El Ple extraordinari de la Junta de Veïns de Bellaterra d'aquest mes de març va suposar l'aprovació de la reclamació dels interessos pel retard en el pagament del finançament de l'EMD, així com l'anul·lació de les funcions de trànsit de les càmeres de seguretat de Bellaterra.
Dos temes que van centrar el debat de la reunió dels partits de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra celebrada aquest dilluns 18 de març, a la sala gran de l'edifici de l'administració, a les 20 h.
Una reunió que va tractar, també, altres temes que podeu consultar a l'ordre del dia de forma resumida. També podeu veure el vídeo aquí.
Atorgament de representació processal de l'EMD
Després de l'aplaçament de l'aprovació de les actes de sessions anteriors, a causa d'errors en la redacció de les dels mesos de juliol i octubre apuntats pel vocal d'Esquerra Republicana, Quim Oltra, el ple va debatre sobre la representació processal de l'EMD. Un punt que tenia la intenció de, en paraules del president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, “atorgar poders a diferents procuradors de Barcelona, Madrid i Cerdanyola per a la representació judicial” de l'entitat en la gestió de contenciosos.
Segons Andreu, “fins ara havíem de demanar un representant a cada jutjat”, però amb l'aprovació d'aquest punt, que ja s'havia signat davant notari, esperaven tenir una representació de forma estable. Tanmateix, el representant d'Esquerra va apuntar que, segons el redactat de la proposta de govern, “entenc que estem facultant a aquests procuradors perquè ells mateixos puguin delegar a tercers”, cosa amb què no estaven d'acord.
Per la seva part, Jordi Macarulla, de PDeCAT a Bellaterra, va indicar que no entenien per què es necessitaven representants processals a Madrid, al que Andreu va respondre que “si fas un recurs a un tribunal superior, a vegades has d'anar a Madrid, i llavors has de tenir allà la representació”. D'altra banda, també a petició de Macarulla, el president va explicar que “els procuradors cobren per cada actuació que fan (…) i la forma de representació és puntual”, i va assegurar que és una forma de representació que s'utilitza a moltes administracions.
La proposta es va aprovar amb els vots a favor de Gent per Bellaterra i PDeCAT i l'abstenció d'Esquerra.
Requeriment dels interessos del pagament del finançament a l'Ajuntament de Cerdanyola
El següent punt de l'ordre del dia va voler aprovar inicialment un contenciós administratiu per l'impagament del finançament del primer semestre de l'any a l'EMD de Bellaterra per part de l'Ajuntament de Cerdanyola. Tanmateix, com que a data de la celebració del ple extraordinari ja s'havia pagat des del consistori, el govern de l'entitat va decidir reclamar els interessos de demora “d'aquest any i dels quatre anys anteriors per retràs en el pagament”, ja que “l'Ajuntament mai ha pagat quan toca, als mesos de gener i juny: com a molt, al mes de febrer i el de juliol”.
Segons va presentar el text Guillem Nadal, vocal de Gent per Bellaterra, com que el pagament des del consistori ja s'ha produït, “s'han retirat les mesures cautelars (…) però hi ha un litigi pel mig perquè existeixen interessos de demora”. Una demora que, segons va indicar Quim Oltra, des de l'Ajuntament argumentaven que es devia a què l'EMD no havia proporcionat encara la recaptació en el pagament dels guals (condició necessària, actualment, per poder proporcionar a l'EMD el seu finançament), tot i que Andreu va explicar que el retràs era habitual perquè hi ha impagaments: “si tothom pagués els guals quan toca, seria perfecte, però no és així”.
El president de l'EMD va indicar que normalment, per aquesta raó, es calculava la recaptació dels guals amb l'exercici de dos anys anteriors, però que “ara volen la de l'any en curs” des de l'Ajuntament. Alhora, va destacar que “això és el finançament d'una administració i, si ens endarrerim un dia en el pagament de l'IBI, poden haver-hi embargaments”, i va afegir que la situació de l'entitat municipal estava generant problemes en el pagament a les empreses, i que aquestes podien decidir deixar d'oferir el seu servei.
La proposta va ser aprovada per unanimitat.
Anul·lació de les funcions de trànsit en les càmeres de seguretat
Segons va afirmar el president de l'EMD, les funcions de trànsit de les càmeres de vigilància de Bellaterra, “que mai s'havien arribat a posar en marxa”, queden anul·lades. La mesura aprovada per unanimitat a la Junta de Veïns venia motivada per una denúncia de l'Ajuntament de Cerdanyola en què es diu que “no s'ha fet la revisió per la Generalitat de Catalunya de les càmeres de trànsit en la seva funció de trànsit“. Es mantindrà, però, la funció estadística d'aquestes.
Una mesura que Oltra va resumir de la següent manera: “si no ho he entès malament, el dictamen el que diu és que no podien fer el que van fer” amb les càmeres, tot i que va assegurar que aquesta directriu “va en contra dels interessos de Bellaterra“. Per la seva part, Jordi Macarulla va expressar la seva disconformitat amb el paper que acabaven tenint les càmeres: “que, a dia d'avui hàgim d'aprovar aquesta proposta de resolució per aprovar les càmeres, no per a temes de seguretat sinó estadístics (…) entenem que la gestió que s'ha fet amb aquest tema no és la que esperàvem”.
Ramon Andreu va defensar-se dient que “hem volgut esperar a la resolució de l'informe jurídic per a veure què podíem fer” i que “ara haurem de demanar la tramitació de la gestió de les càmeres per al trànsit a l'Ajuntament”. A més va afegir que, en converses amb l'Ajuntament, des de l'EMD havien expressat que volien que posessin les càmeres “a on l'Ajuntament volgués (…) i la resposta ha estat aquesta denúncia”. Alhora, va apuntar que mitjançant la funció estadística, les càmeres podrien servir per la seguretat, de forma indirecta, a través de la lectura de matrícules“.
Sobre aquest punt, Quim Oltra va alertar al govern dient que “compte perquè tenim gravacions de cotxes privats i, segons la falta de competències, algú podria denunciar perquè tenim dades personals seves”. Alhora, va respondre a l'exemple posat per Gent per Bellaterra en el que es deia que l'Ajuntament de Sant Cugat havia col·laborat en la instal·lació de càmeres de seguretat amb l'EMD de Valldoreix degut a l'increment de robatoris: “la situació de Valldoreix és aquesta perquè s'hi ha incrementat el nombre de robatoris en un 80%”. Finalment, els grups van votar “malgrat que ens pesi” l'anul·lació, ja que, en cas de no fer-ho, “es podria interpretar per l'Ajuntament com un acte de confrontació”, va advertir Andreu.
Estacionament i canvi de noms dels carrers
La penúltima de les propostes del govern va tenir a veure amb l'aprovació, per part del Ple, de les mesures per millorar l'estacionament a la plaça del Pi que l'Ajuntament aplicarà, previsiblement, a finals d'aquest mes de març. Una mesura que es va acceptar per unanimitat amb un consens directe per part dels grups. Guillem Nadal va indicar que “el pàrking de la plaça del Pi és un desastre i ho sabem tots” i que, malgrat que celebraven la mesura, “arriba 6 anys tard”.
Altra cosa va ser l'última proposta del grup de govern, que va tenir a veure amb el canvi de denominació dels carrers i places de Bellaterra. En concret, la mesura, que va comptar amb el vot en contra d'Esquerra i l'aprovació dels altres dos partits, volia aprovar les propostes de canvi de nom de carrer amb suport de més del 50% dels veïns de la via o plaça i que no tinguessin un caràcter polític. Un cop aprovades per l'EMD, aquestes propostes pel canvi de nomenclatura s'adreçaran a la Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament de Cerdanyola, que és qui té la potestat per canviar els noms.
Nadal va indicar que el motiu per no incloure noms polítics era purament pràctic: “creiem que la millor manera és que els mateixos veïns posin el nom i no que vingui un partit polític i posi un nom, i després vingui un altre i li posi un altre”. Una opinió que va compartir Jordi Macarulla, dient que els mateixos veïns sabrien si els hi sortia a compte “amb tot el que implica canviar el nom del carrer a nivell administratiu”, i que “entenc que el criteri de no utilitzar noms polítics és el més pràctic, perquè s'estalvien problemes de color polític”.
Per la seva part, però, Oltra va argumentar que tot i que estava d'acord amb què hi hagués un suport mínim del 50%, no trobava bé la impossibilitat de posar noms polítics a les vies, i es va preguntar que “on fixem el criteri polític?” preguntant-se si no es podrien posar carrers a personatges històrics com Gandhi. A més, va indicar que també és important destacar a polítics locals si els veïns ho volen: “no estic d'acord amb què el nom posat no tingui connotacions polítiques perquè estaria dient que, entre altres coses, d'aquí molts i molts anys, no es pugui posar a un carrer o una plaça el nom de Ramon Andreu”.
