Als qui moren havent conquerit un somni

by | gen. 11, 2019 | Opinió

 

La mort de gent jove sempre ens sotraga perquè pensem de seguida en aquella vida que deixen de viure. Després ve aquella mort propera, de gent que coneixem o que són parents o amics d’algú que coneixem, perquè sentim el dolor del qui ens és proper.

 

Avui la mort ens ha vingut de la muntanya on tres joves catalans, l’Adrià, el Sergi, el Gerard i el seu guia Peruà, Ruben, han estat arrossegats per un allau imprevisible. Segons les notícies que ens arriben, tornaven del cim, és a dir que els seus cors estaven curulls d’alegria per haver arribat allí on el seu esperit, el seu somni d’aventurers els va dur.

 

Aquesta mort m’és propera per diferents raons: la primera pel fet colpidor que eren joves i plens! plens! de vida, la segona perquè l’Adrià i el Gerard són amics de les meves nebodes Laia i Sira i alumnes de l’Escola Tagore de Bellaterra. Hi ha una tercera raó, la que els meus fills, i sobre tot el més gran, són escaladors i fa anys, i amb un grup d’escaladors santcugatencs del Club Muntanyenc van fer una expedició Andina.

 

Aleshores vivíem pendents de les notícies perquè sabíem que no res és segur a la muntanya, per més que – com ara és el cas, un allau inesperat – el risc es vulgui mesurar.  Aleshores els vaig escriure aquest poema amb silueta de muntanya.

 

CAMINS DE MUNTANYA

A la expedició Andina del Club Muntanyenc de Sant Cugat

 

“Somiar ja és fer camí” Gaston Rébuffat

 

Més

enllà els

camins no

hi son però

cal trobar-los

Seran altres camins

construïts amb bon ofici

I quan més tard la neu els colgarà

restaran els vestigis eterns dins la memòria

d’aquells qui somiaven camins que no existien.

 

Avui sento el dolor que em provoca la muntanya, i no li tinc rancor, ans el contrari, perquè “elles son allí” perquè els somnis dels aventurers les assoleixin. l’Adrià el Sergi, el Gerard i el Ruben ho van fer, van assolir el cim, van conquerir la seva fita sense pors i vivint el moment present. A ells vull dedicar-los aquest poema.

 

GUARDA DE SOMNIS

 

         A l’Adrià, el Gerard, el Sergi i el Ruben

 

La muntanya

s’ha adormit de cop.

Només queda el silenci.

Aquella muntanya estimada

arrabassa l’esperit

mes no l’ànima.

El seu amor,

la seva naturalesa

els ha dut

més enllà dels confins.

Recollim-nos

en el silenci de la neu,

i enlairem la nostra mirada

com ho feren ells,

buscant el cim

que els esperava.

La muntanya,

ja per sempre

guardarà els seus somnis.

 

 

Ignasi Roda

8 de gener de 2019

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

“No he trobat cap referent al significat de “La casa del Sol Naixent”. Podria ser un bordell o bé una casa de joc? Podria ser New Orleans ? Podria ser una presó?”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: