La famosa escultura de l’esquirol situada al bell mig de Bellaterra, just davant del Centre Cívic de Bellaterra, acusa especialment el pas del temps. Inaugurada al 1978 a mans de l’Ajuntament de Cerdanyola, l’escultura Esquirols de Bellaterra d’Emili Colom i Comerma, s’ha transformat amb el pas dels anys en un emblema de la localitat. Ara, però, es troba rovellada en diversos punts, i amb fragments enganxats amb brides.
Segons explica Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), “la peça dels esquirols està en un estat preocupant, tot i que és l’escultura pública més emblemàtica de Bellaterra”. I és que no és per a menys: en aquests 42 anys des de la seva implantació ha estat no només afectada pels elements naturals, sinó també per “vàndals durant una Festa Major”, diu Emili Colom fill, fins ara un dels propietaris de l’immobiliària Axis.
El també veí de Bellaterra explica que “és trist que l’únic monument que tenim aquí fet per un artista de Bellaterra hagi quedat en aquest estat”. Indica que, fins i tot, en una ocasió un dels esquirols de ferro que formen part del conjunt escultòric va desaparèixer, i un altre va ser trobat sense braç i sense cua.
El desgast no ha sigut reparat mai per l’Ajuntament de Cerdanyola, ni tampoc per l’EMD. De fet, Colom fill explica que fa temps que proposa a l’EMD restaurar l’emblemàtica escultura bellaterrenca, i tot i que “ho tenen previst”, assegura, “mai hi ha diners”. “La Cultura sempre és l’últim”, lamenta.
Un bellaterrenc amb un llegat per tota Catalunya
Tot i que Esquirols de Bellaterra és l’única escultura d’Emili Colom i Comerma a la localitat, segons expliquen tant el seu fill com Romero, des del MAC, la seva figura “hauria de ser objecte de revisió“, diu aquest últim. De fet, l’expert indica que “té moltíssima obra a tota Catalunya“, i se’n poden visitar exemples a pobles i ciutats com Cerdanyola del Vallès, Arenys de Mar, Santpedor o Vilanova i la Geltrú.
Malgrat la seva extensa obra, es tracta d’un escultor principalment d’estil noucentista “poc conegut de l’època de Postguerra” diu Romero. De fet, indica, forma part d’una generació d’artistes especialment interessants perquè van haver de reeixir després de la Guerra Civil i van crear molta obra durant el Franquisme. Com molts d’ells, Colom i Comerma “té molta obra de caràcter religiós, però també molts treballs menys coneguts de caràcter intimista” que “estaria molt bé que es poguessin recuperar” proposa el director del MAC.
L’oportunitat existeix. De fet, explica el fill de l’artista, “algunes obres inacabades van estar exposades al Centre Cívic fa uns anys, però es van retirar per motius de seguretat“. I no és l’única ocasió, ja que recorda que “fa dos anys, el Museu de Cerdanyola va fer un homenatge” a les obres de l’escultor bellaterrenc, tot i que no es va materialitzar en més exposicions. “Estem al darrere de fer alguna cosa, però avui en dia si no fas ferros recargolats no agrada”, diu Colom.
Per la seva part, la família segueix mantenint al carrer de Pin i Soler “una part de l’atelier que és una joia”, amb un munt d’obres inacabades, esbossos, models i altres mostres del seu treball, explica Romero. Segons afegeix Colom fill, encara hi guarden una cinquantena d’obres de l’escultor que voldrien poder exposar a diferents llocs del territori, entre ells Bellaterra.
Caldrà esperar que les condicions siguin les adequades i que hi hagi sort per revisitar el llegat d’un bellaterrenc oblidat abans que, com l’escultura de la plaça Maragall, acabi rovellat i esquinçat per l’oblit.
FOTO PORTADA: Escultura “Esquirol de Bellaterra” d’Emili Colom Comerma en l’actualitat | Toni Alfaro
