El barret de copa

by | gen. 20, 2019 | Opinió

El prestidigitador Jordi Macarulla, en el seu recent article a Bellaterra Diari, puntualitza més que reflexiona sobre l'última atzagaiada de GpB que, de nou i per conveniència electoralista, es treu del barret el desig de segregació de Bellaterra amb Cerdanyola. Però les seves “Reflexions polítiques a l'annexió a Sant Cugat” les barreja amb consideracions de caràcter administratiu que, crec, no justifiquen un canvi tan radical.

 

No es pot justificar una desvinculació territorial pel fet que no s'assoleixin els objectius desitjats. La Política, amb majúscula, és l'art de la negociació, de l'estira-i-arronsa, del pacte i, posats a dir, no sempre s'aconsegueixen bons resultats, però se segueix funcionant i se segueix treballant per arribar a bons acords. El malestar de la ciutadania amb els seus ajuntaments és notori a arreu del país i nosaltres no som pas una illa en mig del maremàgnum.

 

El Jordi té raó quan diu que “Socialment Bellaterra està més integrada amb Sant Cugat que amb Cerdanyola”, però ofèn als cerdanyolencs, i jo en sóc un, quan reble el clau en dir que “Sant Cugat és una ciutat modèlica en aspectes urbanístics, socials, culturals, tecnològics, de gestió i d'altres”. Si es considera un polític ha d'anar més amb compte i, abans de dir res, informar-se de com gestiona Cerdanyola tots aquests aspectes que per ell són modèlics a Sant Cugat.

 

Quan fa referència al fet que “Bellaterra té una comunicació amb Sant Cugat molt més fluida que amb Cerdanyola“, he de suposar que es refereix a les comunicacions viàries, i això no és del tot cert. Si s'entreté a mesurar les distàncies i els accessos veurà que anar en cotxe (o moto, o bicicleta, o patinet, o monopatí) a un lloc o altre és, si fa no fa, el mateix. Amb tren és tota una altra cosa, però suposo que no responsabilitzarà el consistori pel fet de no tenir un ramal de tren, que bé el podria tenir si s'ho proposés la Generalitat. D'això hauria de fer responsable a l'enginyer Carles Emili Montañés (1877-1974) que va ser l'artífex de la línia de ferrocarril.

 

Bellaterra ha de ser capaç de resoldre els seus problemes i crear ponts de diàleg amb l'Ajuntament. El tarannà de GpB, instal·lat en l'enfrontament sistemàtic, els ve de mena i no canviarà si pertanyem a Sant Cugat. Que tremolin els regidors de Sant Cugat!

 

No hi ha un sol estudi mínimament seriós que avali que un canvi de municipi ens afavoriria, perquè, vulgueu o no, els ajuntaments s'assemblen, com s'assemblen els seus polítics, els seus problemes i els seus litigis amb llurs barris. Ara per ara, la proposta és una entelèquia.

 

El Jordi Macarulla s'ha posat a somiar amb Sant Cugat perquè és un feu on governen els de la seva corda i això li fa pensar que tot aniria molt millor, però ha de reflexionar com un polític i anar més enllà de la seva reflexió.

 

Les solucions no surten del barret de copa d'un mag, però el cas és que una bona colla dels nostres EMDistes es creuen ser mags i Sant Cugat no és una panacea, no és un conillet blanc ni un miler de cintes multicolors. Reflexionem, si Jordi, tots plegats i debatem si cal abans d'entrar en una nova espirar d'enfrontament social.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: