Les veus de les dones polítiques a Bellaterra

by | març 6, 2020 | Societat

tres

Com és la situació de les dones a Bellaterra?

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, aquest diumenge 8 de març, entrevistem a tres de les quatre vocals a l'EMD de Bellaterra votades durant les últimes eleccions municipals del 2019. Amb elles hem volgut saber què és el que pensen les representants polítiques sobre la situació de la dona al món laboral, polític i personal, i què caldria fer per millorar-la.

Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió de Veïns per la recollida de signatures per l'annexió a Sant Cugat

Chus Cornellana, vocal de Gent per Bellaterra | Toni Alfaro

Chus Cornellana, vocal de Gent per Bellaterra a l'EMD

Creu que és rellevant celebrar el Dia Internacional de la Dona?

I tant! En els primers anys es podia aconseguir molta més cosa del que podem aconseguir ara, però crec que és importantíssim seguir amb el Dia Internacional de la Dona. És una oportunitat per potenciar i donar suport a totes les dones que es mobilitzen per un futur més igualitari.

Què es fa des de l'EMD pel Dia de la Dona?

A l'agenda de l'EMD no hi ha res preparat. Ens adherim als actes de Cerdanyola. Jo, concretament, participaré en la caminada feminista de dissabte, i suposo que cadascú s'apuntarà a les coses que consideri. Aquí pròpiament, programat, no hi ha res. Pel Dia Internacional contra les Violències Masclistes sí que hi havia programada una xerrada, però des del meu punt de vista no està lligat.

A l'agenda de l'EMD no hi ha res preparat. Ens adherim als actes de Cerdanyola

Com percep la realitat de la dona en la societat actual i en concret al món empresarial o polític?

Igualtat no hi ha. Per això se segueix lluitant i crec que hem de seguir lluitant. Jo sóc ginecòloga i quan vaig començar era un món d'homes. Potser a vegades has d'aixecar una mica més la veu perquè et sentin, però de fet jo crec que si tu treballes i saps el que vols, tu tires endavant. Potser al món empresarial, per arribar als nivells executius hi ha menys dones, però crec que s'ha de seguir lluitant. Jo no estic a favor de les quotes, perquè mai voldria ser un número perquè toca: jo vull que qui estigui, estigui allí per la vàlua, no pas per ser un número. Potser en els inicis era una altra cosa, però en aquests moments no estic per les quotes. I a la medicina, jo he treballat sempre amb companys i companyes i mai he tingut cap problema. També penso que depèn molt de sectors: a la tecnologia hi ha poques dones encara, a la investigació cada vegada hi ha més, però crec que hem de seguir treballant per la igualtat d'oportunitats. Al món polític molts partits busquen la paritat, i altres sense buscar-la la tenen. Jo crec que les dones, si valen, arriben; n'estic convençuda.

I als espais personals?

Jo crec que aquests moviments feministes han ajudat molt a tirar endavant. Crec que falta molt per la conciliació encara, però també crec que cal respectar que hi ha dones que es volen dedicar a la família durant uns anys. Això també cal respectar-ho. No és que les facin quedar a casa, és que potser elles es volen quedar a casa també: a vegades és una qüestió de prioritats. Si en aquell moment prioritzen la família voluntàriament, està bé. Una altra cosa és que la vida laboral no els hi permeti la conciliació: aquí crec que sí que s'ha de treballar molt encara per aquesta igualtat entre l'home i la dona.

Jo sóc ginecòloga i quan vaig començar era un món d'homes

Tots hauríem de ser feministes?

Jo crec en la igualtat de l'home i de la dona. Hem de voler tots que la dona arribi als mateixos nivells que l'home, però tant és sigui home com dona. Hem de buscar, des del meu punt de vista, la igualtat d'oportunitats per l'un i per l'altre. Jo potser he tingut la sort de néixer en una família a on ens van educar igual a nois i a noies: a la meva família som quatre noies i un noi, i ens van donar a tots la mateixa educació i les mateixes oportunitats. Ho he viscut des de la infància i potser em costa menys, però crec que el que importa és fer-ho segons cadascú cregui i, sobretot, potenciar la igualtat. No buscar un home o una dona per una feina o una altra, sinó que hi hagi igualtat d'oportunitats. Jo ho he pensat molt: a nivell laboral, en el moment en què s'aconseguís que les baixes maternals i paternals siguin iguals pels dos s'acabaria amb molta discriminació a l'àmbit laboral, sobretot amb noies joves. Moltes vegades no es contracta a una dona perquè es pot quedar embarassada, però si sabéssim que hi ha la mateixa baixa maternal que paternal, i alhora els dos, a casa, tinguessin les mateixes oportunitats i obligacions, això seria una manera d'evitar moltes discriminacions a la dona. Caldria que els governs ho pensessin més.

Mei Barceló, vocal de Gent per Bellaterra

Mei Barceló, vocal de Gent per Bellaterra | Cedida

Mei Barceló, vocal de Gent per Bellaterra a l'EMD

Creu que és rellevant celebrar el Dia internacional de la Dona?

Sí. Ara bé, si s'ha de celebrar és perquè la societat no és conscient de la igualtat i, fins a arribar-hi, hem de treballar i molt.

Què es fa des de l'EMD pel Dia de la Dona?

Col·laborem activament amb la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Cerdanyola. Som un dels 35 punts on s'ha penjat un cartell de la campanya “#SomHistòria: la història de les dones és història”. Les accions de l'EMD no tan sols contemplen el dia 8, sinó que treballem durant tot l'any.

Les accions de l'EMD no tan sols contemplen el dia 8, sinó que treballem durant tot l'any

Com percep la realitat de la dona en la societat actual i en concret al món empresarial o polític?

Des de sempre el paper de la dona ha estat de vital importància a la societat. Si la societat canvia, el paper de la dona, també. L'entrada de la dona al món empresarial o polític no és més que l'evolució cap a un món més igualitari.

I als espais personals?

És responsabilitat de tots fomentar la igualtat. Cal una bona feina didàctica per a obtenir una bona base.

Tots hauríem de ser feministes?

En el moment que no s'hagin de posar títols a les actituds, haurem assolit l'objectiu.

Laura Batalla, vocal d'Esquerra Republicana a Bellerra a l'EMD

Laura Batalla, vocal d'Esquerra Republicana a Bellerra a l'EMD | Cedida

Laura Batalla, vocal d'Esquerra Republicana a Bellaterra a l'EMD

Creu que és rellevant celebrar el Dia Internacional de la Dona?

Evidentment. Com a dona em sembla molt important, perquè les dones, durant la Història, hem estat molt oprimides, i fins fa no gaire. Encara ho estem, tot i que hem guanyat molt, però és que fins fa res la repressió era brutal i hem de seguir lluitant. És súper important que seguim lluitant, perquè la violència masclista ha estat matant unes dues dones per setmana des del gener. I a part de la violència física hi ha molts altres tipus de violència encoberta, i per tant la dona ha de seguir lluitant i fent pressió per aconseguir que puguem viure en igualtat de condicions.

Què es fa des de l'EMD pel Dia de la Dona?

Que jo sàpiga res. Almenys no se'ns ha comunicat que es faci res. Evidentment, es podria impulsar algun tipus d'accions: es podria fer una celebració. Ja no només com a Dia de la Dona, sinó que es podria aprofitar perquè sigui un dia de trobada entre els veïns. Qualsevol motiu que pugui fer que els veïns es trobin i celebrin alguna cosa en conjunt és fantàstic, i si és el Dia de la Dona, millor.

“Que jo sàpiga no es fa res des de l'EMD. Almenys no se'ns ha comunicat que es faci res…”

Com percep la realitat de la dona en la societat actual i en concret al món empresarial o polític?

Del món polític conec poc, però al món empresarial encara segueixen havent-hi moltes diferències. Realment, si analitzes els llocs de direcció i els de més poder, encara segueixen dominant els homes. Sí que és veritat que hi ha una qüestió, que és que moltes dones, durant la seva carrera professional fan un pas enrere quan tenen fills. És una mica l'elecció de la dona que decideix en un moment determinat cuidar els fills i no seguir amb la seva carrera, i molts homes no ho acostumen a fer. Jo dins el meu nivell, quan me'n vaig a negociar i estic amb altres directius, em diuen “ostres, ets l'única dona”. Encara a llocs de direcció, són escasses. Sí que hi ha moltes dones directives, però són a llocs intermedis: parlo de llocs amb poder de decisió. I amb un poder real dins una empresa, encara hi ha molt poques. Jo em vaig muntar l'empresa perquè estava cansada de lidiar en un món d'homes en què jo, treballant cinc vegades més, cobrava menys i se'm valorava menys. Jo sempre havia d'estar demostrant constantment quan un home, només pel fet de ser home, no ho necessitava. Havia d'estar barallant-me amb caps que, a més, em tractaven de manera pejorativa pel fet de ser dona i jove.

Jo em vaig muntar l'empresa perquè estava cansada de lidiar en un món d'homes en què jo, treballant cinc vegades més, cobrava menys i se'm valorava menys

I als espais personals?

Hi ha relacions de parella que són estranyes. Veus relacions en què sembla que hi hagi un contracte mercantil. Sobretot, s'extrema molt més quan és l'home qui té el poder econòmic: d'alguna manera notes que, com ell té els diners, considera que és el que mana i qui té el poder. I a vegades s'estableix una relació un pèl estranya, i això passa amb amics meus i parelles que conec. En el meu cas personal és al revés: tinc un marit que sempre m'ha animat a treballar i a seguir endavant. Quan vaig tenir als nens em va dir que jo havia de continuar amb la meva vida professional i que no la podia aparcar. Hi ha molts homes que diuen “no són maneres, perquè abandones els teus fills i la teva família” quan la dona vol seguir amb la seva carrera professional, i la fan sentir malament. Moltes vegades s'estableix que si la dona no fa el seu paper de mare de família, sembla que l'abandonis i no la vulguis, però quan ho fa un home està ben vist. I després hi ha comentaris sexistes, més enllà de la vida de parella, que potser l'altra persona els està fent amb tot el carinyo del món, però que no deixen de ser sexistes. Per exemple, que un home et digui “com estàs guapa?”, no es fa mai entre homes si no hi ha una confiança.

Tots hauríem de ser feministes?

Jo no em considero feminista. Hem de partir de la base de què, al final, els homes i les dones som diferents, i això ho hem d'assumir. Però ja no és que siguem feministes, és que hem d'aconseguir viure en una societat que sigui igual per a tothom, a nivell d'oportunitats, independentment del sexe. Hem de ser tots feministes? No. Perquè a vegades també se li dóna una sobrevaloració a la dona quan tampoc és just. Hem de partir de què homes i dones som diferents però hem d'aconseguir que tots estiguem en igualtat de condicions. No només per ser home o dona, sinó per viure en una societat més justa en la que tots siguem iguals. Curiosament, els meus fills que són joves a vegades tenen tocs molt masclistes; ells parlen de les “feminazis”, que serien el feminisme portat a l'extrem, que és tan dolent com el masclisme. Per tant no ens hem de sobrevalorar tampoc pel fet de ser dones. Si tu demanes una excedència o una reducció de jornada i no estàs treballant al 100%, és normal que la gent que sí ho està fent et passin al davant, siguin homes o dones. Hem de lluitar per la igualtat d'oportunitats a la nostra societat, siguis home, dona, blanc, negre, més ric o més pobre. Però això és molt difícil.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: