“L’alternativa dels humans és ser artistes” o “l’única opció dels humans és ser humans”. Aquestes van ser dues de les frases més repetides durant la ponència que el prestigiós pedagog Alfons Cornella va pronunciar durant les 2es Jornades d’Innovació Educativa a l’escola Ramon Fuster de Bellaterra.
L'educador se centrava en la capacitat creativa de les persones i com aquesta s'hauria de potenciar, davant d'un escenari on moltes de les tasques futures les faran màquines intel·ligents. “El futur són màquines que optimitzen la enginyeria i humans que utilitzen la imaginació per optimitzar aquestes màquines”, apuntava. Tot i així, en la societat del futur preveia que “només un 5 % de la tecnologia serà automatitzable i encara necessitarem una complementació i no una substitució d'aquesta tecnologia”, va dir.
Un punt clau per a aquesta complementació va apuntar que seria la creativitat. “En molts casos no podrem superar mai a les màquines i, per tant, no hem d'ensenyar als nostres infants a competir contra elles”, deia. Cornella insistia en que calia “ser humans” mentre que, a la vegada, admetia que no hi havia un consens molt clar sobre el que significava ser-ho.
Què és “ser humans”?
Per ell, les claus d’un humà del futur passaven per 4 puntals. (1) Ser imaginatiu, trobar solucions noves a un mateix problema, (2) Ser crític amb allò que ja s’ha estat fent, (3) Experimentar, fer coses noves i finalment, (4) Tenir en compte el component de la manualitat. La seva aposta: posar el pes en les arts, la creativitat, els esports, la cura dels altres i el treball en equip.
Respecte aquest últim punt fins i tot afegia: “la connexió entre el nostre cervell i la nostra mà es millor que el 3G”. Un exemple per dir que la utilització de les mans és i serà crucial pel desenvolupament del futur.
Com arribar-hi?
Per fer possible tot això, va instar a mestres i educadors a buscar que els infants “es facin preguntes”. “Per què després dels 5 anys els alumnes deixen de preguntar?”, es qüestionava tot mostrant un gràfic. Per tal de combatre-ho recomanava (1) Estimular al màxim que es facin preguntes, (2), Construir (enlloc de treballar) per projectes, (3) Autoaprenentatge dins el temps d’aprenentatge i (4) Compartir l'aprenentatge amb “persones significatives”, on importa més el qui que no pas el què.
Finalment (5), també posava l'èmfasi en “injectar resiliència”, ja que, deia “s'acosta un món complex i haurem d'entrenar als nostres infants a ser resilients”. Un futur pròxim però a l'abast dels 350 professors i professores a qui va animar a “empoderar” els seus alumnes.
La jornada va ser organitzada per la Fundació Collserola el 28 de juny i va continuar amb comunicacions, tallers i una cloenda que va servir per aprendre, compartir i introduïr canvis si necessari en la forma d'encarar el dia a dia del professorat.
