Del Hoyo: “El confinament ens ha demostrat que som la causa dels problemes ambientals”

by | oct. 6, 2020 | L'Entrevista, Méteo

Josep del Hoyo, durant una observació d'aus | Dolors Buxó

Josep del Hoyo és un ornitòleg bellaterrenc de gran prestigi internacional. Editor de Lynx Edicions a Bellaterra, una editorial de fauna i ocells, ha editat fa poc el llibre All the Birds of the World, un atles que, per primer cop a la Història, inclou informació de tots els ocells del món.

El nou llibre s’ha presentat precisament als voltants del Dia Mundial dels Ocells, aquest 3 d’octubre, i significa en bona part la culminació de tota una carrera al servei de la biologia i la ornitologia. Una data que, alhora, se situa al bell mig d’un moment clau de l’any per a tot ornitòleg: la migració de milions d’aus al sud per adaptar-se a l’hivern.

Amb motiu del Dia Mundial dels Ocells, parlem amb del Hoyo sobre la nostra responsabilitat respecte a la Natura i la fauna, i què podem fer per a tenir-hi una millor relació.

Per què se celebra el Dia Mundial dels Ocells?
Bé, avui en dia tenim dies mundials de moltíssimes coses, i molts d’ells relacionats amb el planeta i la Natura: hi ha el dia mundial de les selves, el dia mundial de l’elefant… A veure, crec que té l’efecte positiu de què gràcies a això els mitjans de comunicació en parleu, i acostumen a ser temes als que val la pena donar suport, com els ocells. Els ocells no són només un caprici, sinó que els ocells ens diuen si el medi ambient on vivim està bé o estem perjudicant-lo massa. Els ocells ho notaran de seguida, però al final tots els que vivim en aquest medi, inclosos els humans, també ho pagarem.

“Si perjudiquem al medi ambient, al final, tots els que hi vivim, inclosos els humans, ho pagarem”

Per això es fan aquests dies, però en el cas dels ocells hi ha una qüestió més: el Dia Mundial dels Ocells es fa a l’octubre i és un mes en què moltes espècies d’ocells migren. Hi ha algunes que crien a Escandinàvia i hivernen al nord d’Àfrica. Aleshores ara és el moment en què estan passant els ocells cap al sud, després d’haver criat al nord, i se’n van a passar l’hivern a l’Àfrica on fa més calor. Fins fa una setmana no paraven de passar per sobre de casa nostra molts abellerols, per exemple, que és un dels ocells més acolorits que tenim aquí. Aquests dies de migració també hi ha molta tendència a sortir a observar ocells, i arran d’aquesta festa moltes entitats organitzen sortides en grup per enregistrar les espècies que es veuen.

La garsa és un ocell sedentari de la zona de Bellaterra | Pixabay

Hi ha una gran quantitat d’ocells migradors a Bellaterra?
Amb els ocells migradors poden passar diverses coses. Pot haver-hi que crien a Bellaterra i a tot el sud d’Europa, que només estan aquí per criar. I aquests, un cop han crescut i han criat se’n van. Ara mateix estan marxant els que van venir aquí a fer la cria. Després tenim els que venen aquí a passar l’hivern, que ara comencen a arribar també i aniran augmentant en les pròximes setmanes. Pels que crien al nord, a l’hivern aquí tenim un clima molt més suau, a on encara hi ha insectes per menjar i altres recursos. I després tenim ocells migrants que ni crien ni hivernen aquí, però en canvi passen en migració de camí. Per això, els que estan entorn del Dia Mundial dels Ocells són dies en els quals, si vas a veure espècies, normalment en trobes més que en altres èpoques de l’any.

“La funció dels ocells és molt important per als humans, perquè ens avisen de moltes coses, i ara ho fan amb el canvi climàtic”

En animals a on la migració és tan important com els ocells s’està notant la influència del canvi climàtic?
Moltíssim! Els ocells són el millor indicador que tenim. Sempre s’ha parlat molt d’aquells que treballaven a la mina i portaven un canari perquè, si ell es moria, volia dir que s’havia de marxar. La funció dels ocells és molt important per als humans, perquè ens avisen de moltes coses, i ara ho fan amb el canvi climàtic. Perquè veiem espècies que sempre venien a aquí al mes d’abril i ara vénen al març. Estem notant canvis de fenologia, de les dates en què fan les seves activitats, i també d’ocupació de diferents territoris, a conseqüència del canvi climàtic. Jo crec que és dels organismes que més bé ens ho indiquen.

En els últims anys què diria que ha variat més en el comportament dels ocells al voltant de Bellaterra?
Bé, sobretot qüestions de quan arriben els ocells. A vegades això genera que uns ocells tenien unes dates en què venien perquè hi havia abundància d’aliment, i ara potser vénen abans. I tot i que potser fa més bona temperatura tampoc troben tant aliment. Moltes d’aquestes coses poden perjudicar a algunes espècies, però també s’ha de ser honest i dir que algunes espècies poden ser beneficiades. Però en general, el conjunt dels canvis que provoca el canvi climàtic són perjudicials per a la fauna. Per exemple, si a les zones més fredes del planeta se suavitzen les temperatures, pot ser que hi hagi més ocells que vagin allà; però si això passa, a l’altre extrem de l’àrea de distribució passarà el contrari: que hi haurà zones que abans eren adequades pels ocells i ara s’hauran tornat massa caloroses o seques. En un lloc concret pot haver-hi un benefici, però en el conjunt el resultat serà negatiu per la Natura, els ocells i l’ésser humà: per tot.

“Fa cinquanta anys no hi havia cigonyes passant l’hivern a Catalunya, i ara el 90% hi estan tot l’any”

Quines espècies serien típiques de la zona de Bellaterra durant tot l’any?
Doncs per exemple la garsa es passa aquí tot l’any. Aquests ja no són migradors, sinó que són ocells sedentaris o residents. Tot i que moltes espècies tenen ocells que en la major part de l’àrea són sedentaris però a l’extrem nord són migradors perquè allà l’hivern és massa fred. Bellaterra és un lloc amb un clima força equilibrat, ni massa fred ni massa càlid, i per tant tenim moltes espècies que poden passar tot l’any aquí. Tenim una espècie molt a prop nostre, que fins i tot utilitza l’antena de Lynx Edicions i s’hi posa a cantar, que és la puput, que és un ocell molt maco amb una cresta molt notable. I aquest ocell, quan jo era jove, era exclusivament estival a Catalunya, i a l’hivern no en veies. I ara aquesta parella de puputs passa tot l’any aquí. I això ha passat amb moltes espècies, com la famosa cigonya blanca: fa cinquanta anys no hi havia cigonyes passant l’hivern aquí, però l’escalfament del clima i la gent que les pugui ajudar ha fet que els exemplars que han deixat de migrar estan en avantatge respecte als que segueixen migrant. I ara, jo diria que a Catalunya més del 90% de les cigonyes són sedentàries i es passen aquí tot l’any.

Una parella de puputs, una espècie que viu tot l’any a Bellaterra | Pixabay

Amb el confinament, durant tres o quatre mesos els humans vam pràcticament desaparèixer. Ho van notar els ocells?
Sí, sí! Això ha estat molt interessant, veure com la Natura és capaç de recuperar-se molt ràpidament. Hem vist no només ocells sinó molts animals a molts llocs del món. S’han publicat molts articles i fotografies sobre ocells que, simplement per la disminució radical de la freqüentació de persones a parcs naturals o fins i tot a les mateixes ciutats, han aparegut molt més. La lliçó que ens ha deixat el confinament és que els homes som una mica la causa dels problemes ambientals que tenim, perquè som una espècie que altera moltíssim el medi i que estem superpoblats. Som més dels que hi ha lloc per estar bé. I llavors, si ens tanquen a tots, es nota. Hi va haver un acudit a una revista en què es veia un grup d’animals salvatges de tot tipus cantant i cridant perquè els humans estàvem tancats. Clar, per la Natura va ser un guany, però nosaltres volem que deixi de ser-hi! (riu) La relació de l’home amb l’alteració de la Natura és evident i els animals, especialment els ocells, ens han demostrat que si els passéssim a protegir més, es recuperarien molt més ràpidament del que ens pensem.

“La lliçó que ens ha deixat el confinament és que els homes som la causa dels problemes ambientals que tenim”

Què podem fer com a individus perquè es conservin espècies i no interferim tant al medi natural?
Bé, en general és una lluita política. Tot és una lluita o equilibri entre el desenvolupament i la conservació de la Natura. Crec que per més radical que algú pugui ser no estarà a favor que no es faci res, que no hi hagi agricultura… Hi ha d’haver un equilibri. Però de vegades es pot incidir. Per exemple, a Lleida hi ha unes zones estepàries que tenen espècies que estan en greu perill d’extinció, i sempre hi ha forces econòmiques com empreses agrícoles; i fins i tot comprenent-ho prefereixen que la zona estepària i riquíssima dels ocells passi a ser cultius de regadiu. Aquests cultius són molt menys interessants pels ocells, però també en necessitem. Tot i això, si en queda poc, serà qüestió d’anar-ho protegint i deixant mostres adequades de cada tipus d’ecosistema. Una de les coses que hauríem de fer els ciutadans és donar suport políticament a l’ecologia. Els interessos econòmics sempre es defensen molt més fort que els interessos de la Natura, perquè aquells que la defensem sempre estem del costat d’una cosa que no és nostra, és de tots, i per tant no hi guanyem res econòmicament. En canvi, a l’altra banda, els que estan més a favor d’un desenvolupament sense límits moltes vegades és perquè s’hi juguen interessos econòmics molt forts. Moltes vegades la clau és simplement política. D’altra banda, però, també es poden fer coses individualment: a Bellaterra, per exemple, nosaltres sempre tenim menjar pels ocells, i tenim una zona de banys. Quan venen els ocells a hivernar, si neva fort, passen uns dies amb dificultat per trobar aliment: si als jardins els ocells en troben, serà més fàcil que no hagin de canviar de lloc. És molt maco treballar-hi amb la família, i ensenyar-los-hi als nens. I els ocells són molt agraïts: poses unes menjadores i en un moment veus 15 espècies que vénen a alimentar-se. No tot és sortir al carrer amb una pancarta.

FOTO PORTADA: Josep del Hoyo, durant una observació d’aus | Dolors Buxó

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: