Hi ha famílies a Bellaterra que són de tota la vida, és a dir que de sempre han viscut i han crescut i s'hi han quedat. Els Cots són una d'aquestes nissagues que va arribar just quan es plantava la primera llavor d'aquest indret ben especial per a molts. El primer de tots, en Casimiro Cots.
Però, així com altres famílies pioneres van arribar buscant un indret per gaudir de pau i natura els mesos d'estiu, ell va arribar per treballar a les ordres de l'empresa urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular. La seva feina va ser vital pel creixement de Bellaterra i quan va morir, el seu fill Josep (el Pepe Cots) va seguir tenint cura de què tot funcionés bé a la urbanització.
Per la seva dedicació i cura va ser anomenat Alcalde Pedani, tot i que Bellaterra no era una Entitat Local Menor o, el que és el mateix, una EMD d'aleshores. Per tant, caldria reconèixer que el nostre primer President va ser el Pepe Cots.
Al costat d'ell i fent pujar una nissaga de 7 fills, l'Antonia Duran, una malaguenya decidida i resolta, que més d'un cop va alliçonar els fills d'altres nissagues nombroses, com la Riba, la Garcia Plana o la Roda, entre d'altres, quan en conxorxa amb els fills Cots fèiem entremaliadures. L'Antonia va saber mantenir la seva personalitat i el seu temperament en un indret on les cases s'omplien com a molt 4 mesos a l'any de burgesia catalana.
La resta del temps, l'Antonia va ser una conveïna més dels que residien tot l'any o dels habitants originaris d'aquest indret situat a la Vall Moranta i que s'enfila a la Serra Galliners, plenament integrada als afers quotidians de la comunitat i sempre deixant clar que ella era la Senyora Cots.
La seva discreció fa que només els del seu entorn immediat puguin dibuixar un perfil personal. Jo només ho puc fer cenyint-me a les meves sensacions, al record d'una senyora elegant, de mirada ferma, d'una matriarca amb totes les lletres que, de ben segur, haurà deixat als de la seva família el pòsit d'una història de Bellaterra vista amb els ulls dels qui van venir a treballar per a fer-la créixer perquè nosaltres aprenguéssim a estimar-la. Potser aquest llegat servirà en un futur per construir millor la història de Bellaterra.
