Montserrat Roig és la directora d’El Musical de Bellaterra, escola de música i conservatori musical d’important renom nacional i internacional. Instal·lat al poble des del 1985, El Musical ha col·laborat en nombroses ocasions amb el teixit cultural bellaterrenc i ha passat per diferents èpoques i contextos.
Ara la pandèmia està afectant l’estabilitat de l’escola, tant des d’un punt de vista organitzatiu i docent com a la viabilitat econòmica. Tot i que l’escola “pot aguantar”, com explica Roig, les restriccions per la COVID-19 estan erosionant la seva feina. Una tasca que, tanmateix, mantenen amb il·lusió i tota l’energia possible.
Què està implicant aquesta pandèmia de forma general per l’escola?
Bé, ara tenim la segona onada. La primera va ser una situació diferent que ara. Ens vam confinar tots el 13 de març i vam passar a fer tots els ensenyaments online. Això va ser un repte immens en aquell moment, i ho vam fer possible gràcies a tot l’equip d’El Musical i també amb els mestres i les famílies. Tots ens vam posar en sintonia perquè això tirés endavant i fer-ho. Crec que ens en vam sortir bé i ens ha suposat estar a un altre nivell d’ensenyament també. Després, al juliol vam poder obrir, fer el Campus d’Estiu de formació de mestres. Vam veure que l’havíem de fer online també, i el vam oferir presencial amb menys un terç de les places que normalment oferim i la resta en streaming. Ha sigut una manera nova de fer una formació continuada per mestres en streaming, i això ens ha portat a fer una plataforma i tots uns canvis, però bé, creiem que va ser prou interessant i ens va donar a tots també una empenta moral per veure com obríem. Al juliol va ser un experiment pel que vindria al setembre, que vam veure que també necessitàvem fer tot el pla d’obertura. En el nostre cas va consistir a posar una font a l’entrada per rentar-nos les mans, i també mantenir la distància i repartir gels hidroalcohòlics per l’escola, a més de posar les mampares. Els professors d’instruments de vent, a la vegada, fan les classes a l’exterior. I amb tot això hem començat més cansats. Tots estem més cansats, el país ho nota, però anem amb la intenció de continuar.
Tothom pot venir a fer classe a El Musical ara mateix?
Nosaltres aquí a l’escola fem dos tipus d’ensenyament: un reglat i l’altre no-reglat. La música, tan reglada com no, sempre ha estat dins els ensenyaments de règim especial, i llavors mai se’ns havia considerat extraescolars sinó amb aquesta nomenclatura. Això feia que fins ara l’escola i la part de grau professional, el conservatori, estaven obertes, però el dia 29 d’octubre la nova normativa separava per primera vegada els ensenyaments reglats dels no-reglats. Els ensenyaments reglats, dels que formen part els de grau professional de música, poden seguir fent-se les classes presencials, tot i que només fem aquí la part pràctica d’instrument. Això té la incongruència que tots els petits han passat a ser online, perquè els ensenyaments no-reglats no es poden fer de forma presencial.
“És una situació incongruent: els grans venen a classe, però estem fent les classes dels bebès online”
Nosaltres a El Musical fem classes amb nens des d’un any, i estem fent les classes dels bebès online. Llavors, d’un a dotze anys, que és el que seria escola de música estan fent tots classe en línia. Hi estan havent moltes protestes per això. A part, hi va haver poca claredat per part del govern. Suposo que hi ha molta feina i a la música no se li va dedicar l’atenció que es mereixia, perquè realment implica molta gent. Es va posar tot en el mateix sac i hi va haver moltes confusions, perquè el conseller Bargalló va sortir als mitjans dient que aquesta normativa no afectava els ensenyaments de règim especial, i també ho va dir Protecció Civil, però es van deixar de dir que als no-reglats sí que els hi afectava. I això va donar molta confusió fins que la nostra cap de zona ens va dir que no es podia. Per tant, els més petitons estan fent classe online a casa. Sí que estem preparats, però és molt més difícil, i els petits necessiten venir a l’escola els que més.
Com es prepara una classe per nens petits, que necessiten més atenció pedagògica, de forma telemàtica?
Per això ens va servir molt el primer confinament. Ara estàvem ja més preparats. Tenim més elements, els mestres també sabem quines connexions ens funcionen… De totes maneres, és insubstituïble una cosa per l’altra. Però bé, se’ns ha demanat un esforç i el farem. A mi em fa por de tot això també per com de dur serà aquest confinament de cap i d’espai, i és confinament físic. Va molt més enllà. Esperem que passi el més aviat possible. I sembla que igual tenim vacuna! Vull dir que confiem tots una mica, que almenys tenim una esperança nova, hi ha un govern nou als Estats Units, sembla ser que hi ha una dona de vicepresidenta i de color… Que hi ha més notícies positives, i esperem que alguna cosa surti bé, perquè jo crec que a tots ens agafen més cansats. Tot i això, estan els pares, tot l’equip humà de mestres i gent que porta l’escola que tira això endavant amb molt d’esforç.
“A l’ensenyament musical, si no hi ha una implicació de la família “esto no funciona””
Demaneu ajuda als pares si s’està aprenent un instrument per les classes online?
Sí. Amb els petits, a les classes online, els pares han de participar. De totes maneres, la trajectòria de la nostra escola és que a l’etapa fins als sis anys els pares han d’estar molt presents, perquè si no no pots fer classe amb un nen tan petit. Els pares ja ho saben. L’ensenyament de la música és molt especial, perquè no és un extraescolar on tu deixes el nen i te’n desentens: realment, si no hi ha una implicació de la família “esto no funciona”. Llavors, els pares que nosaltres tenim solen estar implicats. També, la gent té una alegria quan veuen la mestra o el professor que treballa amb els seus fills. També haig de dir que estem fent la Coral Bellaterra i el Grup d’Havaneres, que són gent gran, de forma online, i també és una experiència maca perquè és gent que està confinada o pot sortir poc. I de cop ens podem trobar tots al Meet, i els hi és com una alegria.
A nivell qualitatiu, fins a quin punt afecta l’ensenyament de la música de forma online?
Cada edat té la seva peculiaritat. Partint de què jo crec que com el contacte i la normalitat no hi ha res, es poden fer moltíssimes coses online. L’any passat, el nivell de grau professional jo crec que fins i tot va pujar més que altres anys perquè la gent va fer tots els exàmens amb gravació, i això els va portar a que una mateixa peça que aquí toques un cop, com que l’has de gravar, igual la gravaves 30 vegades fins que tenies una que t’agradés. En aquest procés, tots van millorar. En aquest nivell, per tant, fins i tot va funcionar molt bé. També ens ha obligat a fer llenguatge musical pels petits de set a dotze anys molt més atractiu, perquè li trobin un al·licient a casa, perquè no hi serem nosaltres. Tot i això amb els petitons és molt complicat. Sí que el primer dia els hi fa molta il·lusió veure el mestre a la “tele”, però és molt més complicat.
Les famílies com s’ho han pres?
Suposem que com nosaltres. Intenten posar el millor d’elles… En el primer confinament sí que hi va haver gent que va dir que, si havia de ser online preferien, no apuntar el seu fill. Ara, en aquest segon han sigut moltes menys famílies. Al març si que vam notar que molta gent deia “bé, jo, o em recuperes les classes o ho haurem de deixar”, que els hi costava d’entendre que no hi hauria forma de recuperar tantes classes. També hi havia gent que em deia: “jo em dono de baixa i ja tornaré quan tot s’arregli”. Però ara ja no passa. Sempre hi ha el cas, però en general la gent el que vol és que funcioni, i tothom posa el seu granet de sorra. Així i tot jo noto que estem cansats tots i ens aniria bé que funcionés.
“Evidentment que et pots contagiar, però El Musical és dels llocs més segurs que hi ha“
El Musical s’està ressentint econòmicament de la situació?
Podem aguantar. Hem fet una inversió gran per mantenir tota la seguretat i ho hem pogut fer. En aquest sentit estic contenta. També hem baixat especialment en el que és formació continuada, que és una branca important de l’escola perquè podem oferir menys coses que normalment. Però espero que ens recuperem i tirar endavant. Ho hem notat, dins de l’estabilitat, i espero que no ens ho notem molt més. Per això, i per la inversió que hem fet ens ha sabut greu que tanquessin, perquè jo crec que aquí la gent està poca estona, hi ha moltes mesures de seguretat… Sí, evidentment que et pots contagiar, però els espais són grans, vull dir que crec que és dels llocs més segurs que hi ha. Ens hauria agradat a tots emocionalment, pel nivell i per l’economia. Però bé, hi ha el que hi ha.
Com a conservatori de referència, imagino que també tindreu certa relació amb espectacles i concerts a l’exterior. Això s’ha vist afectat?
Clar. Ens notem les restriccions en moltes coses. En l’activitat de base de l’ensenyament ho notem menys, però concerts que puguem portar nosaltres o anar-hi, no n’hi ha ni un. Les colònies, que és una activitat que fem cada any pel pont de la Constitució… Primer vam dir de fer un stage presencial aquí, i ara dubto que el puguem fer, llavors tenim un encontre d’orquestra i penja d’un fil. Totes aquestes coses estan anul·lades o a punt. Cada activitat la programem, desprogramem, tornem a programar… Hi ha moltíssima energia al darrere, perquè com que cada cosa la fem i la desfem tres vegades de tres maneres diferents, és molt cansat. També notem les restriccions en els col·laboradors que tenim, i els mestres també s’ho noten, perquè aquí la gran majoria són mestres concertistes, que en general han vist com els hi han suspès moltes coses.
“La gent està cansada: no es pot posar més pressió a la societat civil”
Què li demanaríeu a l’administració?
Jo crec que no té sentit com s’està gestionant pel que fa a les escoles de música i conservatoris. També crec que s’haurien de mirar les coses d’una en una, perquè a vegades dius: si compleixes l’espai, la distància, les mesures de seguretat, la ventilació, la inversió… De totes maneres, també entenc que deu ser una situació difícil de gestionar, i també crec que l’administració ha de fer un pas endavant per agafar-se les coses realment amb responsabilitat. Perquè la gent està cansada, i hi ha molta gent que hi està posant molt d’esforç. No es pot posar més pressió a la societat civil. La gent ho està fent bé. Sempre hi ha “el de turno” que es passa la normativa “pel forro”, però és que som molts. Jo crec que tothom ho està fent molt bé i que la gent està intentant que això funcioni amb un alt esforç personal. Crec que a això s’hi ha de donar suport i s’ha d’escoltar la gent, i si s’està fent bé s’ha de reconèixer. També val a dir que ens ha agafat a tots de nou, i es veurà la nostra capacitat com a país d’estructurar-nos, organitzar-nos i agafar responsabilitats. A mi m’agradaria que se’ns tractés a tots com adults i poguéssim decidir des de la responsabilitat tots, i llavors potser no caldria tant control.
Més enllà dels concerts que vau publicar al Youtube a la primavera, què en traieu de positiu de la situació?
Crec que tot i els problemes, estem funcionant per la força de la gent, sobretot. Nosaltres quan vam començar el confinament, i ara també, ens trobem pensant que tot està molt negre: intentem cadascú pintar la vida de colors. Cal que ens ajudem els uns als altres en un moment en què les coses són difícils. Llavors, vam començar a fer els vídeos per departaments, i hi havia mestres que eren molt bons muntant, i altres que en sabíem menys vam posar un parell de reforços perquè poguéssim anar muntant els vídeos, i era una manera d’unir-nos en la distància. Crec que ens va anar bé a tots trobar-nos d’aquella manera i fer els concerts d’aquella manera. Al setembre vam poder tornar-nos a trobar i fer el curs de cambra, i vam fer un concert per la Festa Major en streaming, que ens va quedar supermaco! Ara ve Nadal i ens torna a passar una mica el mateix: tal com estan les coses no podem fer audicions perquè no podem ni rebre els nens. Ja veurem si aquest divendres seguim confinats. Les escoles de música estem protestant molt perquè no hi ha lògica en això que els petits no vinguin i els grans sí. Ara poden passar vàries coses: que ens tanquin petits i grans, que ens deixin com estem, o que obrin els petits. En funció de com estigui la cosa pensem fer un altre cop uns concerts en streaming per passar-los als veïns i els estudiants durant les festes de Nadal, i si no ja pensarem alguna cosa. Jo crec que és important no aturar-nos: buscar noves maneres i nous camins perquè l’activitat continuï, sobretot pel confinament mental. Econòmicament no podem estar tants mesos parats, però mentalment i físicament ens posarem malalts tots. Serà pitjor que el coronavirus això.
