Un muntatge en blanc i negre i lluentons

by | oct. 28, 2019 | Opinió

El grup Helena Teatre del barri de Gràcia de Barcelona, ha presentat el seu darrer muntatge. Potser us pregunteu, veïns de Bellaterra, com és que ara us vinc a parlar d’aquest grup i d’aquest muntatge. Ben senzill; tant el seu director com un parell de membres de grup van ser durant molt de temps ànimes de La Companyia Inestable de Bellaterra. El Paco Alborch va dirigir una colla d’anys el nostre grup i la Rocio Ahnert i el Domingo Vila foren crucials per la continuïtat de La Inestable entre els anys 1987 i 1998. D’aquella època en guardo un bon record i la seva amistat. És per això que volia tenia ganes de veure’ls en acció.

L’obra que han presentat és “Bola de neu“, de Carles Soldevila (Barcelona, 26/3/1893-10/1/1963), un autor que va tenir la seva volada cap als anys 20 i 30, però que va caure en l’oblit, tot i el seu teatre pulcre i d’una arquitectura molt envejable. Aquesta “Bola de neu“, “Civilitzats tant mateix” i “Els milions de l’oncle” són, sens dubte, les obres que ha fet més fortuna.

Rocio Ahaner (al mig), fent d’Adela Foto: Ignasi Roda

Feia anys que no llegia el teatre d’en Soldevila. La seva obra “Civilitzats tant mateix” em m’havia causar una gran impressió per la fluïdesa dels diàlegs i el ritme que imprimeix al seu teatre. L’obra que hem gaudit, “Bola de neu”, és un altre exemple. El primer que em va venir al cap en veure la representació és que estem davant d’una obra antecessora de la famosa “Art“, de Yasmina Reza. No les vull comparar, però si remarcat aquesta idea de la percepció del valor d’una obra d’art, en ambdós casos, d’una obra pictòrica. L’autor català utilitza la idea per crear una trama d’engany amorós, però, extraient-ne l’anècdota “bulevaresca”, em quedo amb la reflexió de l’interès sobre l’art.

En Soldevila també m’evoca el record dels pares perquè l’any 1960 van representa una obra seva, “El tinent Mondor“, dirigida per en Rafael Vidal, al Teatre Romea un 10 de febrer de 1960. Era en l’apogeu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Paco Alborch ha fet una cosa molt encertada, i és presentar el muntatge com si es tractés d’una pel·lícula dels anys vint, en blanc i negre, una d’aquelles pel·lícules de trama amorosa i senzilla que retrataven una burgesia en alça. Així, doncs, ha vestits els seus actors i actrius d’un blanc i negre rigorós i els lluentons dels vestits de nit de les dames. També ha tingut l’encert de ser minimalista en el decorat, creant amb pocs elements els paisatges necessaris per a cada acte.

Tot això il·lustrat amb una filmació molt encertada, on imatges evocadores d’aquell cinema es trenen amb imatges de nova fornada. Un bon treball d’en Lluís Pàmies. Per reblar el clau, un altre encert, i és el de mantenir amagades als ulls de l’espectador les obres pictòriques de l’Emili Ginebreda. Com diuen en el programa: “...ens ha semblat pertinent -ja he dit encertadíssim- no mostrar en cap moment l’obra d’aquest pintor per tal que sigui l’espectador qui la faci evident en la seva imaginació”. 

Domingo Vila en el paper de Sr. Recasens Foto: Ignasi Roda

Pel que fa a la interpretació, tota ella és homogènia i, el més important, tots els que actuen gaudeixen en el seu treball. Això contagia el públic. No m’estendré a valorar tots i cadascun dels intèrprets, però deixeu-me que us digui que el foc teatral que encenia a la Rocio i el Domènec quan actuaven amb La Inestable segueix ben viu després de 36 anys fent teatre. No és cap fotesa, és tota una carrera. I ho dic perquè em conec el món del teatre amateur i sé el que costa cohesionar un grup i tenir continuïtat. El Grup Helena Teatre crec que compleix 25 anys i això es mereix més que un aplaudiment, es mereix una lloança.

Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.

Vols llegir més…?

“Consells per un estiu més saludable”

“Consells per un estiu més saludable”

Per aquest mes, i amb l’arribada de l’estiu i les vacances per a molts, he pensat fer una llista de coses que moltes vegades no fem prou bé i que contribueixen a reduir el nostre impacte negatiu sobre el planeta…

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

Tenim una munió de problemes per resoldre a Catalunya, començant per la mateixa supervivència com a poble amb trets propis però, entre aquests problemes, la pervivència del català, el nostre idioma, en aquests moments resulta clau. No dic res de nou. Qui no ho vegi així, segurament tampoc li deu preocupar gaire el tenir una identitat pròpia dins l’aglomerat dels pobles europeus.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: