El caganer
El caganer | J. Tardós

 

Durant el pessebre vivent de Bellaterra, diferents bellaterrencs van llegir contes de Nadal escrits pel dramaturg Ignasi Roda.

 

Entre ells, us n'oferim un titulat: “El caganer”. Aquest es va pronunciar des de l'altar de la parròquia de Santa Creu el passat 24 de desembre, després de la Missa del Pollet

 

Podeu adquirir el recull complet de contes de Nadal al quiosc i llibreria Paper's de Bellaterra. El títol, “Contes del Pessebre”, d'Ignasi Roda.

 

 

“El Caganer”

 

Sempre he pensat que el caganer és un pastor que es va perdre l’anunciació i que Nostre Senyor el va castigar a anar sempre de ventre. Però, també crec que el pobre pastor va ser un heroi anònim, i ara us vull explicar la meva teoria.

  

  

  

  

Aquella nit, al turó de l’Estel, en Satanàs rondava per allí a l’aguait del que passava. Llucifer li havia confirmat les seves sospites: que un Redemptor venia per salvar els homes. Això era massa competència per a ell i calia posar-hi remei.

  

  

  

  

El primer que va pensar va ser esguerrar l’anunciació als pastors. Sense pastors a l’establia podria fer una bona malifeta i, qui sap?, fins i tot endur-se el Nen Jesús a les calderes d’en Pere Botero. Així és que Satanàs li va dir a Llucifer:

  

  

  

  

-Posa a la sopa dels pastors un verí que els mati a tots, després ordena als dimoniets que es vesteixin amb les robes dels pastors i que vagin a Betlem a raptar Jesús.

  

  

  

  

Aquesta conversa la va sentir el nostre pastor caganer, així és que, ull viu, va veure com Llucifer ficava el verí a l’olla de la sopa i feia un forat a terra perquè els dimoniets sortissin.

  

  

  

  

El bon pastor no s’ho va pensar dues vegades i es va endrapar tota la sopa. Els altres el van titllar de golafre i quan van començar a tenir mal de panxa, tots se’n burlaren i l’enviaren a cagar.

  

  

  

  

I així ho va fer, però sabeu a on?, al forat que Llucifer havia fet per deixar sortir els dimoniets de l’infern. La caguera del nostre pastor va tapar i ben tapar aquell forat i els dimoniets no van poder sortir.

  

  

  

  

Déu Nostre Senyor, que ho veu tot, li ho va agrair i el va salvar de morir enverinat.

  

  

  

  

No creieu que la meva teoria és prou bonica per justificar que a cada pessebre hi hagi un caganer?