Dues prèvies:

 

 

  • Per si algú encara no ho ha notat, estem en (pre)campanya. I aquest any serà divertida, perquè coincideixen (a banda d'un munt d'autonòmiques que no ens afecten de manera directa) les municipals i les europees. Yuhu. I ves que no ens caiguin unes estatals. Yuhu Yuhu.
  • Anava a titular aquest escrit amb un títol pompós com: Què li cal a Bellaterra? Però a mesura que l'he anat escrivint i reescrivint i donant voltes a tot plegat he decidit canviar el títol. Espero fer-me entendre en les properes línies.

 

Bé, fetes les prèvies, segueixo.

 

Què li cal a Bellaterra? En la meva humil opinió, li cal un projecte de futur. Un projecte que encari els reptes actuals i previsiblement venidors i que sigui prou valent i seriós per a afrontar el canvi inevitable alhora que sigui capaç de conservar aquelles coses que tant ens agraden de Bellaterra.

 

Aquest projecte, sigui quin sigui, cal pensar-lo i pensar-lo, cal planificar-lo i plasmar-lo i finalment caldrà executar-lo.

 

Per que això sigui possible, caldrà gestionar-lo; i en el sistema amb què ens hem dotat, aquesta feina recau en les organitzacions polítiques que concorren a les eleccions amb un programa i que amb més o menys sort, treballen per aplicar-lo.

 

I per experiència us puc assegurar que una cosa és tenir idees o propostes i l'altra (molt més complexa) és articular-ho tot en un projecte.

 

Puc afirmar, sense por de sorprendre a ningú, que els diferents partits de Cerdanyola no han tingut un projecte per Bellaterra. Però alhora, penso que els diferents partits que han tingut representació a l'EMD de Bellaterra, tampoc han tingut un projecte per Bellaterra.

 

Sí que és cert que hi ha hagut un o dos programes electorals i múltiples propostes. Però no un projecte. I fins i tot allò que s'ha vestit de projecte, estava més buit del que podia semblar o ens podíem pensar part dels implicats.

 

Els primers 4 anys d'EMD (més enllà de la comissió gestora) van venir marcats per una certa confrontació entre GxB i CiU. Repassant les actes de les juntes, dóna la sensació que no es va arribar ni a un sol acord entre ambdues agrupacions. I així 4 anys.

 

Si es fa una mica d'arqueologia de les actes de les Juntes de Veïns i Veïnes o dels blogs d'opinió, hom podria arribar a la conclusió que l'aparició de GxB va destarotar la dinàmica tradicional de Bellaterra, on les coses funcionaven amb més o menys inèrcia. Suposo que és bo que hi hagi novetats, i GxB ho va ser en el seu moment. I els resultats electorals ho van avalar; sens dubte.

 

Bé, s'acaba el primer mandat amb un reguitzell d'accions judicials i amb algunes iniciatives puntuals que no tiren endavant. El centre mèdic, la zona Verda, tot el tema del Ramon Fuster…

 

Segon mandat complet, tema estrella: la independència. Està clar que és un projecte maco; però quin és el projecte? Independència per a què? Per a decidir nosaltres? El projecte ja vindrà després. A mi, potser per la forma de ser, m'agraden les coses una mica més treballades, però la majoria tant de GxB com de la votació és prou clara com per a treballar cap a la independència. I acaba el segon mandat on, ofuscats amb la negociació del conveni, no hem tirat endavant un projecte per Bellaterra. Ens hem ofuscat més en el mitjà (el conveni) que en el destí o objectiu, com volem que sigui Bellaterra. Què ens passa als partits polítics?

 

I això ho hem fet els partits. Nosaltres en som responsables. Almenys jo, m'adono que hi ha coses que no he fet bé, que no he mirat prou lluny, que m'he centrat massa en el mitjà i no pensat en el projecte. I no me n'adono solet eh. Molts veïns i veïnes m'heu fotut cleques dolces i no tan dolces per fer-m'ho veure, i us estic agraït.

 

8 anys de govern de GxB i d'oposició de CiU i 4 d'oposició d'ERC, i no hem estat prou bons i llestos per crear un projecte per Bellaterra. Sí que ens hem discutit i hem debatut i alhora hem trobat acords i treballat junts i juntes. Però no hem creat un projecte per Bellaterra. Què ens passa als partits polítics?

 

I espereu, que encara va més; perquè en més o menys aquest temps:

 

  • Una iniciativa privada, la del Club, remodela la zona de l'estació i la converteix en zona comercial. Petita, discreta, però deu ni do del dinamisme que ha generat.
  • La instal·lació dels desfibril·ladors i els avenços més importants de cara a obtenir un metge a Bellaterra es fan des de la Taula Cívica de Bellaterra, iniciativa privada també.
  • La Unió de Veïns treballa en el projecte Bellaterra 2030 amb les seves derivades, també iniciativa privada.
  • El grup de seguretat de Telegram, que ja surt a la ràdio i als diaris, una altra iniciativa privada.
  • Fins i tot l'annexió a Sant Cugat és una “iniciativa ciutadana”. No puc dir privada, perquè precisament aquesta es finança amb diners públics.

 

Potser he trigat a aprendre'n. Però us ben asseguro que això no em torna a passar.

 

I per aquest motiu, fa temps que hi estem treballant, reunint-nos amb veïns i veïnes, aprenent de l'experiència (para bien y para mal) de la junta de veïns i veïnes de Bellaterra i del ple de Cerdanyola, visitant i llegint projectes i iniciatives que s'han dut a terme en altres municipis, fent números i valorant propostes.

 

Cal un projecte per Bellaterra. I el tinc. I el tenim. I és valent i seriós. I és de futur, va més enllà de 4 anys.

 

És un bon projecte perquè ha estat construït entre molta gent i moltes mirades. I encara pot ser millor. Com diu la cançó: “tan sols… hi faltes tu….”