Bellaterra, un lloc “privilegiat” pel confinament

by | juny 4, 2020 | Societat

Flors de finals de primavera a Bellaterra | Toni Alfaro


Bellaterra és un lloc privilegiat. Aquesta és una de les afirmacions més repetides entre els veïns i veïnes que, al llarg dels mesos de març, abril i maig d’aquest 2020 van veure com les autoritats demanaven que s’estiguessin tancats a casa per evitar els contagis pel coronavirus.

Ara, amb l’arribada de la fase 1 i, ben aviat, la fase 2 del desconfinament, tot sembla d’un altre color per a molts. La possibilitat de sortir al carrer per a passejar o prendre un refresc en una terrassa ens ha tornat a portar, en molts sentits, al món previ a l’arribada de la pandèmia. Tot i que el virus del COVID-19 encara és present i les autoritats mantenen les mesures de seguretat derivades de l’estat d’alarma, el cert és que tot sembla indicar que aquesta situació excepcional va de baixada i les vides de tots els bellaterrencs i bellaterrenques podran tornar a una quasi normalitat.

Tanmateix, cada vida és un món, i les situacions viscudes arran de l’aparició del SARS-CoV-2 han esdevingut en escenaris personals molt diversos, depenent d’on, com i amb qui han hagut de viure el confinament. Per això, hem volgut esbrinar una mica més d’alguns bellaterrencs i bellaterrenques anònims sobre com han viscut aquests últims mesos.

Tot i la baixa població i el relatiu aïllament de Bellaterra, les mesures de prevenció també es van haver d’aplicar | T.A.

Bellaterra, ple d’espai i natura

Un dels aspectes que molts veïns i veïnes destaquen com a avantatge de viure al poble és el contacte tan proper amb la natura i l’espai dels habitatges. L’Olga, una jove bellaterrenca que ha viscut sola el tancament a casa seva, ho té clar: “aquí a Bellaterra som uns afortunats perquè hi ha molt d’espai”. El mateix pensa el Xavier, que tot i ser del poble va haver de passar el confinament a Barcelona, cuidant la seva mare: “el confinament a Bellaterra és un privilegi absolut”. Tot i que no havia d’estar al centre de la ciutat, sinó a una zona residencial la part alta, indica que no és el mateix, ja que “és molt menys atractiu que Bellaterra; tot és molt impersonal”.


També ho té clar l’Àngels, de 73 anys. Ella, per formar part de la població de risc, havia de mantenir-se a casa el màxim temps possible, tot i que explica que no ho ha passat gens malament. “És molt diferent estar confinat a una casa amb jardí, com les que tenim a Bellaterra, que a un pis, per molt ampli que sigui”, assegura. És el mateix que pensa la Júlia, que va haver de tornar al poble durant el confinament: “des dels 24 als 34 jo he estat vivint a Barcelona, i la natura no és el que més valorava, però ara que he tornat he desenvolupat una necessitat per estar en contacte a la natura“, especialment a Bellaterra.

Experiències de tota mena


La vida a casa ha sigut ben diferent per cadascun d’aquests casos, especialment per qui estava separat de la família. Per l’Àngels, assegura que tot i viure sola i “he trobat a faltar molt la família i els meus, m’he entretingut força”, ja que “a les cases sempre hi ha feina, i ha sigut una oportunitat per fer allò que mai es pot fer”. A més, assegura que “amb les vídeotrucades tot ha sigut molt més fàcil”, si bé encara no ha pogut veure a alguns dels seus fills, que viuen a una altra regió sanitària. Però a causa de la seva professió com a microbiòloga a una empresa que treballa amb virus i bacteris, ha seguit amb especial interès l’evolució de la pandèmia.

Tot i que “això ho he viscut completament sola”, explica l’Olga, el seu cas és especial, ja que viu “casa amb casa” amb els seus pares. Tanmateix, per ser persones de risc, no es podien visitar i “al principi no ens vèiem mai i anàvem parlant pel jardí”. Tot i això, “he tingut sort de tenir un gos i poder sortir a passejar“, diu, i confessa que algun cop s’ha detingut a parlar amb un veí o veïna a distància, i “ha passat la policia i no ens ha dit res”. I és que, explica, que hi hagi més espai i menys gent ho fa tot molt més fàcil a Bellaterra.

Un carrer florit a Bellaterra | Toni Alfaro


Hi ha situacions en les quals les famílies han hagut de tornar a viure plegades, i no separades, com la majoria. És el que li va passar a la Júlia. “Vivíem a un pis de Barcelona amb un nen de dos anys”, explica, i diu que la pandèmia va accelerar una tornada a Bellaterra ja programada a casa dels seus pares: “al principi tampoc sabíem si això duraria una setmana o un mes o quant, així que vam haver de fer-ho de forma anàrquica”, assegura. Els viatges per transportar mobles i altres es van haver d’espaiar i “al principi havíem d’anar d’un en un perquè no podien anar dos persones al mateix cotxe”, recorda. Ara bé, tot i que al principi tenien certa por al contagi als seus pares, amb els que viuen, ara agraeix molt haver tornat perquè “les condicions de Barcelona no eren les que són aquí”. D’altra banda, tot i que ella i el seu marit han mantingut més les distàncies, els avis han quedat molt contents de poder passar el tancament amb la seva filla i els seus nets. Pel que fa a la feina, però, admet que “a vegades és una mica caòtic treballar una hora seguida o parlar amb algú per telèfon sense que et sentin”.

Malauradament, però, algunes famílies s’han trobat en casos més difícils. Pel Xavier, marxar a Barcelona va ser necessari, ja que va haver de cuidar-la durant la fase terminal d’una malaltia: “jo estava a Bellaterra quan va començar, i al cap de poc temps la meva mare tenia molts dolors a la panxa, i ens van dir que era un càncer terminal”, explica. “És molt dur estar pendent de la teva mare en una situació així”, lamenta. Ell es va haver de traslladar a la ciutat, una dificultat que tanmateix agraeix, ja que “gràcies al COVID-19 he pogut estar dos mesos dedicant-li atenció a la meva mare en els últims moments de la seva vida”.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: