Fernández: “Els mitjans ignoren les víctimes de violència sexual de la tercera edat”

by | nov. 13, 2019 | L'Entrevista

La doctora, escriptora i professora Natàlia Fernández Díaz-Cabal

La doctora, escriptora i professora Natàlia Fernández Díaz-Cabal | Cedida

 

 

Natalia Fernández Díaz-Cabal és escriptora, doctora en Lingüística i en Filosofia de la Ciència. Professora a la UAB i a la CEA-University of New Haven, col·labora en diversos mitjans internacionals i nacionals i ha impartit cursos i conferències en 15 països. El divendres 15 de novembre a les 18 h, estarà a Cerdanyola del Vallès oferint una conferència sobre el seu últim llibre Perséfone se encuentra a la Manada. El trasluz de la violación (2019) organitzada per la Plataforma Cultural Dones que tindrà lloc al local de l'Av. de Sant Ramon. Fernández és experta en violència sexual, sent autora de La violencia sexual y su representación en la prensa (2003), Cuando el feminismo dijo sí al poder (2013) i Polifemo y la mujer barbuda (2016).

 

 

Creus que amb el llibre has aconseguit una mirada “facetada i transversal” de la violació, com et proposaves?

Des de la perspectiva que el llibre no sorgeix del buit, sinó que hi ha una trajectòria anterior de 30 anys treballant sobre el tema, evidentment que sí. En el passat havia treballat fonamentalment amb la imatge de la violència sexual als mitjans de comunicació i el que tracto en aquest assaig és ampliar aquesta mirada i que abraci també la mitologia de la qual procedim. Aquesta mitologia forma part del substrat de la nostra cultura i no ens la podem espolsar fàcilment, és com l’ADN. He fet un repàs des d’un punt de vista històric, també ajudant-me dels codis penals -almenys fins al 1850- per veure com ha anat evolucionant el pensament amb relació a aquests temes i com les paraules s’han fet còmplices d’aquesta situació. Les paraules sempre són còmplices, partim d’aquesta base.

 

 

Què té més pes en els valors d’una societat, la tradició cultural o els missatges dels mitjans de comunicació?

Tot té pes. I no solament els valors culturals que hem heretat, sinó que també hi ha valors o contravalors que són nous i també estan tenint el seu pes. No tenim suficients dades que ens permetin saber per què ha augmentat la violència sexual i per què cada cop és més visible. Encara no en tenim dades fefaents, però la visió o percepció que tenim apunta a un augment de la intensitat en la violència sexual i també a una tendència a què cada cop hi ha agressors sexuals més joves. Jo crec que el fet que la societat sigui egoista, narcisista i individualista té molt de pes. Això no ho qualificaria de valor social però ho qualificaria de model social determinat que ha creat el model de “el patró”, o de “l’emperador”, aquell que ho vol tot ara i que busca la satisfacció immediata, bastant aliè al dolor que pugui causar-li a l’altre. Això hauria de ser part de l’anàlisi de la violència en general i de la violència sexual en particular.

 

 

L’eslògan: “perquè jo ho valc” ha fet bastant mal, perquè amb aquest eslògan queda eliminada tota empatia

 

 

Què creus que està fallant perquè tants joves no tinguin respecte per la llibertat sexual dels demés?

Jo crec que és un problema social que no afecta solament a la violència sexual. Crec que hi ha una crisi de model educatiu. També està fallant que la gent ja no té exemples, fet que abans era fonamental. Parlo de la pèrdua d’autoritat de qui abans tenia certa autoritat i que, per tant, també podia encarrilar certs comportaments. L’eslògan: “perquè jo ho valc” ha fet bastant mal. Perquè amb aquest eslògan queda eliminada tota empatia. No crec que sigui una qüestió que tingui a veure tan sols amb la violència sexual. Transversalment passa per la violència sexual, és a dir, el no-respecte al cos de l’altre, a la voluntat de l’altre i al mal que puguis infligir al cos de l’altre.

 

 

Per tant, patim una crisi de model social?

En el model social que tenim no hi ha valors i cadascú va per lliure buscant la seva satisfacció immediata i ignorant absolutament als demés, ignorant que es viu en societat i que viure en societat té una sèrie d’esclavituds i compensacions. Crec que és un problema que va més enllà de la violència sexual i em preocupa més que les imatges dels mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació, al cap i a la fi, són producte d’aquesta mateixa societat. És veritat que ells mateixos també poden conduir la societat cap a aquests camins: és un camí d’anada i tornada. Els mitjans recullen aquest model i el reflecteixen i al mateix temps poden estar-lo potenciant.

 

 

Què podries dir relacionat amb la violència sexual i la gent de la tercera edat?

Relacionat amb aquest tema no tinc dades. No conec cap cas que s’hagi mediatitzat d’un agressor sexual de 80 anys. El perfil de l’agressor sexual està bastant definit en termes d’edat. Però sí que faig un apunt en el llibre sobre les dones que són agredides i que són de la tercera edat. Crec que això sí que és un capítol absolutament oblidat.

 

 

Hi ha dones de la tercera edat que són agredides sexualment, i és un capítol absolutament oblidat

 

 

Les manifestacions que hi ha hagut per casos mediàtics de violència sexual com el de “La Manada”, o en casos on hi ha hagut resultat de mort per la víctima com en el cas de Laura Luelmo o Diana Quer, coincideixen amb el fet que la víctima era jove. La joventut és un valor que mobilitza a la societat. Així i tot, mai s’ha fet una manifestació per una víctima que tingui 80 anys. En el cas de l’home que va violar a 5 dones de la tercera edat en un geriàtric d’Arenys de Mar, produint la mort d’una d’elles, es va intentar fer una manifestació. El resultat va ser que hi va haver un desplegament policial perquè es pensava que la manifestació es podria arribar a descontrolar i, finalment, tan sols es va presentar una persona a la manifestació. La joventut mobilitza i les víctimes de la tercera edat són grans oblidades. En aquest terreny hi ha feina per fer que passa també pels mitjans de comunicació, que ignoren completament a les víctimes de violència sexual de la tercera edat.

 

 

Participes en algun projecte de conscienciació pràctic, més enllà de la publicació de llibres?

En això mateix he estat els últims 30 anys. Després de treure el meu primer llibre, que era el resultat d’una tesi doctoral convertida en assaig, vaig començar una part més pràctica que incloïa, fins i tot, passar per algunes escoles. També he fet algunes conferències per donar a conèixer millor aquest tema. Vaig participar, quan va sorgir la llei de violència de gènere, en algunes taules rodones per crear un llibre d’estil a Radiotelevisió Espanyola i com s’havien de tractar aquests temes. Parlo de la violència de gènere, que no incloïa la violència sexual, per la meva gran perplexitat, ja que llavors ho vaig plantejar i em van dir que no tocava. Ara tothom s'adona que aquestes víctimes han quedat excloses d’una llei que podria protegir-les.

 

 

Tens pensat escriure algun llibre més sobre la violència sexual?

No. Però també treballo en temes que tenen a veure amb el rescat de dones oblidades en qualsevol àmbit. Sóc lingüista de formació i m’agradaria rescatar a dones lingüistes, perquè tota la història de la lingüística està dominada per homes. No hi ha ni un sol nom de dona i, home, en 2000 anys d’història és molt dir. És un inici de recuperació de noms injustament oblidats, en projecte que estic materialitzant en un llibre, que espero pugui publicar-se.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: