Cerdexit

by | gen. 18, 2019 | Opinió

Com el Brexit, la iniciativa d'annexió a Sant Cugat és la suma d'un malestar i d'uns desitjos. Alhora, és un bon reflex del caràcter dels i les habitants de Bellaterra: s'arremanguen i es posen a treballar per Bellaterra.

 

El malestar generalitzat de la població és evident des de fa anys. Les diferents forces polítiques no hem estat capaces de revertir-lo i algunes l'han esperonat. És el resultat de manca de capacitat, d'interès i de visió de futur.

 

Els desitjos, els podem intuir, però són poc clars. S'ha apel·lat a l'IBI i al fet que Sant Cugat ja té una EMD amb un bon conveni. Més o menys clars, són legítims. I els responsables polítics hauríem de tenir-ho ben present. Una bona part de la política passa per generar un “somni” i treballar per assolir-lo. Però una bona part de la política passa també per gestionar amb seriositat.

 

Molta sort a la iniciativa. Em preocupa que estigui tan tintada de color polític. Crec sincerament que això posa en dubte el caràcter ciutadà i pot posar en perill un procés que s'ha presentat com administratiu i no polític.

 

Com a oposició, una part de la meva feina és qüestionar al govern sobre la gestió, claredat i equitat de la seva acció. És legítim que els governs busquin solucions, i això té un cost. És equiparable el tracte i el suport econòmic amb altres associacions o iniciatives des de i per Bellaterra? És un procés ciutadà per què s'assoliran les signatures o s'assoliran les signatures gràcies a la despesa de diners públics? Sabrem el cost final de tot això?

 

Si per contra és un procés polític o té un component polític, em preocupa que no es facin propostes polítiques concretes. I aquí és on veig el Brexit. Perquè sense propostes ni objectius, només es pot mostrar el malestar, però no les aspiracions.

 

Visquem on visquem administrativament, el que ens cal és una proposta seriosa i concreta de gestió del present i un somni pensat de futur per Bellaterra.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: