Les residències d'avis són un dels focus més vulnerables al coronavirus. Evitar costi el que costi que el covid-19 infecti un dels residents és la principal preocupació de les llars des que va començar la pandèmia al nostre país ara ja fa tres setmanes.
A Terrassa, la residència Gènesis -ubicada a la carretera Montcada, 121- ha optat per una solució dràstica però, fins ara, 100% eficaç: confinar pacients i treballadors a l'equipament. Ningú surt, ningú entra. I així s'evita el risc de contagis al màxim.
Parlem amb la propietària i màxima responsable de la residència, Mari Martínez, per saber com estan vivint aquests dies de confinament total.
Com va sorgir la idea de tancar-se tots junts a la residència?
De les mateixes treballadores. Als inicis del primer confinament, el metge que ens fa el servei ens va avisar que feia mala pinta. Al cap de poc, es van restringir les visites. Tenim sis treballadores que també fan servei a Mútua Terrassa i a l'Hospital de Terrassa, i vam veure que anar i venir era un risc per als residents. Així que ens vam reunir totes i vam decidir que el millor era confinar-nos. Pels avis i per les nostres mateixes famílies.
Des de quan estan tots tancats?
Ara ja fa una mica més d'una setmana. Som només una part perquè tenim personal que era de risc, com la infermera -que la compartim amb una altra residència- o l'animadora. Ens hem quedat en total 7 persones, que ens repartim els torns. Dels residents els tenim tots, un total de 20, i tots es troben bé, cap té símptomes de coronavirus.
Com ho porten els residents?
Doncs com és lògic, n'hi ha que entenen la situació i n'hi ha que no. El que pitjor porten és que des de fa tres setmanes no han rebut cap visita dels familiars. Per les seves condicions, ja no surten de la residència habitualment, només alguns un cop a la setmana si la família els ve a buscar per anar a dinar. Però sí que tots reben visites, alguns sovint, i això és el més complicat de portar. Per sort, amb el whatsapp podem fer videotrucades i així poden veure els fills i néts i parlar-hi. Cal dir però que no els estem trobant nerviosos, tots estan bé.
I el personal, què és el més dur?
Va a dies. Els primers dies estàvem totes amb l'adrenalina enlaire. Al cap de setmana ha estat més dur, perquè trobes a faltar la família. Totes tenim fills, i això és el que ens costa més. Intentem que quan una de nosaltres està baixa d'ànim animar-la. I hem decidit tenir moments totes juntes, compartir els àpats, xerrar i riure. També fem exercici, sortim al pati i fem gimnàs. Això ens manté actives i fa que anem passant dia a dia.
A hores d'ara, es plantegen el confinament fins al final?
En principi, la idea que tenim és quedar-nos fins al final. Mínim fins al 12 d'abril. Evidentment, no podem obligar ningú a quedar-se. El confinament és totalment voluntari. Ara, si una persona surt, serà difícil que torni a entrar. Ara mateix no podem posar ni al més mínim risc als nostres pacients. Però estem totes les treballadores molt mentalitzades així que l'objectiu és mantenir-nos així.
