davant la idea i el sentiment d’una gran part de la població catalana que va decidir dir prou al que el meu avi als anys 60 deia “una ocupació”, tot i no ser independentista.

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: