Les que són de tota la vida

by | maig 30, 2019 | Opinió

Hi ha famílies a Bellaterra que són de tota la vida, és a dir que de sempre han viscut i han crescut i s'hi han quedat. Els Cots són una d'aquestes nissagues que va arribar just quan es plantava la primera llavor d'aquest indret ben especial per a molts. El primer de tots, en Casimiro Cots.

 

 

Però, així com altres famílies pioneres van arribar buscant un indret per gaudir de pau i natura els mesos d'estiu, ell va arribar per treballar a les ordres de l'empresa urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular. La seva feina va ser vital pel creixement de Bellaterra i quan va morir, el seu fill Josep (el Pepe Cots) va seguir tenint cura de què tot funcionés bé a la urbanització.

 

 

Per la seva dedicació i cura va ser anomenat Alcalde Pedani, tot i que Bellaterra no era una Entitat Local Menor o, el que és el mateix, una EMD d'aleshores. Per tant, caldria reconèixer que el nostre primer President va ser el Pepe Cots.

 

 

Al costat d'ell i fent pujar una nissaga de 7 fills, l'Antonia Duran, una malaguenya decidida i resolta, que més d'un cop va alliçonar els fills d'altres nissagues nombroses, com la Riba, la Garcia Plana o la Roda, entre d'altres, quan en conxorxa amb els fills Cots fèiem entremaliadures. L'Antonia va saber mantenir la seva personalitat i el seu temperament en un indret on les cases s'omplien com a molt 4 mesos a l'any de burgesia catalana.

 

 

La resta del temps, l'Antonia va ser una conveïna més dels que residien tot l'any o dels habitants originaris d'aquest indret situat a la Vall Moranta i que s'enfila a la Serra Galliners, plenament integrada als afers quotidians de la comunitat i sempre deixant clar que ella era la Senyora Cots.

 

 

La seva discreció fa que només els del seu entorn immediat puguin dibuixar un perfil personal. Jo només ho puc fer cenyint-me a les meves sensacions, al record d'una senyora elegant, de mirada ferma, d'una matriarca amb totes les lletres que, de ben segur, haurà deixat als de la seva família el pòsit d'una història de Bellaterra vista amb els ulls dels qui van venir a treballar per a fer-la créixer perquè nosaltres aprenguéssim a estimar-la. Potser aquest llegat servirà en un futur per construir millor la història de Bellaterra.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: