Andres Rueda, veí de Bellaterra, és també president de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD). La seva tasca implica treballar dia a dia amb centres geriàtrics i residències de gent gran, un dels sectors socials a on la crisi del coronavirus està afectant més intensament.
Per saber com està afectant a les persones grans i els treballadors dels centres, parlem amb Rueda sobre les residències de gent gran a tota Catalunya, les seves necessitats i les seves perspectives sobre l’evolució del COVID-19.
Com s’està portant des de l’ASCAD aquesta crisi? Quin és el vostre paper?
Nosaltres representem els centres d’atenció a la dependència, el que vol dir que som a primera línia d’actuació amb la invasió d’aquest virus, i estem treballant amb el sector més fràgil de la població, i el que estadísticament té l’índex més alt de morbiditat. Estem molt preocupats, amb molta intensitat, molt d’esforç i estem amb poca ajuda. Els centres a on han aconseguit mantenir l’aïllament del virus segueixen preocupats però fins aquí. I als que malauradament ha entrat, hi ha companys que estan patint moltíssim, treballadors que estan patint moltíssim. I amb uns reconeixements de “jocs florals” per part dels ens polítics: molt poca ajuda material i de personal. Quan entra el virus a un centre no només hi ha un greu risc per les persones grans, que hi és, sinó que també hi ha un altre risc important: i és que quan s’aïlla el personal que ha estat en contacte amb aquest virus, hi ha un problema de “desassistència” brutal, no només cap a les persones afectades sinó cap a les que no ho estan. Per tant, és una situació extremadament greu i que ja s’està veient pels mitjans de comunicació el que està passant.
Quan s’aïlla el personal que ha estat en contacte amb aquest virus, hi ha un problema de “desassistència” brutal per tots els interns
Feu alguna petició específica a l’administració, com demanar ajuda a parts de l’exèrcit?
Bé, algun centre ha demanat ajuda a l’exèrcit perquè vinguin a fer desinfecció, perquè han tingut afectació. Però nosaltres, el que reclamem des del minut u és que no han donat material per a prevenció. I això és el que estem demanant cada dia, i és molt senzill: són mascaretes i guants. En un principi havíem d’aïllar els centres del virus i ara, els centres que encara no tenen el virus, el que han de fer és protegir els residents de nosaltres mateixos com a treballadors, que som els vectors que poden introduir-lo a dins. Per tant, la gent ha de treballar amb mascaretes i ha de treballar amb guants, més enllà de totes les mesures higièniques habituals de desinfecció de superfícies, etc. I aquestes proteccions, del personal als residents, no s’estan donant per als centres. Estem vivint un ball dantesc i mortal entre les autonomies i l’estat central, i mentre que van ballant entre ells per veure qui porta el pas, la gent s’està morint. I aquestes són responsabilitats humanes molt importants que potser algun dia algú els hi demana responsabilitats judicials també.
El que jo no puc fer és dir que estic exempt de responsabilitats i passar aquesta responsabilitat als centres, com va dir la Ministra de Defensa
No ens oblidem que aquí hi ha unes imprudències en la preparació d’una cosa que es coneixia fa molt de temps. I estem constatant pels mitjans que estaven advertits. Si jo estic advertit que hi pot haver la generació d’una pandèmia i puc prendre mesures i no les prenc, el que jo no puc fer és dir que estic exempt de responsabilitats, i passar aquesta responsabilitat als centres, com va dir, desgraciadament, la Ministra de Defensa. Va dir que per saturació de les funeràries i perquè Sanitat havia retirat a personal dels centres, va culpar els centres que tenien a les persones abandonades: això no és cert. El protocol d’actuació i la falta de capacitat d’absorció d’aquesta pandèmia per part del sistema, porta a uns resultat de mort, a altres incapacitat funcional i a altres que no poden sortir de casa. Això no vol dir que sigui culpa de qui no pot sortir de casa, de qui no tingui recursos o que les funeràries no eren més grans perquè no estaven previngudes. Això és una epidèmia i, el que no poden fer els poders públics és assenyalar amb el dit a un sector. Nosaltres pensem que és una exculpació explícita perquè saben que són els culpables.
Amb quants centres treballeu actualment?
A la nostra associació som al voltant de 250 centres, però això és un tema que afecta els 1.000 centres de Catalunya. La nostra associació és una associació professional, però passa que no és de col·legiació obligada. Hi ha al voltant de 250 directors associats. Però bé, com a associació amb un fort esperit altruista, nosaltres treballem també amb tots els companys, estiguin o no associats perquè tenim bona relació amb ells. Compartim tota la informació amb tots els centres que ens ho sol·liciten.
Quines recomanacions feu a les residències amb què treballeu?
Nosaltres som una associació professional, no una patronal. Som directors i professionals que estem dirigint els centres, i tots nosaltres sabem que hem de seguir combinant la prevenció i, quan ja hem tingut casos, intentar contactar amb el Departament de Salut per gestionar-los. Això últim és molt difícil, perquè els hospitals rebutgen alguns perfils perquè estan saturats i els protocols d’actuació arriben a contemplar situacions de no fer tests i donar per suposat que es tracta de COVID-19 en enfront de certs símptomes. Nosaltres ens temem que hi ha moltes més defuncions i infectats que el que la comptabilitat i les estadístiques diuen. I ja s’estan instaurant protocols de sedació. Som davant d’una situació d’un impacte descomunal perquè professionals de la branca social han d’estar gestionant atencions sanitàries a entorns socials. Bé, s’ha de fer perquè hi ha un decret del govern que, d’alguna manera, posa sota la seva tutela tots els centres assistencials del país. El que sí que considerem és que tots aquests centres haurien de tenir suport molt més permanent i estables per part del Ministerio de Sanidad. També entenem que van desbordats, però sembla com si un malalt de coronavirus mor a un hospital mor pel coronavirus i si mor a una residència, mor d’abandonament. Home! S’ha de tenir una mica de dignitat i molt poca vergonya per dir aquestes coses.
Sembla com si un malalt de coronavirus mor a un hospital mor pel coronavirus i si mor a una residència, mor d’abandonament
Com es preveu l’evolució i l’afectació per a les residències de gent gran en els pròxims mesos?
Nosaltres som bastant pessimistes. Per a nosaltres, això del pic de contagis, és una ximpleria. Ens és igual de greu que hi hagi 300 persones amb capacitat de transmetre el virus com que hi hagi 7.000. Serà més greu si hi ha 7.000 perquè tenim més risc, però hem de fer les mesures de contenció de la mateixa manera. Nosaltres estimem que tenim per endavant com a mínim dos mesos de treball molt intens, perquè encara que es parli del pic de contagis hi seguirà havent milers de persones infectades que poden entrar a un centre i contagiar el coronavirus, o poden contagiar-la a algun treballador o proveïdor. Són vectors que segueixen agredint els centres i cal seguir extremant la precaució. I aquestes precaucions extremes les estimem entre dos i quatre mesos mínim. Suposant que tinguem un estiu càlid. L’aspecte meteorològic és difícil de preveure, però nosaltres, per com han anat evolucionant les corbes a altres països, entenem que pot anar per aquí. Per tant, no sabem si hi haurà capacitat per aguantar aquest nivell de feina durant tant de temps amb tanta tensió i tanta pressió. EL cansament dels professionals és un altre element que ja comença a pesar després de tot aquest temps de saturació. I aquest cansament pot significar sobrecàrrega, estrès, incapacitat o baixes laborals i encara més risc d’atenció. Que la gent no es pensi que quan arribi el pic de contagis acaba el problema amb la gent gran. Seguiran convivint amb el risc durant molts mesos.
Seria bo que hi hagués un mapa de solidaritat a Bellaterra pel coronavirus
Com afecta el coronavirus a un barri com Bellaterra, amb una mitjana d’edat tan elevada?
Crec que els protocols d’aïllament social i domiciliari que hi ha a Bellaterra són correctes i positius. No sé si tenim una estadística al poble com per saber quants casos hi ha d’afectats, de gent en aïllament… Potser l’EMD i l’Ajuntament de Cerdanyola són els que haurien de tenir una comptabilitat en aquest sentit. Home, seria interessant saber-ho perquè pot haver-hi gent que quedi desatesa. A un bloc de pisos, els veïns et poden ajudar a fer la compra, o portar-la, però si algú està aïllat a dos o tres cases de distància potser no te n’adones. Estaria bé que hi hagués un mapa de la solidaritat a Bellaterra precisament per poder aprofitar aquesta alta categoria social que s’ha demostrat amb tots els xats veïnals que hi ha. Estaria bé que ens poguéssim ajudar els uns als altres. Desconec si això existeix ja, i no vull assenyalar ningú amb això. Però penso que l’aïllament a un nucli de població apartat com Bellaterra té una complexitat que no té un nucli més urbà. Llegeixo pels xats que hi ha comerços que s’ofereixen, però crec que som a una situació en què hauríem de ser un pas més enllà al voluntariat social i, institucionalment, s’haurien de coordinar o pivotar aquestes mesures, més enllà de bombardejar-nos amb publicacions informatives. S’hauria de canalitzar algun tipus d’actuació solidària des de les institucions que tenim, perquè han de pensar que això encara ha de durar mesos.
