Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès, és diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya. Durant el seu mandat, entre el 2003 i 2009, va contribuir a la creació de la EMD de Bellaterra l'any 2007, i va ser una de les figures polítiques clau a escala local de la configuració del primer conveni -actualment l'únic vigent- entre l'Ajuntament de Cerdanyola i la EMD de Bellaterra.
El procés de recollida de signatures per l'annexió de Bellaterra a Sant Cugat, organitzat per una Comissió de Veïns i engegat el passat 15 de desembre, finalitzarà previsiblement la seva tasca de recopilació el pròxim dijous 31 de gener. Amb motiu d'aquest procés, des del Bellaterra Diari hem volgut entrevistar Morral sobre diversos aspectes relacionats amb la possible annexió.
Senyor Morral, què en pensa de la possibilitat que Bellaterra passi a formar part de Sant Cugat?
Hi ha tres elements que vull posar en relleu. El primer és personal, el segon, un de polític i el tercer, un d'institucional. El personal és que a mi em produeix una gran pena, una immensa pena, això. Sóc ciutadà de Cerdanyola de tota la vida, em sento Bellaterra com si fos part del meu poble, tinc molts amics de Bellaterra, se que hi ha molta gent de Bellaterra que se sent també de Cerdanyola, i per tant, la voluntat de bellaterrencs que viuen a Cerdanyola que vulguin pertànyer a un altre municipi, personalment em produeix una emoció molt negativa: em produeix pena a mi això. I vull posar-ho en relleu perquè aquests temes toquen emocions també.
Quina és la perspectiva política?
Això posa en evidència un fracàs. Un fracàs de la manca d'entesa, de relació entre la EMD de Bellaterra i l'Ajuntament de Cerdanyola. Els que hem fet esforços per intentar que Bellaterra se sentís membre de Cerdanyola i que els cerdanyolencs se sentissin també membres de Bellaterra, i integrar l'esforç que vam fer amb crear la EMD com un espai de cooperació per millorar la gestió i que Bellaterra estigués més ben atesa del que ha estat sempre (i això ho hem de reconèixer, que Bellaterra segurament es mereix més atenció de la que ha tingut), pensem que és un fracàs de la política que passi això. Aquí el que hagués hagut de passar és haver mimat la relació i s'hagués millorat aquest conveni, i hi haguessin hagut converses franques entre les dues bandes, i això no ha estat possible.
Aquí el que hagués hagut de passar és haver mimat la relació i s'hagués millorat aquest conveni, i hi haguessin hagut converses franques entre les dues bandes, i això no ha estat possible
Creu que hi té a veure alguna motivació electoral?
Que això surti ara és que aquí hi ha un clar interès electoral. Això ho fa més trist encara. Com es juga amb un tema com aquest per interessos electorals de persones concretes que volen seguir mantenint algunes coses. Perquè, és clar, si això és així, perquè surt ara a quatre mesos de les eleccions? Doncs per treure'n un rèdit electoral. Per tant jo crec que això és de molt curta mirada i penso que no és bona idea.
I quina problemàtica institucional genera aquesta situació?
La institucional és el que realment explica si això és viable o no. I aquí és on penso que es troba la falsedat més gran per interessos electorals: que es faci una proposta que és molt difícil que prosperi. No vull dir impossible perquè a la vida no hi ha res impossible, però és molt difícil. Primer s'ha de regular l'acord des de dos municipis, el de Cerdanyola i el de Sant Cugat, i ha d'haver-hi un tercer actor que estigui suposat a fer-ho també, perquè això s'ha d'aprovar a la Generalitat de Catalunya. Per tant, un moviment de límits municipals és super complicat que pugui prosperar. I això ho viurien amb molta tensió els veïns de Bellaterra, i penso que és un flac favor obrir aquest meló perquè es tensionarà amb una idea inviable a la gent de Bellaterra: se'ls enganyarà, i se'ls hi dirà que si voten a no sé qui faran possible una cosa que és molt i molt difícil, per no dir impossible.
Com a exalcalde sota el mandat de qui es va constituir la EMD, quina creu que és la millor via per resoldre aquests problemes?
Home, la via del conveni és la via bona. Una altra cosa és que aquest conveni es pugui millorar. És l'espai de cooperació. És un espai de cooperació que reconeix, diguem-ne, una autonomia de gestió per part de Bellaterra i uns compromisos de l'Ajuntament de Cerdanyola amb aquesta autonomia de gestió, i per tant aquí es pot parlar de tot. Jo crec que aquesta via que vam obrir en el meu mandat i amb moltes dificultats (perquè també en aquell moment n'hi havia) em sembla que és la via que s'hauria de seguir treballant i explorant amb una relació franca entre la EMD i l'Ajuntament. Però això, pel que sembla no ha estat possible, i a més a més, portar-lo a l'extrem de demanar la segregació d'un municipi per anar-se'n a un altre, em sembla que és un despropòsit.
Es possible que no s'hagi estat prou sensible des de Cerdanyola a les demandes i peticions dels veïns de Bellaterra, i també és possible que des de Bellaterra s'hagi intentat tensionar la relació amb Cerdanyola
Vostè creu que és veritat que hi ha una deixadesa amb Bellaterra des de Cerdanyola?
És possible que… Si s'arriba a aquest extrem és que les dues parts tenen una quota de responsabilitat. Això està clar: mai és culpa només d'una banda. Per tant, és possible que no s'hagi estat prou sensible des de Cerdanyola a les demandes i peticions dels veïns de Bellaterra, i també és possible que des de Bellaterra s'hagi intentat tensionar permanentment la relació amb Cerdanyola per arribar a fer coses com les que s'estan fent, i per alimentar el sentiment d'identitat en comptes de focalitzar-se en l'eficàcia en la gestió. De ben segur que una part de responsabilitat la té l'Ajuntament de Cerdanyola i una altra part la té la EMD.
Alguns veïns de Bellaterra s'han queixat de què els partits polítics de Cerdanyola no hagin esperat a acabar la recollida de signatures per pronunciar-se.
Mal moment per tractar aquest tema políticament, perquè els partits polítics pensen més en els vots de les eleccions municipals que no pas en Bellaterra. Segurament per això es fa aquesta proposta, i per tant aquests problemes s'han de tractar amb més serenitat, no a cop d'interès electoral i a més fent promeses que seran molt difícils de què al final es puguin complir. Amb la irresponsabilitat que després s'haurà de gestionar la frustració. Per tant, el que puguin dir els partits polítics a tres mesos de les eleccions davant una proposta tan agressiva com aquesta, em sembla que té poc valor.
Si s'arriba al punt que això es signa, es tira endavant però la Generalitat diu que no es pot fer, quin encaix creu que hauria de tenir Bellaterra?
Però realment és possible que la Generalitat digui que sí, havent-hi un ajuntament dels dos en contra? Ja no dic els dos, perquè jo crec que és possible que si un ajuntament diu que no, l'altre també digui que no, perquè hi ha un tema de lleialtat de veïnatge. Quan jo era alcalde, a mi m'interessava estar bé amb els alcaldes dels municipis de l'entorn, per moltes raons. Em sembla que aquesta qüestió és molt complicat que la Generalitat digui que li dóna suport, si un dels dos municipis no hi està d'acord. I si tots dos ho estan, encara menys. Per això crec que hi ha un tema institucional aquí que ho fa molt complicat tot plegat. Podem dir que es faci un referèndum a Bellaterra? Clar, però és que és molt demagog això. També podríem dir: bé, fem un referèndum a Cerdanyola sobre aquesta qüestió perquè és un tema que afecta de manera molt important a Cerdanyola en el seu conjunt: als bellaterrencs i als no bellaterrencs. És un despropòsit majúscul.
Però realment és possible que la Generalitat digui que sí, havent-hi un ajuntament dels dos en contra? És un despropòsit majúscul
Vostè coneix algun exemple d'un procés similar que hagi funcionat i hagi tingut un encaix bo per al veïnat?
Jo vaig viure molt de prop el de Badia del Vallès, que és molt diferent, perquè allà es demanava ser municipi propi a una urbanització que estava a cavall de dos municipis. I va ser súper complicat, perquè la vaig viure jo com un dels actors. I en aquest cas, Barberà i Cerdanyola hi estaven d'acord, els veïns de Badia també, i tot i això va ser un viacrucis. I ara mateix, com alguns déiem en aquell moment, s'estan veient les dificultats que hi ha perquè Badia pugui seguir sent autònom econòmicament perquè és l'únic municipi de Catalunya que depèn de les subvencions de la Generalitat. Però és un cas molt diferent. Un cas com el de Bellaterra jo no el conec, em sembla que no existeix: una part d'un municipi que vulgui segregar-se del seu municipi i agregar-se amb l'altre amb el vistiplau dels dos municipis i amb l'acord final de la Generalitat de Catalunya, que és el que hauria de passar. A mi no em consta.
