Que ningú no es porti a engany! Que ara el jutge demani de retirar les pilones del Camí Antic (a mi m'agrada més dir-li Camí dels Monjos) no és pas un triomf pels qui som detractors d'aquest sistema de barrar el pas a gent no documentada. Que ens oposem a les pilones no vol dir que acceptem la situació actual del trànsit per dins de Bellaterra. Aquesta és una taciturna en la qual ens solen col·locar aquells que malden per les pilones.

 

 

L'oposició a aquest artefacte (que, per cert, ve de piló, i és: “un bloc de fusta dura, generalment cilíndric, sobre el qual hom posa allò que s'ha de tallar, capolar, picar, etc. Un piló de carnisser. El condemnat ja tenia el cap sobre el piló”) és sobretot de concepte, de no voler transformar una via pública en privada.

 

 

Aquí hi ha diversos fracassos i cal remarcar-los. El primer el de l'EMD que va tirar pel dret implantar una solució sense encomanar-se a ningú. Bé, sí, es va encomanar a la majoria absoluta i aclaparadora de Gent per Bellaterra. Aquesta manera de fer ha comportat discrepàncies veïnals i, sobretot, despesa pública. A més, suposa actuar sense tenir en compte la realitat del traçat d'aquest “Camí” el qual acumula un munt d'irregularitats urbanístiques heretades del passat com a resultes de la desídia d'aquells ajuntaments franquistes o, molt important!, per la picaresca dels colonitzadors del territori.

 

 

El segon fracàs és la incapacitat de resoldre aquests desgavells per part dels ajuntaments democràtics. Són molts anys de govern dels qui han fet bandera d'un municipalisme al servei de la ciutadania, però que han caigut en la mateixa indiferència i despreocupació que els seus predecessors. Ja sé que això és una mica dràstic, però siguem conscients que els problemes s'enfoquen sempre des de la part negativa i cal revertir aquest enfocament per trobar solucions equànimes, ergo, justes.

 

 

El tercer gran fracàs és el de les forces polítiques que ens governen, incapaces de veure els problemes de Bellaterra de manera global, i creure que fer tapabruts és la solució perquè aquest bocí de terra sigui un bell lloc per viure.

 

 

Bellaterra és un tot complex i singular amb una respiració arrítmica per les moltes xacres que acumula. Diagnosticar una xacra i voler-hi posar remei, sense saber de les altres xacres i què les origina, és una mala praxi. Apliquem el refranyer popular per definir això: Sortir del foc per caure a les brases; No vols caldo, dues tasses!; Qui no vulgui pols que no vagi a l'era; etc.

 

 

L'EMD va posar pilones i ara li diuen que cal treure-les. L'EMD recorrerà; més despesa! L'EMD pensarà en clau electoral abans que en el benefici de Bellaterra i reobrirà el litigi. L'EMD em recorda l'obra de Jean Racine, Els pledejaires, on els seus personatges fan de pledejar, un ofici i un vici.

 

 

Caldria que la sentència del jutge servís per replantejar com resoldre el tema de manera comuna amb totes les parts implicades. Potser un Pla Integral d'Ordenació Viària de Bellaterra (PIOVB), on es posin damunt la taula tot allò que ens afecta: Camí Antic, BV-1414, mobilitat, senyalització, etc., etc., etc.