Rosa Sarabia, coordinadora d'activitats aquàtiques del Club Bellaterra | Toni Alfaro
Rosa Sarabiaés una de les cares més reconegudes per aquells que són usuaris habituals del Club Bellaterra. És coordinadora d'activitats aquàtiques i està especialitzada en “matronatació“, una tècnica que ajuda als nadons a desenvolupar-se motriument introduint-los en el medi aquàtic amb pocs mesos de vida i acompanyats dels seus pares. Alhora, Sarabia treballa amb una gran quantitat de nens que aprenen a nedar a través de les seves directrius, així com amb els usuaris de la Fundació Els Xiprers.
Des del Bellaterra Diari hem volgut entrevistar-la per saber una mica més del món de la natació, així com de la vida d'aquesta rubinenca d'origen barceloní que, després de vuit anys de treballar amb el Club, ja és considerada una bellaterrenca més.
Com vas començar a treballar al Club Bellaterra?
Jo de tota la vida he sigut de Barcelona, però fa un onze anys vaig anar a viure a Rubí, i com que venia al Ramon Fuster, vaig veure que aquí al Club Bellaterra demanaven gent per treballar. Vaig anar i va ser parlar amb el Marc i la Gemma i en dos dies ens vam entendre. Volien algú que gestionés totalment la piscina perquè ells es poguessin dedicar a la resta d'activitats. Va ser molt ràpid tot. I ara fa més de nou anys d'això. L'experiència al Club és molt bona. És un club súper familiar. He tingut la sort que la gent que està aquí confia molt amb mi i em deixen fer. Cap problema!
I amb el món de la natació?
Vaig començar a nadar als quatre anys. El meu pare em portava a nadar al Club Natació Montjuïc. Vaig nedar fins als 15 o 16 anys, obtenint alguns èxits de cert interès a campionats de Catalunya i Espanya, però passa que llavors feia tres entrenaments al dia i com que primer eren els estudis ho vaig haver de deixar.
I què vas estudiar?
Jo vaig estudiar administració i al principi treballava com a secretària de direcció a una empresa logística. Però em va canviar el xip perquè a mi el que m'ha agradat sempre és la natació i em vaig treure el títol de professora de natació a la Federació Catalana de Natació. Després em vaig treure un màster de Matronatació en línia d'un centre d'Argentina: en si es tracta d'una especialització en nadons i embarassades. A partir d'aquí vaig començar a dedicar-me als nadons i embarassades, que és la meva passió vocacional. I quan vaig començar al Club Bellaterra, vaig introduïr aquesta activitat els caps de setmana. I el resultat és que ara fem nadons, infantil, embarassades tinc algunes amb entrenaments personals, l'aquagym i tot el que es pugui i més.
L'experiència al Club és molt bona. És un club súper familiar. He tingut la sort que la gent que està aquí confia molt amb mi i em deixen fer
Aquí totes les activitats aquàtiques que es fan són per nens?
Sí, però també hi ha algú que, de tant en tant, em demana per a adults. Però llavors, quan són adults, com no hi ha tampoc un grupet, fem entrenaments personals. Perquè la gent, quan és una mica més gran, si no sap massa nedar i està amb més gent s'agobia una mica. Llavors prefereixen només estar ells sols, i estàs per ells, i tot.
Com és el dia a dia de treballar aquí amb els nens?
És un no parar! (riu) Dilluns i dijous començo a les set perquè fem l'”aquagym matiner”, que li dic jo, de 7 a 8, que normalment venen sempre els mateixos, que són unes 6 persones de tota la vida i que des que estic jo són els mateixos. Llavors, fem els 40 minuts de la classe i després jo, un cop acabo la classe, faig de 8 a 9 a recepció, i a partir d'un quart de deu, que venen els nens, fins a les 12.30h, són escoles.
Cada dia venen escoles?
Sí, cada dia. Venen dues escoles: la Ramon Fuster i el Pureza de Maria, que és de Sant Cugat. Llavors vénen des de P4 fins a segon del Pureza, i del Ramon Fuster vénen de P4, P5 i extraescolars. Tenim tots els matins escoles, i al migdia també extraescolars del Ramon Fuster. També vénen de la Fundació Els Xiprers nois autistes pel voltant dels 30 anys… Després també ve una guarderia de Sant Cugat, i al migdia, torno a tenir classe amb l'escola Pureza de María, i a partir de les 17.30 h són extraescolars del Club i les classes d'aquagym. També vénen de l'empresa Paidós, que és una empresa que es dedica a ajuntar nens, a través de les AMPEs de les escoles de Sant Cugat, i fan classe a les 17.30h. A l'escola La Vall no els hi podem oferir encara aquests serveis perquè no tenim els mateixos horaris.
Què et sembla treballar amb nadons? Com es fa?
Oh, xulíssim! Quan vaig començar, vaig començar treballant amb nens més petits de dos anys, però a mi el que m'agradava eren els nadons i les embarassades. Per això em vaig treure el màster de Matronatació. L'aigua és el seu mitjà! Pensa que han passat nou mesos a la panxa de la mama, i com més petits millor perquè se'n recorden d'on han estat. Llavors aquí comencem des dels tres mesos fins als dos anys amb els dos pares dins de l'aigua per enfortir el vincle tant del pare com de la mare: súper important. És una activitat súper familiar en la que es treballa un món de sentiments i emocions a través del joc lúdic, espontani i lliure.
Són exercicis organitzats, perquè si no ho fossin un pare aniria per aquí, un altre per allà…. Dins de l'organització, que siguin els nadons els que experimentin
No hi ha unes pautes molt fixes…
Són uns exercicis organitzats, però dins d'aquests exercicis organitzats tu deixes que el nadó experimenti. Potser són jocs molt simples de tirar una pilota i potser li tires la pilota i l'ha d'anar a buscar, i ell agafa la pilota i l'amaga. En aquell moment treu la mà, l'esquitxa i se sorprèn (riu). Són exercicis organitzats, perquè si no ho fossin un pare aniria per aquí, un altre per allà, i no es faria res en concret. És que, dins de l'organització, siguin ells els que experimentin, i d'aquesta forma és com aprenen molt més. No és que només aprenguin a nedar sinó un món d'estímuls i de moltes coses: treballar la vista, el tacte, habilitats motrius, percepció… De tot una mica.
Es pot notar la diferència entre nadons que venen a les classes i nadons que no?
I tant! Sobretot motriument. Pensa que a l'aigua el cos flota, i està en lliure moviment, i això els hi dóna molta coordinació i molta motricitat perquè a l'aigua mouen braços i cames alhora. Llavors s'arrosseguen abans, gategen abans (que és súper important) i altres coses. És molt important gatejar perquè després, entre cometes, un nadó que no gateja és més maldestre perquè no coordina igual de bé. Hi ha molts pares que diuen: el meu nen no ha gatejat però ja camina! Uff! Compte! Perquè gatejant estàs desenvolupant tota la part motriu però també el cervell, la part dreta i la part esquerra.
Quina és la diferència de treballar amb nadons i amb els nens de les escoles?
Clar, els nens de les escoles són molt diferents. Primer, és una classe sencera que són molts nens i l'objectiu és que aprenguin a nedar. Llavors hi ha unes rutines marcades i uns exercicis que has de fer sempre. El primer que els hi ensenyem és que aprenguin a respirar, que és el que els hi fa una mica de respecte: el tema de posar el cap dins de l'aigua. I exercicis de molta coordinació, que són una mica més repetitius perquè han d'acabar el curs nedant perquè s'ho passin bé a l'estiu i els pares estiguin més tranquils. Són nens de P4 fins a segon de primària. A P4 l'objectiu és que tots acabin nedant, i quan són més grans ja és perfeccionament d'estil: que coordinin bé, que l'esquena la facin bé… A segon la idea és que ja sàpiguen nedar bé el crol, l'esquena i la braça. Quan ja són més grans ja és perfeccionament d'estil: que saltin bé de cap, per exemple; i quan són més petits, que es desplacin, que saltin, que s'agafin a la vorera i que es puguin mantenir a l'aigua per si algun dia ho necessiten.
I amb els de la Fundació Els Xiprers?
Com tenen diversos problemes, l'objectiu és que es moguin. Moviment, moviment, moviment! I que s'ho passin bé i que gaudeixin dins de l'aigua, i que treballin i que nadin. Tampoc els hi pots donar moltes rutines, però el principal és que nedin. Tenim dos grups: un que ve el dimarts i un que ve el dijous. Els que venen els dimarts tenen l'objectiu de gaudir dins de l'aigua i que es moguin. El dijous sí que hi ha un grupet que ja neda més i els hi pots fer que nedin crol, esquena i donar-los-hi més indicacions.
La Rosa Sarabia està especialitzada en natació per a nens i nadons | Toni Alfaro
Són més complicats de portar que els nens?
No, perquè el dimarts són menys receptius, però el dijous sí que hi són més. I com que també venen instructors que són dins de l'aigua, ells estan en una part i nosaltres estem a una altra, perquè cada monitor ja coneix els nens. Els mateixos monitors venen aquí i agafen els que són menys receptius, i estan amb ells, i els van manipulant i tot. I els que ja són una mica més autònoms els agafem nosaltres i es tracta de què es moguin.
L'evolució que tenen els nois de la Fundació Els Xiprers és palpable també?
Es nota molt! No té res a veure quan comencen el primer dia de classe a quan acaben. Potser al principi estan molt més parats, perquè ells també han de conèixer el seu entorn. I quan acaben ja coneixen el seu entorn i els agrada. I a més, normalment, els nens autistes gaudeixen molt a l'aigua, però molt! Comencen a picar, i a moure's, i és molt gratificant per a ells.
Què té l'aigua que fa aquesta evolució tan clara en les persones amb desenvolupament?
Doncs que estàs dins de l'aigua i et sents lliure! I en sentir-te lliure i el cos flotar, i notar que no pesa, és quan et mous, i quan un nen veu que es desplaça i que aconsegueix allò d'arribar fins a la barana, wow!! I quan comencen a agafar-se a la barana i se senten autònoms i amaguen el cap són els reis! És una passada! O potser, per exemple, quan veus un nadó que té vuit mesos, fas la immersió i veus com surt i es desplaça cap al papa i la mama… Wow! El que passa és que normalment les immersions les faig jo, perquè els pares ja estan suficientment nerviosos… A més, jo els agafo d'una manera especial perquè tanquin la glotis, i al fer-ho no empassen aigua. Llavors els poso a l'aigua, els hi passo als pares, i ni s'immuten.
Quan un nen veu que es desplaça i que aconsegueix allò d'arribar fins a la barana, wow!!
I mentalment també és beneficiosa l'aigua?
I tant! Perquè estan movent totes les parts del cos, i estan desenvolupant la part dreta i la part esquerra del cervell. No és només aprendre a nedar: treballem també amb música, i estan aprenent també els dies de la setmana, i els números… Després, en ser un joc, també estàs treballant que si la mà dreta, que si la mà esquerra, que si la forma de la pilota que és rodona… Treballem moltes coses.
I pel que fa a la gent gran?
Intentar treure la por a l'aigua: per això venen. I que se sentin autònoms, a gust dins de l'aigua i que es puguin desplaçar, i que no passa res, és això. Ells volen aprendre una miqueta a desplaçar-se i a perdre la por. Ells venen i diuen: és que els meus néts ja venen i neden, i jo no en sé; i si me'ls deixen i anem a la piscina i potser hi ha algun que no s'agafa bé, què faig? És que se sentin a gust. És igual que la gent gran de l'aquagym: és fer pinya. Aquí el que es fa és molta pinya, perquè després aquí surten de l'aquagym i se'n van a fer el cafetó. Jo faig la millor feina del món perquè m'agrada molt!
