Que al Camí Antic hi ha interessos de tota mena no és cap descobriment. Alguns pensen que val més no tocar gaire res, no molestar gaire ningú. I qui dia passa any empeny. Tanmateix aquesta pràctica no aconsegueix frenar la degradació progressiva i preocupant de la zona.
Cito alguna de les problemàtiques greus que arrossega el Camí Antic de Sant Cugat, des de fa un munt d’anys;
- Inexistència de voreres en alguns trams, la qual cosa obliga als vianants a fer ús de la calçada per autos.
- Manca de senyalització vertical. El cas més dramàtic és el que correspon a un reductor de velocitat molt pronunciat que hi ha al capdamunt del carrer Pin i Soler.
- La senyalització vertical i horitzontal existent està molt descuidada i per tant resulta perillosa (la plaça de la foto n’és un exemple).
- Hi ha conduccions telefòniques o d’electricitat amb perill de caure a la calçada. Fins i tot hi ha un pal plantat a l’asfalt.
- Voreres estretes carregades d’obstacles. La majoria són pals de conducció d’electricitat o de telèfon.
- Hi ha sots profunds a la via i un mur particular amb perill imminent de desplomar-se sobre la part pública.
- Trobem passos de vianants perillosos. Tenen punt de sortida segur, però el d’arribada a l’altre costat de la calçada és simplement simbòlic.
- Alguns ajardinaments, suposadament en zona pública, presenten dissenys discutibles des de la perspectiva de l’interès públic.
Sobre les pilones, dir que les restriccions de trànsit a viles i ciutats van in crescendo. És una pràctica cada vegada més extesa que l’accés a determinats carrers i places resti limitat a veïns, repartidors o autos poc contaminants. Bellaterra, doncs, no ha inventat res en aquest sentit.
Des de temps immemorials que les fronteres borroses són de maneig complicat. La que separa el públic del privat és com una selva. Per tant, val més que sigui prudent i no escrigui més, ni tan sols per explicar qui va demanar insistentment desactivar les pilones de Bellaterra.
