De nou el president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, al capdavant de GpB, fa us d’un instrument pagat per l’administració, és a dir tots nosaltres, per donar suport a les seves idees. EMD Informa (revista d’informació de l’EMD de Bellaterra), com així resa a la seva capçalera, dedica un Especial al procés d’annexió a Sant Cugat, una idea quer sorgeix del mateix partit governant.

 

Estratègicament Miquel Vázquez causa baixa de l’equip de governació per liderar la comissió promotora veïnal. Els Convergents els secunden amb l’estil ambigu que caracteritza en Jordi Macarulla. No és pas d’estranyar essent ell una de les persones que va liderar el procés de Segregació. Esquerra Republicana, a través de Quim Oltra ens rebel·la l’origen del projecte, sorgit del mateix President i els seus acòlits, no en va es refereix al “cafè amb R. Andreu” on, “li explica les seves intencions” (el subratllat és meu). Amb ironia, en Quim se’n fot de què això sigui un “moviment veïnal no liderat pels partits.”

De quina manera més barroera els barons de GpB treuen de nou a la palestra un exercici de consulta per guanyar les properes eleccions…! La cortina de fum ja està teixida perquè els bellaterrencs mirem cap a una sola direcció i ens oblidem que portem més de 10 anys amb un estil de fer política que ha buscat tothora l’enfrontament amb el consistori i ha aportat ben poc al barri.

Oh, meravella!, que diríem en aquestes dates Nadalenques. Han descobert la sopa d’all! Que els bellaterrencs tenim més tirada al Sant Cugat o Sabadell que no pas a Cerdanyola ho sabem des dels inicis de la urbanització. I la raó no és altre que el tren. Deixem-nos de fronteres de ciment (AP-7 o UAB) per justificar-ho. És el tren i prou.

 

Però això no és motiu per encetar una nova guerra amb l'Ajuntament, perquè d’això es tracta, i no pas d’un anhel especialment cultivat pels bellaterrencs que, de sempre, han estat indiferents a la seva pertinença a un municipi o l'altre. La territorialitat no deixa de ser un accident administratiu i prou, i el sentit de pertinença es fonamenta en valors més alts.

Tornem de nou a aquelles velles maneres del moviment segregacionista, quant, per decret “urbi et orbi” van iniciar una campanya molt agressiva que va fracturar la societat bellaterrenca i devastar la vida cultural, de la qual encara no ens hem recuperat. Prova d’això és aquest nou intent maquiavèl·lic on se’ns diu que els fins justifiquen els mitjans.

 

I tot val, fins i tot les mentides o els discursos pamfletaris o les consultes eternes ordides en el laboratori d’idees de GpB, per a aconseguir suports que es llegiran en clau de majories. Un exemple: aquella consulta que es va allargassar dies i dies com si es tractés d’una captació de socis, amb un 53% de participació. Un fet tan transcendent com constituir-se en poble bé li caldria una participació més majoritària, no trobeu? Aquesta hauria de ser la lectura i preguntar-nos per què vora el 50% dels veïns ignoren la vida política.

Com diu en Quim Oltra: “ha començat la tercera fase de la campanya electoral de les municipals del 2019”. I jo afegeixo que, a partir d’ara no es parlarà de res més que d’aquest assumpte. Ai, Bellaterra, qui t’ha vist i qui et veu!

 

I per acabar, deixeu-me aprofitar aquest privilegi d’adreçar-me a vosaltres a través de Bellaterra Diari per desitjar-vos un Bon Nadal i un Bon Any.

 

DONA NOBIS PACEM

(Concedim-nos la Pau)

 

En aquests temps de neguit i de ràbia,

un eco ressona més enllà del cap;

és del cor que neix eixa veu tan sàvia,

de l’ànima antiga d’un Messies nat.