OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

by | ag. 17, 2020 | Opinió

Ignasi Roda, dramaturg bellaterrenc | Redacció

Aquest estiu una amiga d’un grup de WhastApp ha tingut l’encert d’enviar-nos cada dia un enregistrament d’una cançó. Com sóc de mena curiós i allò que em fibla m’agrada d’esbrinar, he fet un exercici de recerca d’una de les cançons que ens ha enviat: “La casa del sol naixent”.

També perquè que fa temps vaig començar a dissenyar un programa de ràdio que es diu “Història d’una cançó” on es busquen les arrels de les cançons i les seves diferents versions. Crec que podria ser un programa ben entretingut i farcit d’anècdotes. Però, anem a la cançó.

La casa del sol naixent” és una cançó folk americana d’autor desconegut i que The animals en va fer una versió el 1963. Temps abans, però ja ho havien fet: Bob Dylan, Dave Van Ronk, Josh White (que ho va gravar dues vegades el 1944 i el 1949) i Nina Simone, que la va gravar el 1962. Curiosament, però van ser The animals qui la va popularitzar.

Aquest grup es va formar a Anglaterra, però quan el vaig conèixer, a mitjans dels 60, vaig creure que eren americans. L’error tenia certa lògia pel fet que cantaven una cançó que parlava de New Orleans.

No he trobat cap referent al significat de “La casa del Sol Naixent”. Podria ser un bordell o bé una casa de joc? Podria ser New Orleans per ser una ciutat de llibertinatge? Podria ser una presó?

Recordo que el tema em va impactar, segurament pel dramatisme de la interpretació, canviant de to a mig tema, i de seguida vaig memoritzar de la versió en català que feren dels Dracs.

Aquest grup va néixer el 1965 sota el nom primer de Fire Stars (Estrelles de foc), i es dedicaven a fer versions de cançons angleses i italianes. El grup estava format per: Jordi Carreras, Miquel Olivé, Alfred Pla, Vicenç Carós, Faustino García i Manel Cordero.

Poc temps després i per suggeriment de l’empresari Armengol Passola, creador junt amb altres intel·lectuals com Josep M Espinàs del segell discogràfic Concèntric, van canviar el nom, i de la mà de Ramon Folch i Camarasa fill de Josep M Folch i Torras, l’autor entre d’altres de “L’estel de Natzaret” o els pastorets més representats a Catalunya, van enregistrar versions catalanes de grups com The Beatles, The Animals o Johnny Hallyday.

No cal dir que tot allò era un intent de normalització de la llengua catalana en uns moments durs. Tot un encert perquè d’alguna manera complementava l’incipient moviment de la Nova Cançó.

“La casa del sol naixent” va formar part del seu primer “single” o disc de curta durada. Com a anècdota dir que van compartir actuació amb The animals a Barcelona i que el líder de la banda Èric Burdon, va quedar molt impressionat per la versió i va fer que li enviessin un disc.

Una altra anècdota és que la versió dels Dracs és més ràpida que l’original per raons d’espai al disc. Aleshores és gravaven 2 temes per cada cara. Pels profans els sorprendrà saber que els discs tinguessin dues cares i que calgués girar-los per a sentir les cançons d’una i altra cara. Quina feinada!

El grup es va dissoldre el 1967, just quan El Tricicle, grup que vàrem formar els meus germans Frederic, Àlvar i jo començava a rodar. Per això no vàrem coincidir mai en escenaris ni en persona.

Faré alguns comentaris sobre la lletra de la cançó.

La versió catalana és més que correcte, fins i tot molt fidel. En tot cas els versos que es tradueixen com: “La mare era modista / i tenia bones mans”, en l’original vénen a dir “La mare era modista / i em va cosir uns nous texans”. La simbologia dels vaquers aquí a Catalunya no havia arribat o si més no Ramon Folch i Camarasa no va creure que s’entendria com l’equipament icònic de vagabunds i joves de vida lliure.

Suposo que també per raons de durada, es varen menjar una estrofa que diu: “Ara tinc un peu a l’andana / i l’altre peu a dalt del tren. / Vaig de retorn a Nova Orleans / per portar grillons sempre més”.

Crec que és una estrofa important per poder fer una anàlisi de l’argument de la cançó. En podem extreure que el jove ha anat a casa potser, a acomiadar-se de la mare. Ell ha seguit les passes del seu pare que els va abandonar i que era un tafur borratxo. Però parla de grillons, potser perquè torna a presidi o, potser perquè el missatge és purità i fa referència a una condemna eterna per la mala vida a què es veu arrossegat.

Precisament el missatge moralitzant bé a la següent estrofa: “La mare, als fills avisa / que no facin com jo he fet; / viure sempre en pecat i en vici, / allà la casa del Sol Naixent”.

Recerca a l’enciclopèdia Viquipedia.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: