A la nit per Bellaterra sobrevolen tots els Déus, encara que no poguem veure’ls. També Eros i Psique…
És fàcil fer-se un embolic amb les històries mitològiques perquè estan plenes de ramificacions i els mateixos personatges apareixen en més d’una.
L’altre dia, el conte de Barba Blava i la prohibició d’entrar en una determinada habitació so pena de…em va fer pensar en Eros i Psique.
Afrodita envejosa de Psique (Déu ni do l’enveja de les deesses!), li envia al seu fill Eros perquè la mati d’amor amb una de les seves fletxes infal·libles (que cruel!) però Eros s’enamora perdudament de Psique i llença la fletxa al mar. Conscient dels perills que corren i molt enamorat, Eros rapta Psique i se l’emporta a un palau amagat per tenir-la només per a ell. Ocultant la seva identitat, la visita només de nit i li prohibeix que obri el llum perquè no pugui veure’l.
L’enamorada Psique no sap qui és el seu amant.
Passat un temps, les influències externes dels envejosos convencen Psique d’obrir el llum i descobrir la identitat del seu amant. Una nit ho fa i Eros, decebut, l’abandona.
Psique desesperada es deixa convèncer per Afrodita (greu error) de fer mil treballs terribles i feines impossibles per recuperar el seu amant. Però cap de les coses que Afrodita (en el fons la seva enemiga) li fa fer, haguessin fet que Psique recuperés Eros si no fos perquè Eros realment l’estimava i la perdona.
A la fi, la prohibició d’encendre el llum era només per mantenir Psique lluny de la curiositat perversa del món, perquè no pogués explicar res a les seves germanes, perquè no se’n assabentés ningú que volgués separar-los. Només era per por de perdre-la, només era per protegir-la, només era per amor.
Cal saber gaires coses per estar enamorat? Algunes sí. Però són les que anirem descobrint a poc a poc dins del palau secret, lluny d’influècies insanes, sense que ens marqui el camí cap regla externa ni ningú de fora, sense allunyar-nos del que ens fa feliços, sense necessitat d’obrir el llum.
I si ens equivoquem i algun cop fallem, no tinguem por perquè l’amor, si és verdader, ens sabrà perdonar.
Maria Teresa Portis
