L’EMD de Bellaterra va pagar un mínim de 15.000 euros per un servei de consultoria per al disseny d’una estratègia per aconseguir l’annexió a Sant Cugat entre l’octubre del 2013 i el març del 2014. Així ho ha donat a conèixer el vocal d’ERC, Quim Oltra, a la Junta de Veïns d’aquest dilluns 15, fent pública la memòria de les accions executades. Entre elles s’inclou la presentació de l’estudi d’hàbits de consum, l’informe Bellaterra: una anomalia territorial i la línia argumental a seguir en una reunió amb la llavors alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.
El document fet públic per Oltra recull un pressupost aprovat per l’EMD que ascendeix a 24.000 euros de diner públic-tot i que el vocal d’ERC reconeix que, revisant les factures, no ha trobat proves que l’entitat hagi gastat més de 15.000 euros en aquest afer-. El president, Ramon Andreu, admet l’existència d’aquest document i de les factures corresponents pel valor indicat, així com les reunions amb Conesa: “la reunió amb l’alcaldessa de Sant Cugat va existir i va tenir com a objectiu que es veiés un punt de vista favorable a l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat”.
Bossa de votants per al govern de Mercè Conesa
D’altra banda, en la part referent a la reunió amb l’alcaldessa de Sant Cugat, el document inclou l’argument d’una “bossa de vots favorables a l’equip de govern de Sant Cugat”, l’únic punt en què s’explicita que aquesta raó hauria d’excloure’s de qualsevol document escrit. Conesa accepta que va tenir “moltes converses amb el president de l’EMD de Bellaterra” tot i no conèixer el document en què s’incorpora aquesta oferta, ja que es van centrar en “un estudi sobre els hàbits de compra de la població”.
Andreu ha explicat en el Ple de dilluns: “referent a la bossa de vots, és perquè la tendència de vot de Bellaterra era més propera al govern de Sant Cugat en aquell moment”. D’altra banda, ha indicat que les reunions amb Conesa es van centrar especialment en la viabilitat tècnica de l’annexió, per a la qual calien estudis econòmics per veure si l’Ajuntament de Sant Cugat la podia assumir. Andreu diu que aquests informes sempre van ser favorables.
Aquí podeu llegir el document sencer:
Document “Bellaterra: Una anomalia territorial”
Descriu una sèrie d’accions i motius per impulsar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat i convèncer al consistori santcugatenc del 2014, sota l’alcaldia de Mercè Conesa
Arguments socioeconòmics
Entre les altres raons favorables per l’annexió s’inclou l’autosuficiència econòmica de Bellaterra, el fet que la recaptació de taxes de Bellaterra finançaria la millora en infraestructures, l’increment en la recaptació de l’IBI per part de Sant Cugat, que “no es un ‘barri’ conflictiu o generador de problemes”, la bona comunicació entre Bellaterra i Sant Cugat, la “forta relació econòmica i identificació identitària” i un perfil socioeconòmic semblant entre els veïns de les dues localitats.
Conesa diu que en les reunions que va mantenir amb Andreu no es van tractar la majoria d’aquests punts i que es van centrar en les relacions socials i comercials. “Pensàvem que no era el moment d’obrir un debat territorial i, en qualsevol cas, Sant Cugat no era qui l’havia de fer”, argumenta, “era un tema de distribució del territori que té uns requisits legals i ha de passar pel Parlament”.
L’exalcaldessa recorda que va mostrar el seu dubte davant la complexitat del tràmit i que en cap moment es van facilitar dades sobre l’impacte econòmic que tindria l’annexió per a l’Ajuntament de Sant Cugat: “Potser havíem de gastar milions d’inversió per igualar els estàndards de sanejament i clavegueram de Bellaterra i Sant Cugat però ningú mai ens va facilitar aquestes xifres”.
La recollida de signatures abans de l’intent d’independència
Entre les peticions de l’EMD a l’Ajuntament se situa la d’un “compromís de document municipal de respecte / suport a la decisió que prenguin, de forma majoritària, els habitants de Bellaterra mitjançant un procés de recollida de signatures que avali la integració de l’EMD a Sant Cugat“. Es tracta d’un procediment que ha acabat duent-se a terme aquest passat hivern, engegat formalment a partir d’una comissó de veïns.
Tanmateix, aquesta proposta es va treballar mesos abans que Gent per Bellaterra, partit al govern, apostés per la independència de Bellaterra dins la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015. Segons ha indicat Andreu al Ple de la Junta de Veïns, el vincle de Sant Cugat amb Bellaterra es coneix des del 2012. Afegeix que la llei de consultes que es va preparar de cara a la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre del 2014 (9N) obria la porta a preguntar a la ciutadania sobre la independència de Bellaterra, tal i com es va fer al 2015.
Sobre aquest afer va afegir que “incomprensiblement, cap dels grups independentistes al Parlament de Catalunya va donar la independència a Bellaterra”, i va posar com a exemple el cas de Medinyà. I és que, segons va indicar l’òrgan legislatiu, Cerdanyola i Bellaterra havien de posar-se d’acord sobre un conveni de competències.
Finalment, segons es pot llegir al document, a partir de la publicació de l’estudi dels hàbits de consum dels bellaterrencs, es volia aconseguir “guanyar complicitats entre els agents socials i econòmics de Sant Cugat sobre la voluntat d’integració per part de l’EMD de Bellaterra”. Entre ells s’inclouen algunes entitats diverses del món cultural, econòmic i associatiu de la ciutat.
Toni Alfaro (BellaterraDiari) i Jordi Pascual (El Cugatenc)
![[FOTOS] Les imatges del debat electoral a Cerdanyola](https://i0.wp.com/bellaterradiari.cat/wp-content/uploads/2020/09/les-imatges-del-debat-electoral-a-cerdanyola-5cdc91f091c57.jpg?resize=440%2C264&ssl=1)
