[TEXT: ORIOL CAROL]
M'agradaria parlar d'una persona molt especial pels joves i ja no tan joves de Bellaterra. La seva persona tingué un paper clau en la formació molts nois i noies del barri, inculcant uns valors des de la fe, el respecte a la natura i principals valors del dogma cristià com compartir amb els altres.Un dels pares fundadors del Cau que, com ell va dir durant el transcurs de l'entitat, va ser fill, pare i avi del cau.
Jo suposo que, com va dir ell, jo el vaig conèixer a la seva última època, la d'avi. M'enrecordo de veient-lo com si fos avui: baixava la rampa de l'església amb la seva furgoneta vermella Renault Express, que fins que fa poc encara era el seu mitjà de transport. Recordo aquelles nits d'hivern on l'estufa de la sala de caps treia fum per tot arreu menys per la xemeneia.
En Toni venia al voltant de les 19.30 i ens explicava mil i una aventures, des de com encendre una estufa de llenya fins al seu molt estimat mossèn Cinto. A Bellaterra era “el mallorquí“, i a la seva terra “el català independentista”.
El mossèn de la parròquia de Bellaterra durant més de trenta anys, que va fer que aquells joves de poca fe del cau mostressin interès a les paraules del mossèn Toni, fent així una evangelització com mai s'havia vist abans. Ha sigut tot un honor que després de tants anys ens haguem pogut retrobar a la seva Mallorca natal, on fa més de vint anys ens enviava a collir llimones a la seva finca de Sant Joan.
M'agradaria agrair-te tot el que vas fer per al nostre poble, al Cau i per molta gent que necessitava unes paraules, o simplement una mà amiga en moments difícils. Les persones que passaren per la nostra vida i ens van deixar llum, han de brillar per tota l'eternitat.
Moltes gràcies Mossèn.
