Com gestionen la cultura Cerdanyola i Sant Cugat?

by | febr. 24, 2020 | Espai d'Entitats

A la passada edició del Fòrum hi van assistir Toni Ramon i Àlvar Roda, de l'Ateneu de Sant Cugat, i Sant Morera, del de Cerdanyola

A la xerrada hi van assistir Toni Ramon i Àlvar Roda, de l'Ateneu de Sant Cugat, i Sant Morera, del de Cerdanyola | Toni Alfaro

 

 

Prop d'una vintena de bellaterrencs i bellaterrenques es van apropar per escoltar una nova xerrada del Fòrum Bellaterra al Centre Cívic de Bellaterra. En aquesta ocasió, la conferència del dijous 20 de febrer de l'entitat bellaterrenca va portar a Santi Morera, cap de cultura de l'Ateneu de Cerdanyola, i a Toni Ramon i Àlvar Roda, director i president de l'Ateneu de Sant Cugat. Tot plegat amb la intenció de fer una comparativa sobre dos models de gestió dels ateneus al Vallès: d'una banda, el model públic, representat pel de Cerdanyola, de l'altra, el privat, de part de Sant Cugat. 

 

 

La xerrada va començar més tard del que s'esperava, ja que poc abans s'havia celebrat una trobada entre els veïns de Bellaterra i els membres del govern de l'Ajuntament de Cerdanyola, sobre qüestions relacionades amb la falta d'inversió del consistori al barri de Bellaterra. Aprofitant l'ocasió, la moderadora i presidenta del Fòrum, Chus Cornellana, va incidir en l'estreta relació entre els dos municipis i el barri de Bellaterra: “parlar dels ateneus és parlar d'història, i parlar amb aquests dos ateneus és millorar l'eix Cerdanyola-Bellaterra-SantCugat”. 

 

 

Un equipament com a cohesionador social

El primer a parlar va ser Santi Morera, que va realitzar un repàs per la història de l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès en el camí cap a la seva creació com a equipament aglutinador de cultura a la ciutat.

 

 

Tot i que el moviment de creació d'ateneus a Catalunya va començar al segle XIX, segons deia Morera, no és fins a finals del segle XX que apareix aquest espai a Cerdanyola. Sí és cert, però, que a mitjans de segle la societat cerdanyolenca ja tenia diferents punts de trobada privats, com el Casal Parroquial, el Bar Grau i, en menor mesura pels veïns i veïnes el Casino de Cerdanyola, que va esdevenir “el nucli d'acció cultural dels estiuejants” a la ciutat. Mentre que el casal acollia diferents activitats culturals com el fotocine, ping pong o la coral, va ser el Bar Grau el que va funcionar com a centre cívic del poble. 

 

 

Vora una vintena d'assistents van anar a la xerrada

Vora una vintena d'assistents van anar a la xerrada | Toni Alfaro

 

 

El canvi, però, va arribar el 1976, quan a l'entorn del Casal Parroquial neix el grup “L'Ateneu”, que es dedicava a “fer conferències, xerrades i apropar la cultura a la població en general”. Aquest grup, va explicar Morera, trenca amb la dinàmica de què només hi hagués equipaments de tipus esportiu a la ciutat de Cerdanyola, i “són els que aconsegueixen que a les primeres eleccions democràtiques tots els partits incloguin al programa electoral la creació de l'Ateneu” com a equipament. Amb l'arribada del primer alcalde de Cerdanyola després del Franquisme, Celestino Sánchez, aquest impuls es materialitzarà en la creació de l'espai que encara avui en dia segueix sent l'eix de la cultura a Cerdanyola.

 

 

Sobre la seva creació, Morera explica que “les motivacions no estaven clares i no hi havia un pla, però sí unes necessitats ben clares”. Per una banda, el nou Ateneu havia de servir com a espai cultural físic, però de l'altra també com a inspiració per a les entitats culturals, i el seu èxit va fer-se evident ben aviat, ja que “el dia que es va inaugurar totes les sales estaven plenes”, assegura el cap de cultura de l'espai. Ràpidament s'hi van ubicar diverses entitats, entre les quals hi va arribar a haver un centre de planificació familiar, i tot i que amb el temps ja només s'hi inclouen entitats culturals, es tracta d'un èxit mantingut en el temps, ja que “hi ha poques coses a Cultura a Cerdanyola que no es facin a una o més instàncies de diferents entitats” a través de l'Ateneu. 

 

 

L'administració de l'equipament, d'altra banda, es troba avui en dia en una “època de canvis”, ja que “ens hem trobat que no tenim un full de ruta a seguir fixat”, lamenta Morera. Per això, expliquen que han sol·licitat ajuda a la Diputació de Barcelona “per fer un pla estratègic per fixar un full de ruta a nivell cultural a l'Ateneu i a la ciutat”. Aquest pla estratègic vol millorar la comunicació, les sinergies i la relació entre tots els actors, ja que “bona part de la feina és un debat continu amb totes les entitats de la ciutat”, destacava. Com a punt final, Morera va afegir que ara mateix hi ha 59 treballadors al servei de l'Ateneu i, a través d'aquesta planificació es preveu augmentar en 14 persones més aquesta plantilla. 

 

 

Entitats i autonomia com a pilar fonamental

“La política no fa identitat sinó que la gestiona, però la societat civil és qui crea aquesta identitat”, va resumir Àlvar Roda sobre el model de gestió de l'Ateneu de Sant Cugat. I és que la plataforma d'entitats santcugatenca aposta fortament per no dependre de l'administració municipal en tots els aspectes, tot i que sí que hi col·labora de forma activa per l'organització de la cultura a Sant Cugat

 

 

L'Ateneu santcugatenc neix abans que el de Cerdanyola, l'any 1956, si bé en aquell moment es nodreix de gent que es dedica a la numismàtica i la filatèlia i no té un afany aglutinador més enllà d'aquest camp, segons indicava Roda. No és fins al 1979 que l'ateneu del municipi veí adopta aquesta intenció de recollir l'associacionisme santcugatenc, i al 1984, amb la presidència de Jaume Manresa, que les entitats comencen a adherir-s'hi. 

 

 

Santi Morera, de l'Ateneu de Cerdanyola, parla de la gestió de l'equipament cultural de la ciutat

Santi Morera, de l'Ateneu de Cerdanyola, parla de la gestió de l'equipament cultural de la ciutat | Toni Alfaro

 

 

Deu anys després, el 1994, Manresa va ser substituït per Ramon Bros, que segons indicava Roda, va encetar un “període molt agosarat que va donar moltes possibilitats” a l'Ateneu, amb un creixement molt important de l'activitat formativa, amb cursos i tallers, i la consolidació de l'activitat social i cultural. El 2010, a causa d'un ictus, Bros es va veure obligat a retirar-se de la presidència i la plataforma d'entitats queda debilitada. Tanmateix, Margarida Claris va agafar el relleu i “va dur a terme una reconstrucció de l'Ateneu que va portar fins a on som ara”, amb un període que acabaria el 2019, amb la presidència del mateix Roda. 

 

 

La tasca a l'ateneu oscil·la entre un càrrec polític i la feina del dia a dia amb les entitats, segons destacava el director Toni Ramon, que ho resumia dient que “un dia estàs davant un alcalde i l'endemà davant d'una galleda”. Una tasca que ha portat a la xifra de 559 socis per a la també entitat de Sant Cugat, que el 2019 va arribar a aglutinar 4.134 persones als seus tallers i cursos.

 

 

Tot i l'èxit, la gestió de l'Ateneu és complexa. Segons assegurava Ramon, la burocràcia i els canvis legislatius són un problema creixent, especialment quan a la ciutat hi ha hagut problemes polítics derivats de casos judicials com el Cas Palau. Des de llavors, dependre de l'administració ha suposat nombrosos maldecaps per a l'entitat, i en ocasions, deia el director de l'Ateneu, “arribem a renunciar a subvencions perquè és més el problema que genera gestionar-les que allò que ens aporten”. “Hem de facilitar un canvi en la legislació perquè l'associacionisme sigui fort”, demanava. 

 

 

Ateneu de Sant Cugat, ubicat a l'avinguda de Gràcia

Ateneu de Sant Cugat, ubicat a l'avinguda de Gràcia | Ateneu de Sant Cugat

 

 

Davant d'això, l'Ateneu de Sant Cugat ha apostat per una gestió cívica i no política que ha donat molt bons resultats, amb una gran varietat d'activitats dividides entre la programació cultural gratuïta (com cursos i tallers, xerrades i clubs de lectura), iniciatives d'acció social (com atenció als joves jubilats, reforç escolar i acollida de ciutadania nouvinguda), accions de sostenibilitat ambiental (com mercats de pagès, mercats de segona mà i horts urbans) i amb projectes de suport a l'associacionisme (acollint i fent suport a diferents entitats). 

 

 

Defensant la seva postura, des de l'Ateneu de Sant Cugat destacaven que, dels seus 510.000 euros de pressupost pel 2019, només el 25% depenien de l'administració. Així, amb situacions com l'aplicació del 155, que va paralitzar la Generalitat i bona part de la burocràcia catalana, plataformes com l'ateneu santcugatenc es veuen menys afectades: “davant una hecatombe de l'administració, els projectes patiran però podrem aguantar perquè hi ha un teixit associatiu potent”, va dir Ramon. 

 

 

En acabar l'exposició dels dos casos, com sempre passa al Fòrum Bellaterra, els assistents van poder formular preguntes i comentaris a tots els ponents. 

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: