Un grup d'investigadors de l'Institut de Nurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona ha realitzat un estudi sobre els factors que redueixen l'impacte de l'estrès i han observat que tenir control sobre la font d'estrès ajuda a disminuir-ne els seus efectes negatius.
Específicament, el grup de recerca, liderat per Roser Nadal i Antonio Armario, va concluir a la publicació a Scientific Reports del passat 28 de febrer que “malgrat que l'exposició a situacions d'estrès exerceix efectes negatius a curt i a llarg termini en la conducta i la fisiologia, hi ha diversos factors que podrien mitigar el seu impacte. Nosaltres hem observat que un d'aquests factors és la possibilitat d'exercir control sobre la font d'estrès”, segons va afirmar Roser Nadal.
La recerca va emprar tres grups de rates mascles per mesurar aquest impacte. Un grup rebia durant l'adolescència diverses sessions d'estrès que podia controlar (aturar o prevenir) realitzant una determinada conducta. Un segon grup rebia exactament la mateixa quantitat d'estrès que el primer grup però la seva conducta no tenia cap conseqüència (estrès incontrolable). I un tercer grup actuava com a control i no rebia estrès.
Durant l'exposició a l'estrès, els investigadors quantificaven la seva intensitat tot mesurant l'activació endocrina per mitjà de l'activitat de l'eix hipotàlem-pituïtari-adrenal (HPA). A l'etapa adulta es van realitzar diversos experiments mesurant diverses variables cognitives i l'expressió dels receptors de dopamina tipus 2 a l'estriat dorsal, una àrea cerebral important per a les conductes mesurades. Part d'aquestes dades formen part de la tesi doctoral de la investigadora de l'INc Maria Sanchís Ollé, primera autora del treball.
Els resultats van indicar que l'activació HPA induïda per l'estrès controlable i incontrolable era igual durant la primera sessió d'exposició. Però amb l'experiència repetida de control el grup d'estrès controlable mostrà una resposta atenuada. A l'etapa adulta els animals que havien estat exposats a l'estrès incontrolable durant la seva adolescència van desenvolupar un increment en la impulsivitat motora i una disminució de la flexibilitat cognitiva, efectes que no s'evidenciaven en aquells animals sotmesos a estrès controlable. En altres aspectes (atenció i impulsivitat cognitiva) no es va observar un impacte de l'estrès. Paral·lelament, els efectes conductuals de l'estrès incontrolable es van associar amb un increment en el nombre de receptors dopaminèrgics tipus 2 a l'estriat dorsomedial (però no en altres subdivisions), estructura implicada en la impulsivitat i la inflexibilitat cognitiva.
El treball té diverses implicacions preventives en suggerir que les estratègies adreçades a incrementar la percepció de controlabilitat de l'estrès durant l'adolescència podrien mitigar l'impacte negatiu de les experiències estressants a l'etapa adulta i reduir la vulnerabilitat a algunes psicopatologies.
En les persones, l'exposició a l'estrès en l'adolescència incrementa la vulnerabilitat i el risc de patir psicopatologies en l'edat adulta, com la drogodependència, la depressió, l'ansietat, la ludopatia o el dèficit d'atenció, entre d'altres. Es va observar, emprant models animals, que el fet de poder exercir control sobre la font d'estrès disminueix el seu impacte i podria reduir el risc de desenvolupar posteriorment aquests trastorns mentals.
