L'Hostal Sant Pancraç és un dels punts clau en la constitució de Bellaterra, ja que va ser durant molt de temps l'únic negoci del barri i, alhora, va ser un dels pols d'atracció de visitants més important a la zona. En part, gràcies a la seva construcció el 1932 a mans del farmacèutic de Barcelona Bartomeu i Bartomeu, va ser que la zona de Bellaterra va arribar a convertir-se en una urbanització.
A la foto, es pot veure com era l'Hostal Sant Pancraç abans de la seva ampliació, feta el 1944. Hi faltava tota la part de la construcció que es va ampliar cap al Camí dels Enamorats, i que inclou la famosa torre sud. Alhora, a l'imatge tampoc es pot veure l'ampliació que es va fer a l'acera, tancant la barra que, a l'època de la fotografia, encara era a tocar de carrer.
Segons explica Ignasi Roda en el seu Bellaterra 1930-2005, Crònica de 75 anys, “l'objectiu d'aquest farmacèutic barceloní era urbanitzar la zona, així com establir un negoci d'hostaleria que garantís el seu creixement. Per tant, creiem que no cauríem en cap error si diguéssim que quan Bartomeu es va imaginar Bellaterra, ja hi veia l'Hostal”.
Durant els primers anys, regentat per Bartomeu i Bartomeu, l'Hostal va oferir festes i es va convertir en un punt de trobada social per a gent de diversos llocs de la comarca i Barcelona. Un cop iniciada la Guerra Civil del 1936, però, i sobretot amb la mort de Bartomeu i Bartomeu durant aquesta, el negoci va perdre la centralitat que havia tingut entre els veïns (arribant a organitzar les primeres festes majors els anys 1934 i 1935).
Tanmateix, durant bona part del segle XX, l'Hostal Sant Pancraç va ajudar a posar Bellaterra al panorama català. Entre altres coses, segons explica Roda al seu llibre, va servir de seu dels primers cursos de l'Escola Professional de Confiteria i Pastisseria el 1957. A més, l'Hostal va servir de “lloc de concentració d'alguns equips de futbol: el Sabadell, el Gijón, el Pontevedra i fins i tot la Selecció Espanyola Sub-21”, explica Roda.
Amb la mort de Pepita Miró -dona de Bartomeu i Bartomeu- l'any 1991, el negoci va passar a mans de la Palmira Marcet i Vinyes. Ella, el seu marit i els seus cinc fills (la Rosa Maria, en Francesc, l'Albert, la Josefina i la Maria Dolors van mantenir el negoci fins al dia d'avui. Ells viuen als apartaments de l'hostal i mantenen encara el negoci de restauració més antic de Bellaterra.
