Bellaterra ha tancat l’any 2018 amb 2.867 habitants. Un creixement positiu que es consolida a poc a poc i amb alguns alts i baixos des de l’any 2011, on el nombre d’habitants es xifrava en 2.699 (168 habitants menys).
I és que, al llarg dels anys, Bellaterra ha sofert una gran evolució. A diferència de la major part d’urbanitzacions de Catalunya, Bellaterra va néixer emulant les Ciutat Jardí Noucentistes, de principis dels anys 30. Des de llavors ha passat de ser un barri d’estiueig i amb immobles de segona residència, a esdevenir un barri amb cases de primera residència i fins i tot un òrgan gestor propi. Qui són, però, els ciutadans de Bellaterra i com és el seu dia a dia?
El ciutadà mitjà de Bellaterra
Si radiografiem Bellaterra, veiem que té 352 ha de superfície, 47 km de tram viari, 245 ha de superfície verda i 500 piscines. El perfil del ciutadà mitjà de Bellaterra se situaria en un home d’entre 40 i 70 anys originari de Catalunya, tot i que nascut fora del Vallès Occidental. Això és el que s’extreu de les dades aportades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2017.
La distribució per sexes no mostra grans diferències, excepte en la població major de 80 anys. A mesura que avança l’edat, el nombre de dones és més alt en relació als homes, vinculat a la major esperança de vida. Un diferencial que fa que moltes dones grans visquin soles. De fet, segons indica un estudi encarregat per la Unió de Veïns de Bellaterra (UdV) i elaborat per la consultora El Risell, a Bellaterra tenim una clara tendència a l’envelliment. S’observa un ràpid augment de la població major de 65 anys, alhora que ho fan els domicilis amb una sola persona empadronada.
Un envelliment progressiu
D’una banda, el nombre de persones majors de 65 anys s’ha quadruplicat en 20 anys (de 184 l’any 1996, a 559 el 2017). I és que els grups d’edat més nombrosos se situen entre els 41 i 50 anys (423 persones), entre 51 i 60 anys (386 persones) i els 61 i els 70 anys (422 persones).
Pel que fa als orígens, les dades de l’Idescat deixen entreveure que el 49,1% (1365) dels bellaterrencs són d’altres indrets de Catalunya, enfront dels nascuts al Vallès Occidental, que són un 29,4% (817). Alhora, destaca que el tercer grup de població està compost per 304 ciutadans d’origen estranger (un 10,9%), i que en quart lloc es troben els 296 originaris de la resta de l’estat espanyol (10,6%). En relació als menors de 15 anys s’aprecia que han anat disminuint des de fa 8 anys.
Els serveis que tenim
La població de trams d’edat més avançats presenta majors necessitats de cura i més problemes de mobilitat. És per això que també ens interessa donar un cop d’ull als serveis i equipaments dels quals disposa el barri per afrontar el 2019.
Com a tal, només destaquen els dos Centres Cívics, el de l’EMD i el del Turó de Sant Pau. Per altra banda, a la plaça del Pi es troben el club esportiu i el petit comerç. Arreu estan els restaurants – 9 – i les escoles – 6. Un nombre de centres escolars molt superior a les necessitats pròpies de la població local.
Finalment, segons el mateix estudi urbanístic de la UdV, Bellaterra disposa de 156 solars ubicats en zona urbana que admeten la nova construcció d’edificacions de caràcter residencial. Molts d’ells al barri de Terranova. Un marge que – sumat a 195 parcel·les ja edificades, però amb espais d’oportunitats – deixa marge de maniobra per incrementar serveis i equipaments, atreure població jove i activa, millorar la qualitat de vida de la població existent o explorar mesures alternatives d’accés a l’habitatge
