Vidal-Quadras: “Em van dir que estaven aprenent sobre el coronavirus amb el meu cas”

by | abr. 3, 2020 | L'Entrevista

Martín Vidal-Quadras, abans de la seva infecció per COVID-19

Martín Vidal-Quadras, abans de la seva infecció per COVID-19 | Cedida

 

 

Fa uns dies, al BellaterraDiari informàvem sobre que un veí del Turó de Sant Pau era el primer cas conegut de recuperació del coronavirus COVID-19 a Bellaterra. Alguns dies després, una mica més recuperat, Martín Vidal-Quadras, de 48 anys, ens ha permès fer una entrevista telefònica per explicar el seu cas.

 

 

Tot i que en molts casos s'ha explicat que la població de risc inclou en gran mesura a gent gran o persones amb malalties cròniques, el cas de Vidal-Quadras és paradigmàtic del contrari: persones sanes i de mitjana edat que també es veuen afectades de forma greu pel coronavirus. Preguntem al bellaterrenc perquè ens expliqui la seva experiència

 

 

Vosté és una de les primeres persones que es va infectar i es va donar d'alta per coronavirus a Catalunya i a Bellaterra. Com va agafar la malaltia?

El que creiem a casa meva és que la meva dona va començar amb febre la setmana del 3 de març, durant quatre o cinc dies, i li va passar. I a continuació, aproximadament el 6 de març, vaig començar jo a tenir febre molt alta, i vaig estar quatre o cinc dies així. Suposem que el contagi el va tenir primer la meva dona, segurament a la seva botiga de joguines a Barcelona, perquè entenem que hi ha molta gent que passa per allà i deuria ser el punt de contagi. 

 

 

Quan se'n adona que això és coronavirus? Van parlar amb algun metge a distància?

La veritat és que no. Jo vaig estar aquests cinc dies amb febre molt alta, i jo pensava que era un refredat o una grip, i anava passant amb paracetamol i ibuprofeno per a baixar la febre. Però un dia, el dia 11, em vaig despertar amb falta d'aire, i m'ofegava. En aquell moment ja vaig pensar que això no era un refredat ni una grip normal; en el moment vaig pensar que seria una neumonia, i vam decidir anar al metge per descartar coses estranyes. En cap moment pensava que podia ser el COVID-19, perquè no tenia sospites que podria haver estat en contacte amb ningú infectat. Llavors vaig anar a urgències, a la Clínica Corachan, que és on anem quan hi ha urgències, i allà de seguida van veure que tenia poca saturació d'oxigen en sang, que m'ofegava realment… Em van fer un anàlisi, plaques, i de seguida se'm van quedar, però bàsicament per la insuficiència respiratòria. Evidentment, des del primer moment em van confinar, van veure que era un cas que podria ser COVID, i em van fer totes les proves. El tema és que fins a tres dies després d'estar allà no em van dir el resultat de la prova, perquè durant els primers dies tot es centrava en l'Hospital Clínic de Barcelona. Per tant, les clíniques tenien dificultats perquè havien d'enviar les proves allà i els hi retornaven al després d'un temps. I bé, llavors em van dir que era COVID. Tot i això, des del primer minut, vaig estar confinat a una planta i una habitació que era per casos de coronavirus. 

 

 

L'onzè dia, quan em vaig despertar amb falta d'aire, vaig pensar que això no era un refredat o una grip

 

 

Quants dies va estar a la clínica? El van arribar a intubar?

Vaig estar-hi del dia 11 al dia 23 de març, i del 13 al 15 vaig estar a l'UCI, perquè els primers dies no remuntava i continuava amb la febre, la saturació d'oxigen en sang no millorava, i al final van decidir portar-me a l'UCI. Perquè era el pas previ per si m'havien d'intubar. Després d'aquells tres dies a l'UCI vaig tornar a planta i allà vaig ser fins el dia 23. Allà estava tancat i aïllat de tot. Els metges entraven i sortien puntualment, i vaig estar molt ben tractat: els sanitaris, els metges i tothom van estar molt bolcats en mi. No em van arribar a intubar perquè no va caldre. El que més els hi preocupava era la saturació d'oxigen en sang. Entenc que a l'UCI em van posar tots els medicaments que van poder, sobretot corticoides o alguna cosa que em va fer millorar molt els pulmons.

 

 

Clínica Corachan, a Barcelona, on va ser atès el bellaterrenc

Clínica Corachan, a Barcelona, on va ser atès el bellaterrenc | Clínica Corachan

 

 

Durant aquells dies, quina relació tenia amb el personal sanitari?

Les infermeres passaven tres o quatre vegades al dia a prendre totes les constants, i el metge passava un cop al dia i s'estava bastanta estona. Segons em va explicar, jo era dels primers casos que tenien allà que havien fet una davallada forta i que m'estava recuperant. Llavors, una miqueta estaven aprenent del procés amb el que em passava a mi i veient una mica com reaccionava jo a la medicació que em donaven. Els metges em van tractar molt bé, i em deien: “mira, és que estem una mica en blanc, perquè no ens hem enfrontat mai a això i el que estem fent és aprendre”. Em van donar Cloroquina, que és el medicament que estan assajant, i sembla ser que això va funcionar bastant bé. 

 

 

Em deien: “estem una mica en blanc, perquè no ens hem enfrontat mai a això i el que estem fent és aprendre”

 

 

Com es comunicava amb la teva família i amics?

Estava completament aïllat. Em podia comunicar a través del telèfon, perquè per sort tenia el mòbil, i amb el WhatsApp i altres maneres vaig poder comunicar-me. Parlar per telèfon no, perquè parlar em costava molt; estava molt dèbil i, a dia d'avui, encara tinc una mica tova la veu perquè és el que més m'ha costat de recuperar. 

 

 

Després d'aquest període ingressat, què passa?

Llavors va venir la meva dona a buscar-me, perquè també estava en la situació que només podien anar dos persones al cotxe. El que em van dir els metges és que havia d'estar catorze dies més confinat a casa meva, dins una habitació. Per tant, vaig arribar a casa i de moment no he pogut tocar a ningú. Estem tots a distància, amb mascaretes, guants… Jo estic a una habitació i la resta de la família a la resta de la casa: la meva dona i els quatre fills. 

 

 

Sóc una persona jove, estic sa i no tinc malalties prèvies… A qualsevol persona que estigui sana li pot passar

 

 

Hi ha gent que, per no ser població de risc, potser no es pren seriosament el confinament. Què li diu la seva experiència?

A mi el que em va dir el metge és que el que m'ha passat a mi és una reacció que ha fet el meu organisme. En el moment que tens el virus, sembla ser que al vuitè dia, o et desapareixen els símptomes o el cos reacciona. I en el meu cas, el que va reaccionar va ser el meu sistema immunitari, que ho va fer d'una manera exagerada. Em van explicar que el mecanisme és molt similar al d'aquells que estan infectats per VIH, perquè el que fa el cos és defensar-se, però en defensar-se d'una manera desmesurada la reacció ataca els pulmons. I això és el que em va passar a mi. És un mecanisme que es posa en marxa, es desconeixen els motius, però que a tothom li pot passar. No és un tema d'edat o altres aspectes de risc: jo sóc una persona jove, estic sa i no tinc malalties prèvies, però el cos em va reaccionar així. A qualsevol persona que estigui sana li pot passar. I això és una cosa que estan investigant: el motiu pel qual a algú li passa això i a altres no. Estan especulant si hi intervé un component genètic… No se sap. 

 

 

Per últim, quant de temps de recuperació li queda?

Jo ara hauré d'estar aquests catorze dies aquí, tancat. M'han donat una baixa de llarga durada i tinc uns quaranta dies de baixa. El que m'ha dit és que, a mitjans o finals de maig, haig de tornar a l'hospital a fer-me un tac perquè vigilin com han evolucionat els pulmons. En el meu cas, jo tenia lesions als dos pulmons i deien que potser alguna d'elles es podia transformar en fibrosi, però no ho tenien clar. El que volen comprovar és com evolucionen aquestes lesions. 

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: