[TEXT: Queralt Martín Pardo]
“Benvolgut Sr. Bargalló i molt honorable President Torra, Aquesta maleïda crisi de la COVID-19 ha deixat palès en molt poc temps les mancances que tenim com a societat, ja que des de l’inici s’han deixat en segon pla als infants, ignorant les seves necessitats emocionals, afectives, educatives…
En quin moment ha passat? Des de quan és insignificant l’infant i les seves famílies? Des de quan és tan poc important el seu estat emocional?
Com a directora d’una llar d’infants privada i indignada, crec que recullo l’opinió de la majoria dels meus companys i companyes i diem NO, així no a la reobertura de les llars d’infants i escoles bressols. En aquestes condicions, NO.
Després de tres mesos a casa s’han preguntat vostès com podrem els/les mestres educació infantil acompanyar als infants a la seva tornada a l’escola? Segons normativa, els pares no podran entrar a l’aula, per tant, després de 3 mesos de no veure’ns, com ho haurem de fer? Els haurem d’arrencar dels braços dels seus pares?
Amb el distanciament social imposat, els hi haurem de negar els petons i les abraçades als més petits angoixats? Al 0-3 sempre hem defensat la importància de l'afecte, les abraçades, el contacte perquè els nens creixin sans, segurs i en un entorn càlid i ara els hi negarem? Quin missatge els hi estarem donant els nostres petits i petites? Quines seqüeles en podran tenir?
Com diu el meu company, Francesc Freixanet, director de l’institut escola Antaviana de Barcelona, NO TÉ CAP SENTIT OBRIR LES ESCOLES SI ELS INFANTS HAN DE CONTINUAR AÏLLATS A DINS DEL CENTRE. Així, no Sr. Bargalló.
No podem deshumanitzar l’escola ni per raons sanitàries ni per res; si no es poden reobrir humanament, doncs no reobrim.
Pel que fa a la conciliació familiar s’han preguntat vostès realment si té cap sentit obrir les escoles en un horari reduït? Qui treballa només de 9 a 13 h? A qui ajuda obrir només unes horetes al matí? Les famílies s’han reincorporat fa setmanes al món laboral i davant de la impossibilitat de tornar a l’escola han buscat solucions alternatives com ara cangurs, home schooling il·legals i, malauradament, en moltíssims casos els han hagut de deixar amb els avis, la població amb més risc d’aquesta pandèmia.
I, per últim, s’han preguntat vostès si després de dos mesos i mig tancades amb zero ingressos suportant el cost estructural fixe (lloguer/hipoteca, llum, gas, electricitat, assegurances i un llarg etc.) i pràcticament en suspensió de pagaments és viable econòmicament reobrir les escoles amb només 5 infants per espai? Ja els hi contesto jo, no, en aquestes condicions, no.
Saben vostès què cobra un/a mestre/a d’educació Infantil? Cobren 1.400€ nets mensuals… Saben vostès què suposa com escola suportar el sou a final de mes? Ho saben vostès?
Per tant, si són conscients que reobrir les escoles en aquest estat no té sentit per què ho proposen? No té sentit ni a nivell emocional, ni pel que fa a la conciliació familiar ni per la seva viabilitat econòmica… Això és un pegat fet ràpid i corrents i sense cap ni peus! Per què ho proposen doncs? Per estalviar-se el pla de rescat?
Com a directora d’una llar d’infants indignada els hi reitero, així no reobrirem les nostres llars d’infants i escoles fins que no es prenguin mesures que ho permetin fer humanament i econòmicament viable.
Formem part del Departament d’Educació; som centres escolars aprovats i formem part de la xarxa d’escoles de Catalunya amb més de 30.000 places arreu de Catalunya i 6.000 docents i mai hem demanat res fins ara a l’administració. Però ara els hi demanem que ens escoltin, estudiïn i aprovin un pla de rescat urgent fins setembre o bé fins que puguem reobrir, repeteixo, HUMANA i ECONÒMICAMENT les nostres escoles.
Amb el desig que el país torni aviat a la normalitat a Catalunya i confiant en els encerts del seu govern perquè aviat puguem, entre tots, vèncer la pandèmia; rebi el nostre escalf, solidaritat i la més sentida de les salutacions.
Queralt Martín Pardo
Directora d’una llar d’infants indignada”
