GRÀFICS | L’evolució de la pandèmia a Catalunya, Barcelona i al voltant de Bellaterra

by | nov. 19, 2020 | Societat

Alguns dels gràfics relacionats

La pandèmia de la COVID-19 va arribar a Catalunya fa més de 9 mesos. Això ha significat un ball de xifres que sovint semblen difícils de posar en perspectiva al territori català en general i als municipis en particular.

Per això, des del BellaterraDiari hem volgut fer un recopilatori de les dades més rellevants de la pandèmia a tota Catalunya, a més de la ciutat de Barcelona i les principals ciutats del Vallès més properes a Bellaterra: Cerdanyola, Sabadell i Sant Cugat.

Totes aquestes dades han estat extretes de la recopilació feta per la Generalitat de Catalunya. A la vegada, s’empren els dies 13 de cada mes per recollir els nombres mensuals. Un dia – el 13 de març – en què va començar el confinament i es va declarar l’estat d’alarma.

El gràfic de la taxa de rebrot

La taxa de risc de rebrot és el principal indicador que s’està seguint per avaluar l’evolució de la pandèmia, i es basa en un càlcul entre el creixement en el nombre de casos i la velocitat de reproducció de la malaltia, basada en el factor Rt. El seu valor implica el risc que el coronavirus generi brots d’importància, i es valora com a baix per sota de 30 punts, moderat entre 30 i 70, alt entre 70 i 100, i molt alt, per sobre de 100.

Actualment la ciutat de Sabadell (420) encapçala la primera posició seguida de Barcelona (374) Cerdanyola (359) i Sant Cugat (305). Un nombre – el de Sabadell – similar a la mitjana de tota Catalunya situat en 411 i totes considerades taxes altes de rebrot. Podeu veure l’evolució dels diferents municipis a continuació:

GRÀFIC 1. TAXA DE REBROT (interactiu)

Així, a més creixement de casos i a major velocitat de reproducció (Rt), major és el risc de rebrot. En conseqüència, tot i que el nombre de casos no ha deixat d’augmentar durant el mes de novembre, així com les hospitalitzacions, la baixada de la velocitat de reproducció ha implicat una baixada del risc de rebrot.

El gràfic superior expressa el perill de l’inici de la pandèmia, quan la velocitat de reproducció era alta i el nombre de casos escalava ràpidament. Amb el confinament domiciliari de la primavera, el risc es va desplomar, i durant l’estiu va tornar a pujar mica en mica fins al pas del mes d’octubre cap a novembre, quan la corba de risc de rebrot va arribar a màxims i ha tornat a començar a davallar al novembre, coïncidint amb les noves restriccions.

Quants casos i quantes defuncions hi ha hagut a Catalunya?

Les dades del casos totals de COVID-19 i nombre de defuncions totals generades pel SARS-CoV-2 enlloc són més clares que al total de Catalunya. La corba normalment és paral·lela, indicant que a més contagis, més morts per la malaltia.

GRÀFIC 2. NOMBRE DE CASOS CONFIRMATS I DEFUNCIONS A TOTA CATALUNYA (interactiu)

Tanmateix, la distància és evident, i es mostra que en la segona onada de la pandèmia el nombre de defuncions per COVID-19 no ha sigut tan proporcional com a la primera onada. És a dir: tot i que la quantitat de contagis ha augmentat a la segona onada, molt per sobre de la primera, la mortalitat està sent molt inferior. Això es deu, segons expliquen diferents experts sanitaris, al coneixement adquirit sobre el virus durant la primera onada.

Nombre de casos a Barcelona, comparat amb els municipis del Vallès

Tot i que l’afectació del virus ha sigut gran a diverses ciutats vallesanes, el nombre d’habitants de la ciutat de Barcelona fa que les dades es disparin. La capital catalana, amb poc menys d’1.637.000 habitants, agrupa al voltant del 22% de la població catalana total, i això també afecta la dispersió del virus.

GRÀFIC 3. CASOS CONFIRMATS ALS MUNICIPIS DEL VOLTANT I BARCELONA (interactiu)

En la mateixa escala, els números tenen poca comparació. Tanmateix, l’afectació als municipis vallesans al voltant de Bellaterra ha sigut molt important, arribant a acumular fins a 8.027 casos confirmats des de l’inici de la pandèmia fins el 13 de novembre a Sabadell. També és notable l’afectació a Sant Cugat, amb fins a 2.548 casos acumulats, o al municipi de Bellaterra i Cerdanyola, amb 1.900 casos confirmats des de l’arribada del virus. Fem ‘zoom’ ara a les localitats properes a Bellaterra:

GRÀFIC 4. CASOS CONFIRMATS A PROP DE BELLATERRA (interactiu)

Mortalitat per COVID-19 a Barcelona i els municipis del Vallès durant els primers 9 mesos

Tot i l’aprenentatge acumulat pel que fa al virus, la pandèmia segueix generant una gran mortalitat entre la població vallesana i barcelonina. Els nombres, però, segueixen sense punt de comparació: mentre que Barcelona ha acumulat 5.041 defuncions per COVID-19 fins al 13 de novembre, a Sabadell s’hi han comptabilitzat un total de 421 persones, 201 a Sant Cugat i 115 a Cerdanyola i Bellaterra.

GRÀFIC 5. DEFUNCIONS ALS MUNICIPIS PROPERS I BARCELONA (interactiu)

De nou, tal i com s’observava al gràfic del total de Catalunya i posteriors, tant als municipis vallesans propers a Bellaterra com a Barcelona, tot i que el nombre de casos està sent molt més alt a la segona onada, la mortalitat va ser molt pitjor a la primavera.

GRÀFIC 6. DEFUNCIONS ALS MUNICIPIS PROPERS DE BELLATERRA (interactiu)

A causa de la quantitat de població, els resultats que s’expressen són esperables: la quantitat de difunts per la COVID-19 va ser molt més gran a Sabadell, amb un pic de 243 persones que van perdre la vida al mes d’abril. El pic de mortalitat a Sant Cugat i Cerdanyola també va ser durant la primera onada, amb 105 persones a la primera ciutat i 68 al municipi a on pertany Bellaterra.

FOTO PORTADA: Dues persones amb mascareta a la plaça del Pi de Bellaterra | Toni Alfaro
GRÀFICS: Elaboració pròpia amb fonts de la Generalitat

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: