Mar Pastor és veïna de Bellaterra i escriptora. Tot i que la seva carrera professional ha anat lligada a l’educació i la logopedia, la passió per escriure li va néixer des de ben petita. Potser per la connexió entre l’interès pel món dels nens i la literatura va començar quan era jove a escriure contes per a nens que, durant molts anys van estar a un calaix.
Fa uns anys, però, de la relació d’amistat amb la il·lustradora santquirzenca Carme Miquel i la recuperació d’alguns d’aquells contes va sorgir La Luna tiene un lago, un lago tiene la Luna, un conte infantil amb el que ha recorregut les escoles de diversos municipis de Catalunya. El llibre, editat a través de Caligrama el 2016, va tornar a veure la llum el passat Sant Jordi a través de la parada de la Llibreria Paper’s, i va aconseguir arribar encara a més nens i nenes de Bellaterra.
Per conversar del seu llibre i la seva passió pels nens i la literatura des del BellaterraDiari hem parlat amb Pastor, amb la intenció d’esbrinar més sobre la creació en la literatura infantil.
Des de quan viu a Bellaterra?
Fa 19 anys. Jo abans vivia a Cerdanyola, però els nens van començar a anar a l’Escola Ramon Fuster, i a partir de llavors em vaig començar a relacionar amb gent de Bellaterra. Vaig passar a parlar amb els coneguts dels nens, vaig estar a la coral, i bé, de mica en mica vas fent xarxa.
S’ha dedicat a escriure tota la vida?
Bé, jo vaig començar a escriure de molt petita, amb 9 anys, i em van donar algun premi, com per exemple el premi d’escriptura de la Coca Cola -abans feien uns premis de redacció de la Coca Cola a tot Catalunya-. I llavors, als 19 anys vaig començar a escriure molt i vaig escriure molts contes, que van quedar allà guardats. Al llarg del temps vaig escriure altres coses, però no les vaig publicar. Però a mi sempre m’han agradat molt els contes, i n’he explicat molts als meus fills abans d’anar a dormir, fins que ells els van llegir solets.
A mi sempre m’han agradat molt els contes, i n’he explicat molts als meus fills abans d’anar a dormir
Com va decidir fer el llibre?
Quan vaig tenir 50 anys, una amiga meva, que és la il·lustradora del llibre, em va regalar les il·lustracions del conte que jo havia fet. Ella és la Carme Miquel, de Sant Quirze. Llavors jo vaig pensar que m’autoeditaria el llibre i llavors, un cop va estar acabat, vam fer tres presentacions a la FNAC de Barcelona. A partir d’aquí, quan vénen escoles que ens ho demanen, la Carme i jo fem presentacions del llibre i d’aquesta manera li donem més recorregut al conte. A més, a l’últim Sant Jordi, vam fer una signatura del conte a la llibreria Paper’s.
No és l’únic conte que ha escrit…
No, en absolut. El que passa és que necessito més temps per a publicar-los. Sempre he fet contes infantils, però són contes que, d’alguna manera, tots tenen una moralina i un valor al darrere. És curiós perquè els nens de seguida et troben quin és el valor que vols destacar amb el que estàs explicant. Es tracta d’una història senzilla: una lluna, unes papallones… Però els nens troben de seguida la metàfora i quin valor vol destacar. És curiós perquè els nens són molt sensibles a això. I després, són contes que també serveixen per a adults, tot i ser contes infantils. Alguna vegada que he llegit a gent més gran també agraden, perquè de seguida veus el sentit que va més enllà de la història.
Els nens de seguida et troben quin és el valor d’allò què estàs explicant
La seva professió està relacionada amb la literatura?
Està relacionada amb el llenguatge: jo sóc logopeda. Llavors, m’interessa sobretot l’ús del llenguatge i el gust per produir bé les coses. Jo crec que tot està lligat d’alguna manera. D’altra banda, sempre he anat fent cursos de literatura de forma personal, perquè és una cosa que m’agrada molt. Però jo vaig estudiar magisteri primer, perquè m’agrada molt el món dels nens, i després em va interessar molt la logopèdia i la comunicació amb els altres.
Perquè va decidir escriure literatura infantil?
Bé, suposo que perquè sempre he estat lligada al món dels infants. Potser perquè tots diem que portem un nen a dins. Per mi és més fàcil, mitjançant una història i uns personatges una mica inversemblants, donar un valor o posar emocions que no pas d’altres maneres. També és un format curt, i crec que em funciona bé. És un format amb què m’hi sento bé: hi ha un missatge clar i senzill d’interpretar. He provat altres coses però totes estan guardadetes perquè, com que em jubilaré aviat, veuré si li dono més recorregut. Però tot necessita temps, perquè fas una cosa, l’has de tornar a llegir i t’has de sentir molt bé per, d’alguna manera, mostrar-ho al món. Si ho vaig fer als 19 anys i no m’he atrevit fins als 50 a mostrar-ho, també hi ha un tema d’inseguretat meva. És un procés una mica llarg fins que estàs segur amb el que fas.
Aquest és el seu primer llibre. Com ha sigut l’experiència creativa?
Jo el tenia fet. El vaig anar ensenyant a gent que era crítica per veure què em deien. I llavors l’he anat reescrivint fins que m’ha quedat de la manera que jo creia. La veritat és que, com que ho vaig fer amb autoedició, la gent amb què vaig treballar ho va fer molt bé. Ells t’ho maqueten, et donen moltes idees i t’ajuden en tot perquè quedi més bonic. També haig de dir que aquest conte estava escrit en català, però perquè me l’editessin ells no feien edició en català, així que ho vaig haver de traduïr.
Crec que és molt important el valor de l’ajuda als demés
De què tracta La Luna tiene un lago i quina lectura hi ha al darrere?
La lectura és que tots ens podem ajudar. Els petits, que pensem que no tenen tants valors, o gent més important… La Lluna ajuda a les papallones, però les papallones també ajuden a la Lluna. És a dir, tots tenim alguna cosa per oferir, i és important poder-ho donar. Crec que és molt important el valor de l’ajuda als demés. I fa molta gràcia perquè tu tens una visió i ho donés a llegir a gent gran, però quan ho he anat a explicar, els nens de seguida ho capten: diuen “sí, perquè jo també ajudo a un company que no li van bé les mates”, o “a mi també m’ajuden de vegades”… La idea es veu molt clara des del principi.
La maternitat ha ajudat a la creació d’aquest llibre?
La maternitat ajuda a moltes coses, i una d’elles jo crec que és aquesta: una dedicació pels meus fills, i un regal per ells. Hi ha moltes coses que m’han passat després del conte, però en part reflexa molt com entenc jo la vida i les relacions amb les persones. Jo penso que tots ens podem ajudar, que és important poder demanar ajuda també i que sempre tothom està disposat a ajudar l’altre.
Quin creu que és el paper de la literatura infantil a la societat per contraposició a la “literatura adulta”?
Jo crec que és molt important, i de fet cada dia hi ha més publicació de literatura infantil. És impressionant totes les publicacions que hi ha per nens. I és molt important perquè els hi toca en una època en la qual s’estan formant, i tot allò que els hi vagis dient els hi entra amb molta facilitat: són com una esponja. I és una manera de què segueixin llegint quan són grans. El conte és fascinant per tothom, perquè jo quan he llegit el conte a companyes grans es genera un moment de silenci…, no? A tothom li agrada que li expliquin històries, i aquest és un format que li agrada a tothom. I penso que als nens, mitjançant aquestes històries senzilles, el contingut de la metàfora els hi arriba molt fàcilment. I a mi em sorprèn la capacitat que tenen a vegades els infants de reinterpretar o extreure idees dels contes.
Quan he llegit el conte a companyes grans es genera un moment de silenci…
Pensa fer alguna presentació a Bellaterra?
No m’ho havia plantejat, però estaria bé fer un format d’explicació del conte pels nens. Alguna vegada ho havia pensat, però també haig de pensar en el format, a on es podria fer… Però sí que m’agradaria, perquè m’agrada molt explicar el conte, estic molt contenta i m’agrada explicar-lo als nens. Sobretot perquè el nivell d’atenció, d’escolta i de silenci quan els hi expliques és brutal. Ja ho havia viscut quan era a l’escola i l’explicava als infants, o quan explicava als meus alumnes fent de logopeda, però quan tens un auditori la veritat és que emociona.
Creu que a Bellaterra, que hi té competència, la Cultura està ben promocionada?
Es van fent coses. Sempre veig que es van fent xerrades o tallers per difondre diversos aspectes. El que passa és que jo, en aquests moments no hi participo gaire, però crec que deu n’hi do per la poca població que té Bellaterra. Es podrien fer més coses? Sempre es pot millorar tot, però hi ha moltes xerrades i coses. Hi ha coses molt interessants.
On podem adquirir el llibre?
A la Llibreria Paper’s es pot comprar. També a la FNAC, tot i que s’ha de demanar amb antelació. També es pot encarregar a diverses webs per internet.
