Investigadors de la UAB incien un projecte sobre els efectes mentals del confinament

by | maig 18, 2020 | Societat

Una noia utilitza el seu ordinador durant el confinament

Una noia utilitza el seu ordinador durant el confinament | Pixabay

 

 

Investigadors del Grup d'Investigació en Estrès i Salut de la UAB, han iniciat el projecte PSY-COVID, una gran base de dades perquè, tant equips de recerca d'arreu del món com les autoritats sanitàries, puguin analitzar els efectes psicològics de les mesures de restricció de la mobilitat que han adoptat la gran majoria de països per intentar controlar el contagi del coronavirus. L'estudi està fet juntament amb el Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB i dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i de l'eHealth Center de la UOC, i un equip de 50 investigadors col·laboradors de 20 universitats de 15 països d'Amèrica i Europa.

 

 

L'anàlisi estarà basat en els resultats d'una enquesta en la qual els investigadors esperen obtenir una participació massiva en més de 30 països. Un dels objectius de la investigació serà conèixer els efectes de les diferents mesures de restricció de mobilitat a què ha estat sotmesa la població de cada país. Podeu participar en l'enquesta a través d'aquest enllaç

 

 

Segons el coordinador de l'estudi, el professor de la UAB Antoni Sanz, “en difondre un únic model d'enquesta en països tan diversos, esperem esbrinar si la intensitat i la durada de les mesures implantades en cada govern, o bé diferències socioculturals, són o no les responsables de la disparitat observada entre la població en la prevalença de trastorns d'ansietat o depressió. Això, al seu torn, permetrà la identificació dels col·lectius que han patit els efectes amb més duresa, entre els quals alguns estudis preliminars indiquen clarament que es troba el personal sanitari i les persones afectades per quadres severs de la malaltia, en els que sembla haver un gran nombre de casos de trastorn per estrès posttraumàtic.”

 

 

Un nen observa el carrer des de l'interior de casa seva

Un nen observa el carrer des de l'interior de casa seva | Europa Press

 

 

La gran base de dades que s'espera aconseguir amb l'estudi pot permetre la identificació de factors que determinen l'impacte en la salut mental, com són les condicions de l'espai físic i el context social en el qual cada persona hagi suportat el confinament o les restriccions de mobilitat.

 

 

Capacitat d'adaptació

A diferència d'altres estudis que s'han centrat exclusivament en la salut mental, aquest estudi internacional també posa el focus en la capacitat d'adaptació de les persones a circumstàncies extraordinàries. En aquest sentit, es pretén avaluar el conegut com a “creixement posttraumàtic”, és a dir, la millora emocional i cognitiva que experimenten algunes persones després d'haver estat sotmeses i superar circumstàncies adverses com, en aquest cas, l'aïllament social o patir la COVID-19.

 

 

Per a Sanz, “mentre no disposem d'una vacuna o d'un antivíric efectiu, les úniques mesures per controlar el SARS-CoV-2 depenen de les conductes de prevenció; identificar els factors que facin que aquestes es realitzin o no pot ser crític per a definir les polítiques de salut pública que garanteixin que les UCIs no es col·lapsin i que s'evitin milers de morts a tot el món”.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: