D’on ve la tradició de Sant Jordi, la rosa, el llibre i el 23 d’abril?

by | abr. 23, 2020 | Cultura

Els llibres seran els protagonistes | Toni Alfaro
Les imatges de la diada de Sant Jordi a Bellaterra

L'origen de la data de la celebració té a veure més amb els llibres que amb les roses | Toni Alfaro

 

 

La tradició de Sant Jordi com a Dia del Llibre i la Rosa a casa nostra, i per extensió de la llengua catalana literària és sobradament conegut. Tot i que enguany no puguem celebrar la diada de forma habitual, amb parades al carrer i activitats com signatures de llibres multitudinàries, xerrades o espectacles, certament és una dinàmica ben establerta a la nostra cultura i que, tanmateix, té un origen ben variat. 

 

 

Sant Jordi, patró del cristianisme

La llegenda és coneguda: un drac assola un regne i, per a calmar-lo, es decideix que se li entregarà la princesa com a sacrifici perquè deixi de turmentar la població; llavors apareix el cavaller Sant Jordi, pujat en un cavall blanc i mata al drac; finalment, de la sang del drac en creix una rosa vermella (o un roser), símbol de l'amor entre el cavaller i la princesa. La figura del sant en sí mateix, però, és menys coneguda entre la població avui en dia.

 

 

Més enllà de ser el patró de Catalunya, també ho és d'Aragó, algunes poblacions de la província d'Alacant, Albacete, Córdoba i Biscaia, a més de ser patró d'altres països europeus, com Anglaterra, Portugal, Bulgaria o Georgia, a més d'Etiopia. Però també destaca per ser un dels sants més venerats del Cristianisme, ja que se'l va catalogar com a màrtir per ser un dels primers romans en convertir-se al culte de Crist.

 

 

Icona de Sant Jordi a una església a Lalibela, Etiopia

Icona de Sant Jordi a una església a Lalibela, Etiopia | Wikipedia

 

 

La seva estela arriba fins i tot a les Croades dels regnes cristians contra l'Islam a l'Orient Mitjà. I és que el rei anglès Ricard Cor de Lleó va tenir-lo com a estendard, després de dir que se li havia aparegut a la ciutat santa de Jerusalem

 

 

Per la part mítica, la història de Sant Jordi i el Drac es remunta també a l'Edat Mitjana. I és que al segle XIII ja va ser recollida a La Llegenda Àuria de Iacoppo da Varazze, un frare dominic que va arribar a ser arquebisbe de Gènova. Molts historiadors arriben a catalogar aquesta història, probablement, com el precedent més important dels contes de fades sobre princeses i dracs a Occident. 

 

 

La tradició de la rosa i el llibre

A casa nostra, Sant Jordi és sovint relacionat amb la conquesta dels cristians al territori musulmà de la zona de Catalunya, i va ser convertit, de fet, en el patró de la cavalleria de la Corona d'Aragó. Això va implicar que a l'Edat Mitjana sorgissin diferents celebracions en honor a Sant Jordi. Molts lliguen la tradició de l'amor cortès cavalleresc amb l'ofrena de la rosa a l'enamorada, de tal manera que s'especula que fos la unió de les dues tradicions cavalleresques la que donés lloc al fet de regalar una rosa per Sant Jordi. 

 

 

D'altra banda, es té constància de la celebració d'una fira amb roses per celebrar Sant Jordi al segle XV, a Barcelona. Alguns historiadors indiquen que a la fira hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat.  

 

 

Caps del Grup Escolta Bellaterra preparen roses a la seva parada de Sant Jordi, al 2019 | Toni Alfaro

 

 

Pel que fa al llibre, alguns indiquen que als anys 20 del segle passat, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters la creació d'una festa per promocionar el llibre a Catalunya. Es va escollir el 7 d'octubre de 1927 i, dos anys després, durant l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la festa va tenir tant d'èxit que es va decidir canviar la data. 

 

 

Es va escollir el 23 d'abril, a la primavera, que coincidia amb la data de l'enterrament de Miguel de Cervantes i la de la mort de William Shakespeare, dos icones de la literatura occidental, a més de l'espanyol Inca Garcilaso de la Vega, el 1616. La data també era l'efemèride amb naixements o morts d'altres autors rellevants.

 

 

Molts anys després, al 1995, la UNESCO va fer una conferència a París en què es va decidir retre homenatge universal als llibres i autors en aquesta data, fixant-se el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Aquesta data s'ha aprofitat, així, per a fer activitats i commemoracions de tipus artístic i literari a totes les parts del món, més enllà de Catalunya. 

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: