pi
El pi es troba al passatge de l'església | Laia TR

 

[TEXT: Mercè Santacana]

 

 

  

Des de fa un temps, quan em trobo amb veïns i coneguts, un comentari recurrent és l'estat de deixadesa que es respira a Bellaterra: el trànsit que ens posa en perill cada dia, les voreres en mal estat, la falta de poda i manteniment de l'arbrat, el cablejat que s'arrossega pels carrers, la brossa que no recull ningú, etc.

 

 

  

Aquestes, que són les nostres preocupacions quotidianes, semblen no existir per a la nostra Administració, i contrasten fortament amb els grans projectes que ens anuncien per a dates indeterminades: annexió a Sant Cugat (projecte al qual s'han abocat esforços i diners), peatonalització de la plaça de l'estació, entre d'altres. Projectes amb els quals es pot estar d'acord o no, però que s'haurien d'abordar sense deixar de resoldre els nostres problemes del dia a dia.

 

 

  

Habitualment l'EMD de Bellaterra posa com a excusa per a no afrontar molts dels problemes el tema de les competències que l'enfronta amb l'Ajuntament de Cerdanyola, conflicte en el qual veiem com sí que s'hi aboquen des de fa anys, temps i diners.

 

 

  

I sovint els pacients bellaterrencs ens sentim com si fóssim nens de pares que es divorcien de males maneres i que veuen com són utilitzats per a anar l'un contra l'altre.

 

 

  

En el meu cas, el problema més urgent que he d'afrontar fa referència a un arbre que està al bell mig del carrer. La manca d'atenció i manteniment d'un arbre que ocupa l'espai públic, ha derivat en el seu creixement descontrolat i fa que ara la capçada de l'arbre sobrevoli les teulades de les cases adjacents i la caiguda de branques, pinyes i pinassa ens posa en situació de risc a persones i cases.

 

 

  

Després de més d'un any i unes 5 instàncies que no van merèixer cap tipus de resposta per part de l'EMD, em vaig adreçar a l'Ajuntament de Cerdanyola, que en pocs dies em va respondre, per escrit, que el tema era competència de l'EMD. Vaig tornar a l'EMD amb la carta de l'Ajuntament i, novament, cap resposta. Veient que no em feien ni mostraven intenció de fer cap cas, vaig recórrer al Síndic de Greuges de Catalunya.

 

 

En 3 ocasions el Síndic em va fer saber que “tot i que l'Administració està obligada a respondre al Síndic”, l'EMD no havia donat cap resposta. Cinc mesos després, el Síndic va citar a l'EMD, cita a la qual no es va presentar la nostra Administració, però sí que s'hi va posar en contacte demanant un nou termini per a respondre.

 

  

Finalment, gairebé 2 anys després de la meva primera instància, l'EMD va respondre al Síndic dient que, tot i reconeixien els problemes causats, no creien, ELLS no creien, que corréssim un risc greu.

 

La resposta del Síndic va ser que s'havien de posar en contacte amb les persones afectades i resoldre el problema, que ells mateixos reconeixien que existia.

 

  

A començaments de gener he rebut una nova comunicació del Síndic assenyalant que, novament, l'EMD no ha donat cap resposta. Com es pot explicar aquesta actitud per part de l'EMD no tan sols envers els veïns, sinó també respecte al Síndic?

 

 

  

Vull fer públic aquest tema per a què, si hi ha cap “accident” (que evidentment no desitjo) que pot afectar a persones i cases, no puguin dir que ells no en sabien res!

 

 

  

  

Mercè Santacana