Encara som a les festes nadalenques. Les escoles encara estan tancades i, tot i ja haver passat el dia d'Any Nou i que, per a molts adults, la jornada laboral ha tornat a la localitat, al carrer es respira un ambient tranquil i distès, sense la velocitat que implica el dia a dia habitual. A moltes llars encara queda per celebrar l'arribada dels Reis Mags i són molts els i les que es resisteixen a abandonar la temporada de vacances.

 

Hi ha alguns bellaterrencs i bellaterrenques, malgrat tot, que aquests dies retornen a la localitat d'una manera diferent: són aquells que han emigrat de Bellaterra, sigui per raons acadèmiques, laborals o per qualsevol altre motiu, i tornen al poble per recordar i per a reunir-se amb els seus familiars i amics, després de molt de temps sense veure'ls. Són els que tornen a casa per Nadal. 

 

Potser una de les més joves és la Rebeca, de 24 anys, que porta 8 anys fora de Bellaterra, vivint a diversos països d'Amèrica del Sud com Xile i Colòmbia. “Quan vinc a Bellaterra per vacances se m'ajunten moltes sensacions, perquè vull veure a tanta gent que no he vist en el temps… a la família i els amics, però també els espais on em trobo a casa”, explica. La bellaterrenca afirma que, per ella, tornar a Bellaterra és “com una actualització de la vida”.

 

La Rebeca a la plaça del Pi
La Rebeca a la plaça del Pi | J. Tardós

 

 

També és el cas d'en Jordi, de 26 anys: “vaig marxar a Melbourne, a Austràlia, ara fa un any, i torno aquí perquè hi tinc els meus amics, la meva família i volia agafar el caliu de casa”. Afirma que hi ha altres coses bones que l'alegren de tornar a Bellaterra, ja que “el que més m'agrada de Bellaterra és el to familiar que té i la seva tranquil·litat”, però també pensa que “hauria de millorar una mica la sintonia amb l'Ajuntament, perquè sempre hi ha aquest rum-rum de què la gent es queixa”.

 

En Jordi a la plaça del Pi
En Jordi a la plaça del Pi | J. Tardós

 

 

La Carla, de 28 anys, també està contenta amb el caliu familiar de Bellaterra, especialment vivint a una gran ciutat d'Estats Units d'Amèrica com és Los Angeles. “Vull tocar una mica la meva terra abans de tornar cap a Amèrica”, diu, després de passar aquestes dates amb la família. Ara bé, ella pensa que “m'agradaria que hi hagués una mica més d'oci per no haver d'anar a altres llocs com Sant Cugat o Barcelona”.

 

 

Carla Roda és originària de Bellaterra, però viu a Los Angeles, Califòrnia, des del 2014
Carla és originària de Bellaterra, però viu a Los Angeles, Califòrnia, des del 2014 | Jordi Tardós

 

  

El mateix pensa en Joaquim, ja que “m'agradaria que hi haguessin més cafès i comerços que facin més ambient al voltant de l'estació”. Als seus 26 anys, fa vora un any i mig que va marxar a Rotterdam, als Països Baixos, tot i que segueix visitant la localitat pel Nadal “per veure els amics i retrobar-me amb Bellaterra“. D'altra banda, valora molt bé que “sigui tant verd”.

 

 

En Joaquim
En Joaquim | J. Tardós

 

 

D'Àfrica torna en Josep, de 37 anys. Ell viu a Etiopia “al sud, a Bulleehoola, i visc a fora de Bellaterra des del 2010″. Com la major part dels bellaterrencs a l'exterior, en Josep torna a Bellaterra per veure els seus pares per Nadal. Diu que “el que més m'agrada és que Bellaterra és on he viscut sempre, on tinc la família, principalment, però crec que una de les coses que es podria millorar és que ens hem d'annexionar a Sant Cugat“. 

 

 

Josep de Trinxera, de 37 anys, viu a Etiòpia des de fa vuit anys
Josep de Trinxera, de 37 anys, viu a Etiòpia des de fa vuit anys | Jordi Tardós

 

Malgrat tot, no tots els que visiten Bellaterra venen de l'estranger. És el cas de la Regina, de 43 anys, que viu a Madrid, i que explica que “vaig marxar de Bellaterra al 2001, fa 17 anys ja”. “Tornar a Bellaterra significa tornar a casa, amb tot el que comporta: mare, germans, cosinets, nebots…”, diu. Alhora, també li agrada que “l'essència de Bellaterra, després de tot aquest temps, segueix igual; només hi ha subtils diferències”. 

 

La Regina a l'entrada de Bellaterra
La Regina a l'entrada de Bellaterra | Cedida