L’EMD paga gairebé la totalitat d’ impressió de la revista Tot Bellaterra ja que des del 2016 entrega 726 € mensuals a la publicació en concepte de publicitat, segons dades a les quals ha tingut accés Bellaterra Diari i elCugatenc. La impressió d’una revista d’aquestes característiques (2.000 exemplars i 32 pàgines) a la rotativa que imprimeix el Tot Bellaterra és de 867,80 €, aproximadament.
En una primera etapa (2011 – abril 2015), en què la revista estava encapçalada per la veïna bellaterrenca Marta del Rio, l’EMD va aportar una mitjana mensual de prop de 445 €, el que significa 4.807 € anuals. A partir de l’abril del 2015, quan la propietat va passar a mans de Jorge Sans, un dels fundadors de Gent per Bellaterra, l’aportació mensual va créixer fins a prop dels 625 € mensuals, és a dir, 7.855 € anuals de mitjana.
Aquestes xifres signifiquen el 86% del total de la partida de Publicitat, Difusió i Campanyes Institucionals el 2012, el 44% el 2015, el 41% el 2016 i el 60% el 2017. El pressupost de l’EMD en comunicació oscil·la entre els 6.000 € (any 2012) i els 27.000 € (any 2014). Una mitjana, per tant, que se situaria en els 14.500 €/any gastats en comunicació, dels quals una mitjana del 45% aniria destinada a la revista.
Tots aquests diners públics s’han pagat a través de factures i sense constar cap concurs públic malgrat que diversos ajuntaments s’han vist a obligats, a recomanació de la secretaria i la intervenció municipals, a obrir a licitació les insercions recurrents de publicitat en mitjans de comunicació per l’entrada en vigor de la nova llei de contractació pública al novembre del 2017.
L’actual editora de la revista és l’empresa Totedition 2000 SL, i té la seva seu a Barcelona, a la mateixa adreça on hi ha registrada una altra de les sis empreses de les quals Sans n’és administrador únic. La companyia no forma part del grup Totmedia, propietària d’altres mitjans veïns com el TOT Cerdanyola o el TOT Sant Cugat, malgrat utilitza el nom comercial “Tot”, ja que aquest no ha pogut ser patentat pel grup de comunicació, en tan que massa genèric.
Sense notícies del periodista
La majoria d’insercions publicitàries de l’EMD són l’agenda i els anuncis d’activitats de caire cultural i social com tallers, concursos literaris i la Festa Major. Al 2015, com a any electoral i exercici amb més insercions, hi van aparèixer altres anuncis com ara el del web municipal, l’app i les sessions informatives sobre l’IBI i el valor cadastral.
Paral·lelament, l’EMD va guanyar protagonisme als articles de la revista, sent el subjecte de molts titulars i amb la reproducció acrítica d’algunes versions oficials que es van demostrar falses, com ara la preparació d’un centre mèdic públic que mai havia estat acceptat pel CatSalut.
El vocal i candidat d’ERC, Quim Oltra, que també ha publicat un article crític amb la revista, ho veu clar: “És rotundament evident que en més d’una ocasió el Tot Bellaterra ha desinformat a la gent de Bellaterra, és a dir, ha publicat notícies que no són certes i no ha corregit cap error. Que Gent per Bellaterra i el Tot Bellaterra són tremendament afins o la mateixa cosa, supura només llegint la revista…”.
“En teoria era una revista independent, però servia a la pràctica al govern de l’EMD”, valorava Jordi Macarulla, vocal convergent, “el govern de l’EMD té molts canals de comunicació i ho té molt ben organitzat pel seu benefici”. “Sempre que m’he queixat a l’EMD em diuen: ‘El Tot Bellaterra és una revista independent, no hi tenim res a veure i no admetem queixes dels articles o opinions, ja que estem al marge de la seva actuació’”.
Montse Corominas, per la seva banda, expresidenta de Convergència durant l’anterior legislatura, avisava: “Nosaltres fa ja 4 anys que vam investigar i esbrinar que pertany a una persona de Gent per Bellaterra, que curiosament son una gent que té un bufet d’advocats i que porten totes les querelles contra l’Ajuntament de Cerdanyola… i em sap greu que Bellaterra es deixi comprar per una publicació que nomes ven fum”.
Una contractació de comunicació en dubte
Ni el tècnic de comunicació de l’EMD, Carles Aluju, però tampoc Oltra, Macarulla ni Corominas coneixen cap periodista del Tot Bellaterra. El treballador municipal afirma que només manté contacte amb l’encarregada de gestionar la publicitat. Assegura que no sap qui és al darrere de la publicació i dedueix que la majoria d’informació l’extreuen dels canals oficials de l’EMD: l’EMD informa o el Bellaterra.tv, plataforma de vídeos institucionals.
Tot i així els tempos de publicació sovint s’avancen. L’encarregat de comunicació a l’EMD també manifesta que desconeixia l’import que l’administració paga per a cada anunci, de gairebé la totalitat del cost d’impressió.
Aluju també és part del debat ja que la seva contractació va ser possible mitjançant un concurs públic en què altres empreses van presentar ofertes més econòmiques. Tot i així la mesa de contractació va optar per ell perquè amb la seva proposta “les feines les fa una sola persona i a temps complert, minimitzant les necessitats de coordinació entre diferents tècnics” i perquè “tot i la diferència de cost, si es reparteixen en les hores de dedicació efectiva l’oferta del Sr. Carles Aluju és l’econòmicament més rendible”.
“L’adjudicació de comunicació crec que és irregular. Es presenten quatre ofertes de les quals una queda automàticament descartada per un excés de preu i dues són més barates que la que acaba guanyant. Les tres altres ofertes complien els requisits que l’EMD demanava i, per tant, haurien d’haver triat la més barata, però es va acabar atorgant la licitació a la persona que ja ostentava les tasques abans…”, valorava Oltra.
Preguntat el president de l’EMD, Ramon Andreu, sobre la independència del Tot Bellaterra el 9 de maig responia: “Són revistes de les persones que les volen fer, cadascuna tindrà la seva forma i és privada”. Per la seva banda, l’expropietària de la revista afirma que ja no té res a veure amb l’edició.
A data de publicació d’aquest article cap membre del govern ni de l’empresa editora ha respost a les peticions de Bellaterra Diari i elCugatenc per donar la seva visió dels fets
