Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), juntament amb altres institucions internacionals, ha explorat les interrelacions neurals i de conducta que rauen entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social, en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya vulnerables a la radicalització.
Es consideren valors sagrats aquells que són percebuts com a innegociables, als quals no es renuncia sota cap condició. A més, tenen un component identitari que té a veure amb la percepció de l'individu com a membre del seu grup social de referència.
El treball, publicat a 'Frontiers of Psychology', ha estudiat el substrat neural de valors sagrats relacionats amb l'adscripció ideològica, així com els vinculats amb la identitat religiosa o nacional/comunitària. En particular, l'activitat cerebral associada a la voluntat de lluitar i morir en defensa de valors sagrats, així com els efectes de l'exclusió social sobre aquesta activitat, en una regió del cervell prèviament relacionada amb aquests valors i el processament de regles, anomenada gir frontal inferior esquerre.
El treball ha confirmat mitjançant neuroimatge la relació entre una major activitat d'aquesta zona del cervell amb la voluntat de lluitar i morir per valors sagrats. “Junt amb altres estudis”, aquest resultat suggereix que els valors sagrats són processats a través d'un raonament deontològic o basat en el deure -“el que cal fer”- més que en l'avaluació de costos i beneficis, mentre que els valors que no tenen aquesta qualitat són més flexibles i subjectes a negociació”, assenyala Òscar Vilarroya, coordinador de la recerca i investigador de la UAB i de l'IMIM.
L'estudi també mostra com l'exclusió social, induïda a través d'un joc d'interactiu online, té efectes apreciables tant a escala neuronal com conductual. Comparant un sub-grup de la mostra que va passar per la condició d'exclusió social amb un sub-grup control es va trobar en el primer un augment de la disposició a lluitar i morir específicament per valors que abans de l'exclusió no eren sagrats, així com un increment paral·lel de l'activitat de l'àrea cerebral estudiada.
“Això duu a pensar que l'exclusió social pot tenir un efecte sacralitzador sobre aquests valors comunitaris, fent-los més similars als sagrats, tant a nivell d'activitat cerebral com pel que fa a la disposició de lluitar i morir per defensar-los”, indica Clara Pretus, investigadora post-doctoral de la UAB i primera signant de l'article.
Fins ara, només un estudi de neuroimatge havia detectat activitat neural associada als valors sagrats al gir frontal inferior esquerra en una mostra d'estudiants universitaris nord-americans. El treball actual és el primer en trobar aquesta activitat en un grup de joves vulnerables a la radicalització i també el primer en demostrar els efectes de l'exclusió social sobre l'activitat cerebral identificada.
“L'estudi s'ha realitzat en un grup de joves marroquins, però els resultats poden ser extrapolables a qualsevol altre grup de joves vulnerables a la radicalització”, assenyala Vilarroya.
“Els resultats tenen implicacions a l'hora de tractar amb grups que tinguin valors sagrats, ja que estar en coneixement d'aquests valors i saber gestionar-los com quelcom més que un capital econòmic pot afavorir un acostament efectiu”, destaca Pretus.
