La família Crusafont va fer del seu castell de focs una tradició a Bellaterra  | Cedida

 

 

La celebració de Sant Joan a Bellaterra ha estat tradicionalment privada. Si bé a molts indrets la col·laboració de les entitats, administracions o els mateixos veïns afavoreixen celebracions públiques, aquest no és el cas de Bellaterra, on el solstici d’estiu s’ha commemorat habitualment en les cases particulars. Tanmateix, alguns veïns han ofert al llarg del temps espectacles al cel o al carrer per animar la festa, com és el cas de la família Crusafon qui, juntament amb la família Escorihuela, van ser el referent de la festa al barri durant més de vint anys amb el seu castell de focs.

 

Un castell de focs referent

 

Pere Crusafon, fill de Fèlix Crusafon – artífex d’allò que va arribar a ser fins i tot una tradició al barri -, explicava: “sí que és veritat que parlaves amb els veïns i tothom et deia que esperava el nostre castell de focs, inclús hi havia veïns que ens deien que venien amics seus de fora per veure‘l…”.

 

 

Sopar en les cases o jardins

 

Sopar en les diferents cases o jardins i esperar l’espectacle de so i de llum dels Crusafon es va convertir en quelcom habitual des dels anys 90 fins a la primera dècada dels 2000. La tradició, però, va començar per un sopar privat – explicava Crusafon – que s’anava repetint any rere any: “en anar-nos ajuntant les famílies Crusafon i Escorihuela, vam començar a fer focs, es va anar fent gran la cosa i al final es va convertir en tota una tradició…”. “Els Escorihuela s’encarregaven del sopar i el meu pare, molt metòdic, s’encarregava dels focs artificials”, explicava el fill. 

 

 

Una festa per celebrar en família

 

Poc a poc, les famílies que acumulen més anys a Bellaterra van veure com la tradició s’anava arrelant. A més, expliquen: “l’espectacle pirotècnic volia millorar any rere any”. Les diferents bateries sumaven entre 20 i 25 paquets grans, que anaven numerats per saber quin s’havia de tirar abans que l’altre.

 

 

Al voltant de la festa, Crusafon també recorda com regaven el jardí durant tota la tarda del dia anterior i la recollida de brossa del dia després: “aixecar-se per netejar el carrer l’endemà també era una tradició…”.

 

 

De Fèlix Crusafon a avui

 

Amb la mort del pare Crusafon i la posterior mudança de la família, l’espectacle va acabar desapareixent al voltant de l’any 2008. Tot i així, els fills encara van mantenir la tradició durant cinc o sis anys més, venint a encendre el castell de focs des del carrer, davant la casa ja venuda. “Els fills vam continuar la tradició cinc o sis anys més i ho fèiem per la il·lusió de la meva mare i la nostra, des del carrer”, afirmava Pere. 

 

 

Des del carrer o des de casa, moltes famílies bellaterrenques van gaudir d’aquest espectacle durant més vint anys. Una tradició que ha quedat a la memòria de molts bellaterrencs i davant la qual, des d’aquí, li fem homenatge.