Carta oberta

by | maig 15, 2019 | Opinió

Benvolgut Joan Ramon,

 

el canvi d’impressions que varem mantenir fa un temps al migdia a l’hostal sobre el tema de la campanya que s’estava duent a terme a Bellaterra per demanar de canviar de municipi, va ser, com sempre ho és entre nosaltres, apassionat i un punt vehement. La inoportunitat del moment, però (hora de dinar) no ens va permetre aprofundir en el tema. És per això que et vaig escriure aquesta carta que no em vas respondre i que crec, i donada la situació, val la penar de fer-la públic.

 

Aleshores em vas donar els teus arguments a favor de la proposta basant-los principalment en que és una aspiració legalment plausible i que reuneix les condicions jurídiques necessàries per dur-la a terme, no pas com quant la segregació on tu, repetidament i amb documents a la ma, afirmaves que Bellaterra no reunia els requisits legals per segregar-se de Cerdanyola.

 

Aleshores vàrem fer conxorxa. Els meus augments, però anaven més en la línia de recriminar als promotors d’haver impulsat un projecte sense que primer es treballés una consciència de poble entre els veïns. Aquella campanya, que fou molt agressiva, va generar una certa fractura social i, el que per a mi és més important, va deixar la cultura, factor que cohesiona la societat, ben bé de banda.

 

Entremig va coincidir el 75è aniversari de Bellaterra, efemèride amb una escassa resposta per part del veïnat en vers les activitats culturals commemoratives. És per això que vaig concentrar els meus esforços en escriure el llibre de Bellaterra i, junt amb el Santiago Vila-Puig, a organitzar l’exposició dels trens de totes les èpoques a l’estació de Bellaterra. Va ser un esdeveniment molt singular i únic que no va aconseguir suscitar l’atenció dels veïns, atrafegats com estaven en el procés segregacionista. Si algú té interès en fer un exercici comparatiu, pot consultar el llibre i comparar els actes que es van fer en el 50è aniversari i els del 75è.

 

Torno, ara, i en aquest procés de separació de Cerdanyola, a percebre les diferències de criteri que teníem tu i jo quan la segregació, tu posant per davant la viabilitat legal i jo reclamant una consciència col·lectiva ben definida.

 

Al meu comentari sobre la idoneïtat del moment em vas dir que no hi havia oportunisme polític perquè tu ja feia dos anys que hi treballaves en aquest projecte. Aleshores, pregunto, per què no es va impulsar la consulta fa dos anys?, o, millor encara, per què no es va iniciar aleshores un procés de conscienciació de tota la comunitat per decidir si, veritablement la gran majoria de veïns assumien i volien prendre aquest camí?

 

També em vas dir que la culpa de tot plegat era  de l’Ajuntament, que, de sempre, no ha respòs a les necessitats i demandes dels veïns i això, certament, no ho puc rebatre. El consistori mai no ha sabut fer front a la peculiaritat que suposa Bellaterra. No obstant, vas reconèixer que l’únic alcalde que va mostrar interès va ser el Toni Morral. És cert i ho sé de primera ma, però has de saber que tots els seus esforços van topar amb el posicionament bel·ligerant de Gent per Bellaterra que no va respondre a la ma estesa que els hi va oferir, tot i que ell va ser el defensor i principal inductor de l’EMD. Quants de cops el Toni m’ha dit que es va sentir traït. Crec que ell mateix ho deia en una entrevista en aquest diari.

 

Quan et vaig dir que darrera de tota aquesta campanya hi havia una estratègia electoralista de Gent per Bellaterra, em vas dir que no era cert. Aleshores, com s’explica que fos el Ramon Andreu qui va anunciar la campanya? Com es justifica que sigui gent d’aquest partit que presideixi la iniciativa i que per fer-ho, el president de la comissió renunciés al seu càrrec de vocal de l’EMD? Vols dir que ho va fer de “motu propio” o és una estratègia de partit? No és sospitós el suport institucional que fa l’EMD de la iniciativa? Pots assegurar-me que no hi ha posat recursos?

 

També et vaig comentar que s’estava fent una campanya porta per porta i em vas respondre que era legítim, i no ho dubto, faltaria més! Però tu saps que aquest tipus de campanya identifica el tarannà dels consultats i amb les dades obtingudes es pot arribar a crear unes llistes de” bons i dolents.”

 

I, finalment, en demanar-te com estava anant la consulta (era el 31 de gener i ja portaveu crec, dos mesos) em vas dir que creies que s’arribaria al 51% necessari per tirar endavant el projecte i que amb això n’hi havia prou. Una altre vagada les xifres!, sense tenir en compte que potser caldria analitzar perquè la meitat o una mica menys de la meitat dels Bellaterrencs no els interessa implicar-se en res, no pas perquè estiguin en contra, que suposo que uns quant si que hi estaran, sinó perquè els és indiferent ser d’un lloc o altre i creuen que el sentit de pertinença a un poble no ve determinat per un fet administratiu sinó cultural i sensitiu.

 

Acabo, Joan Ramon, i ho faig repetint el d’abans i que ja he reflectit en algun des meus articles publicats: que darrera d’aqueta iniciativa, per molt que sigui legítima, hi ha un interès polític i, àdhuc personal de Gent per Bellaterra que utilitza aquest nou moviment veïnal per crear un corrent d’opinió bel·ligerant en contra de l’Ajuntament per erigir-se en els vetlladors dels interessos de Bellaterra i treure rèdit electoral I si no, per què es presenten els resultats de la consulta en plena campanya i per què es força a que l’anexió a Sant Cugat entri a formar part del programa electoral dels partits? No tot val, amic, ni que la llei digui que es pot fer, perquè, com aleshores et deia i o segueixo dient, abans d’arribar a proposar aquestes actuacions tan dràstiques, cal de primer tenir una consciència de poble i saber quin poble volem ser, si és que ho volem ser.

 

Possiblement m’hauria estalviat aquesta carta, però la manera de fer de la comissió em recorda les maneres del moviment segregacionista i, a més, em sembla una presa de pel que s’aprofiti l’esperit d’independència de molta gent de Bellaterra per demanar el seu suport quan en realitat el nostre estatus administratiu no canviarà, simplement haurem de dir que pertanyem, i ho repeteixo i ho subratllo, pertanyem, a un altre municipi: Sant Cugat del Vallès.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. “

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: