El catedràtic d'Economia i activista social per la pau Arcadi Oliveres, ha participat en la jornada commemorativa promoguda per l'ANC de Bellaterra per a parlar de la no-violència. La cita ha sigut aquest dimarts 1 d'octubre, dia en què fa dos anys que es va produir el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'Octubre, el 2017.
L’acte, organitzat al Centre Cívic de Bellaterra ha començat amb el visionat del documental “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita no violenta”. A la xerrada hi han assistit 38 persones entre membres de l’ANC, i veïns de Bellaterra. També hi ha assistit l’exconseller de la Generalitat de Catalunya i docent de la UAB Joan Manuel Tresserras.
L’acció no-violenta com a eina per assolir objectius
El documental, produït per l’ANC, explica els principis de la no-violència i resumeix que aquesta implica dialogar, protestar, no cooperar i crear alternatives de manera creativa.
Un cop ha acabat el documental -tot esperant l’arribada d’Arcadi Oliveres, que es trobava assistint a un acte a Sant Cugat- s’ha obert un debat al voltant de la lluita no-violenta. El col·loqui ha estat dinamitzat i moderat per Àlvar Roda, membre de la Universitat de la Pau i veí de Bellaterra.
L’arribada de l’economista de renom per donar la seva xerrada ha estat celebrada pels assistents amb aplaudiments. Arcadi Oliveres ha començat la seva xerrada després d’una breu presentació per part d’Àlvar Roda, que l’ha definit com una persona molt conseqüent.
Catalunya com a exemple de la no-violència
L’activista, amb un to molt proper i còmplice, ha captat ràpidament l’atenció del públic presentant diferents exemples de lluita no-violenta duts a terme en el passat a Catalunya. Ha parlat, entre altres exemples, de la Vaga de tramvies de 1951 manifestant l’exemple de no-violència i la rellevància històrica del succés.
Catalunya ha estat sempre un país pacifista i no-violent
Relacionat amb la no-cooperació com una a acció decisiva de la no-violència, Arcadi Oliveres ha parlat de la necessitat de conscienciar a la població de practicar un consum selectiu i mirar cap a la banca ètica.
La necessitat de construir un nou país
Finalment, l’activista ha exposat la necessitat de construir un nou país a través de tres objectius bàsics. El primer, segons ha explicat el ponent, és ampliar la base social del moviment independentista; a continuació, s’ha de plantejar quina mena de país es voldria fer en el cas que Catalunya s’independitzés i, per acabar, el moviment independentista ha d’explicar millor quin tipus de país vol assolir amb la independència.
El país que volem ha de ser solidari i obert
Un cop ha acabat la conferència els assistents han tingut l’oportunitat de fer preguntes al ponent i s’ha obert la porta al debat. Al final de l’acte s’ha ofert un piscolabis a càrrec de l’organització.
