Un grup de veïns acusa a la revista “Tot Bellaterra” de Fake News

by | gen. 26, 2021 | Sense categoria

Un grup de veïns membres de l’antiga Cooperativa de Pares i Mares de l’Escola Ramon Fuster acusen a la publicació en paper Tot Bellaterra de difondre notícies falses o, utilitzant el terme que s’ha anat popularitzant últimament, ser un mitjà que genera Fake News.

Les Fake News – que es traduïria com a notícies falses o notícies enganyoses – consisteixen en ocultar informació o difondre directament falsedats de manera deliberada a través de mitjans de comunicació tradicionals o mitjans socials en línia. L’objectiu que persegueixen és el d’enganyar i danyar una agència, entitat o persona, i/o guanyar econòmicament o políticament, sovint utilitzant un titular sensacionalista, deshonest o definitivament fabricat.

La polèmica en qüestió arrenca a partir d’un article publicat el mes de novembre del 2020 titulat “El Club Bellaterra, història d’un club social que ha acabat fent fallida”. La revista carregava un cop més sense signar ni consultar fonts primàries contra el club social i esportiu bellaterrenc i aprofitava per fer un paral·lelisme amb el projecte de l’Escola Ramon Fuster dels anys 90. Arran d’aquest fet, un ampli grup de persones de Bellaterra van sol·licitar via correu electrònic al responsable de la revista una rectificació d’allò publicat, ja que sostenen tenir una visió diametralment oposada a allò que exposa la revista, que es reparteix cada mes per totes les cases i comerços de Bellaterra.

“resulta molt preocupant que els responsables de la publicació no hagin concedit el dret de rectificació”

Malgrat haver-ho demanat dues vegades i per escrit, el col·lectiu encara no ha obtingut resposta i reflexiona: “resulta molt preocupant que els responsables de la publicació no hagin concedit el dret de rectificació” i “sens dubte cal reflexionar molt seriosament sobre el risc que per a la població significa que una publicació que està emprant la marca “Bellaterra” publiqui informacions no contrastades i/o directament falses i que, requerits amb prudència i bona voluntat, es negui a publicar tota informació contrària a la seva línia editorial i/o als seus interessos”

Per a més informació podeu veure clicant en aquest enllaç, l’article on expliquem la relació entre el fundador del grup a govern – Gent per Bellaterra -, que coincideix en ser el mateix responsable de l’edició i distribució de la revista en qüestió.

Si encara voleu saber-ne més, aquí podeu llegir un dels articles d’opinió de Jordi Fau, president del Club Bellaterra. Aquí un altre del membre de la Junta Àlvar Roda, o dos més a càrrec dels veïns Ignasi Roda i Manel Roig

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA TOT BELLATERRA EL NOVEMBRE DEL 2020 i ON S’INDIQUEN SUBRATLLADES ALGUNES DE LES FALSETATS:

ESCRIT DEL VEÏNAT A FORMA DE RÈPLICA I QUE ENS HAN FET ARRIBAR:

Arran d’una editorial de la revista “Tot Bellaterra” de novembre de 2020   titulada “El Club Bellaterra, història d’un club social que ha acabat fent fallida. Un projecte que no s’ha gestionat de manera mesurada, i que té similituds amb el projecte de l’Escola Ramon Fuster dels anys 90”, un ampli grup de persones de Bellaterra, vàrem demanar per correu electrònic al seu director que publiqués una rectificació que exposa una visió diametralment diferent dels fets pel que fa referència a la Cooperativa de pares de l’Escola Ramon Fuster. Malgrat demanar-ho a començaments de desembre de l’any passat no hem obtingut cap resposta per part de la publicació, ni correus informant de possibles problemes en el lliurament de la nostra petició. Desconeixem si es tracta de manca d’interès i/o de professionalitat, dels responsables de la publicació, però resulta molt preocupant que no hagin respectat el dret de rectificació que ens garanteix la normativa vigent.

Sens dubte cal reflexionar molt seriosament sobre el risc per a la població que significa que una publicació que està emprant la marca “Bellaterra” publiqui informacions no contrastades i/o directament falses i que, requerits amb prudència i bona voluntat, es negui a publicar tota informació contrària a la seva línia editorial i/o als seus interessos.

És per aquesta raó que ens hem decidit a demanar la publicació a un altre medi del mateix àmbit territorial, també amb la marca Bellaterra a la capçalera el -“Bellaterra Diari”-, amb la intenció de què la nostra visió dels fets, viscuts en primera persona, no quedi silenciada per interessos sobre els que no volem especular en la seguretat de que seran els ciutadans de Bellaterra qui trauran les conclusions adients..

Els fets, tal i com nosaltres els vàrem viure, son:

“El Tagore”, fou sota el mestratge del il·lustre pedagog Ramon Fuster i Rabés, mostra reeixida de la coneguda com “escola del bosc“, pionera en la integració educativa de nens i nenes i en combinar l’aprenentatge a l’aula, amb el desenvolupat a l’espai lliure, i en moments molt difícils per a la docència, especialment en català-. El mèrit i empremta de Maria Rosa Fàbregas i Frederic Roda – millor dit, de “la família Fàbregas Roda”-, fundadors i ànima del projecte Tagore, encara perdura. En un moment donat, el Tagore enfrontà reptes de dimensió, d’aplicació de noves normatives i, també, econòmics. Les mares i pares, dels alumnes de llavors, crearen la Cooperativa, per, sense ànim de lucre i sota el patronímic “Ramon Fuster”, prendre’n el relleu i donar continuïtat al projecte. Els esculls del canvi es van superar amb diàleg i l’especial generositat de la Maria Rosa, garantint els drets de mares i pares, alumnes, mestres i personal no docent, varen seguir servint a la comunitat, des de la iniciativa cívica i mitjançant un projecte educatiu continuador de l’ideari laic, d’inspiració cristiana, català, mixt de nens/nois i nenes/noies, obert, plural i innovador. Els acords, incloïen que la cooperativa seguís emprant, en arrendament, part dels immobles de la família Fàbregas-Roda, assegurant-ne un ús ordenat i la seva preservació. En el cas d’algunes de les torres, va permetre, fins i tot, la seva ulterior venda a la Cooperativa. 

El respecte mutu i dels acords, permeteren retornar-los-hi -amb tota la normalitat contractual-, els plens ús i gaudi de la “torre principal” (del carrer Miquel Servet) quan l’Escola va traslladar-se a les seves actuals instal·lacions. Respecte a les “altres torres” -del Carrer Joan Fàbregas-, quina fotografia encapçala la informació que rectifiquem-, ni la Cooperativa llavors, ni la Fundació Collserola després, mai les han venut. El fet és que, avui i des del 2016-2017, acullen serveis pedagògic i d’inserció, cedides per la Fundació, en ús i  sense contraprestació econòmica, a la Fundació Xiprers on hi desenvolupa, mitjançant un centre ocupacional, un Programa Integral d’Atenció a l’Autisme atenent -també sense ànim de lucre- adults afectats per trastorns d’espectre autista (TEA). 

La Cooperativa, va gestionar la requalificació d’una d’aquestes altres torres, amb esperit altruista i intenció positiva. Estava qualificada com habitatge unifamiliar aïllat, i es va demanar requalificar-la com d’equipament. Mai, com ho demostren els fets, pensant en la seva venda, ni especulativament, sinó per dedicar-la, llavors a equipament escolar i, ara, com hem dit, a acollir serveis altruistes i assistencials.

La integració en la Fundació Collserola, no derivà de cap “fracàs econòmic” que pugui “inquietar” a ningú. La Cooperativa, pràcticament sempre VA TENIR RESULTATS POSITIUS. Diem “pràcticament” per a ser precisos, doncs, excepcionalment, en dos exercicis, va registrar dèficits per import, en conjunt del dos (convertides les pessetes a euros),  de només 24.225,34€. Diem “..només”, perquè un cop descomptats, el Patrimoni Net resultant d’aplicar el criteri comptable del valor històric d’adquisició -és a dir sense revaloritzar el actius a preus de mercat-, cedit a la Fundació fou de 500.050,30€ POSITIUS, -és a dir, 21 vegades!! superior als dèficits puntuals esmentats-. Evidentment, no comptaven dins d’aquest patrimoni el valor dels intangibles, és a dir: ideari, mares i pares cooperativistes fidels i participatius, alumnat amb sentit de pertinença, prestigi, capacitat de creixement en instal·lacions, i, en especial, un fantàstic equip humà, docent i no docent, aspectes “ni avaluables ni comptabilitzables” però que eren, i són, el veritablement important.

Cal també aclarir que “Pares i mares”, “societat cooperativa” i “projecte Ramon Fuster” eren una única cosa, que, les mares i els pares “érem” els cooperativistes i que la Cooperativa era la “nostra” eina jurídica. Mai hi va haver-hi un patrimoni “dels” pares i les mares. Tot, actiu, passius i intangibles, era “de tots i de ningú”. Com passa a les entitats, de tota mena, emparades en figures jurídiques col·lectives i no lucratives.

Per entendre la realitat dels fets difosos, cal recordar que, pel voltants del 1998 la reforma “de torn” -una de les tantes-, plantejà el repte de poder impartir, sí o sí, la secundaria i el batxillerat, dins de les mateixes institucions escolars. La Cooperativa ho hauria afrontat d’una manera o altra, però, fes el que fes, assumint esforços importants. El Consell Rector de llavors i l’assemblea de cooperativistes n’érem conscients. Si no construíem tota la nova escola, ens quedàvem amb una “escoleta” de només infantil i primària i, construir-la, implicava un gran repte tècnic, laboral, pedagògic i econòmic.

Estàvem estudiant les alternatives, quan, afectats també de ple, pels reptes de la reforma, la Fundació Collserola, tot i l’ empenta que li significà la integració a les seves escoles i fundacions, de la Cooperativa de pares i mares Avenç de Sant Cugat -que havien decidit, una mica abans, el mateix que nosaltres decidirem després– estudiava com assegurar ja des del cicles inicials els mínims nombres d’alumnes, per, a la llarga, complir l’exigència d’oferir diverses línies pel batxillerat. Coneixedors del prestigi i solidesa patrimonial, social i pedagògica del Ramón Fuster i, en especial la del seus docents, així com la coincidència d’idearis, van demanar al Consell Rector, estudiar, junts, possibles models de col·laboració.

Per no estendre’ns més sobre fets que molts ciutadans de Bellaterra van viure en persona, dir només que, fruit de molta feina, una negociació equànime i un acurat estudi de viabilitat i dels pros i dels contres, de forma consensuada, es va concloure que el millor projecte consistia en l’aportació -i manteniment, i compliment, íntegres- ala Fundació, de tots els actius, passius i intangibles de la Cooperativa, que, acomplerta i assegurada la finalitat per la que s’havia constituït, es va dissoldre.

Garantida la seva fermesa econòmica i pedagògica, el què realment assegurà l’èxit de la integració, va ser que les persones d’ambdues institucions, compartíem l’esperit no lucratiu, idèntics principis pedagògics i els mateixos objectius i ideals. Per això, els pares/mares-cooperativistes, per una banda, i el Patronat de la Fundació per l’altra, quan es va sotmetre a votació, vàrem aprovar el projecte d’integració per unanimitat. Els cooperativistes ho vàrem fer desprès de totes les explicacions que vàrem requerir, en dues Assemblees Generals, on assistirem la pràctica totalitat de cooperativistes, representant quòrums, absolutament majoritaris, de centenars de persones -molts recordaran que les vam haver de celebrar al Cercle Sabadellès per a enquibir-hi tothom-.

Fruit doncs, d’una decisió fonamentada, sostenible econòmicament, amplament debatuda i explicada, i democràticament votada, la Cooperativa es va dissoldre cedint voluntàriament tots el seus actius, passius i intangibles, integrant-los en el si la Fundació Collserola. Com a resultat d’anys i anys d’administració transparent, i rigorosament prudent, mai hi hagué cap fracàs econòmic, ni mai els pares i mares ens vàrem haver de fer càrrec de cap dèficit ni deute, ans al contrari es va consolidar un important patrimoni mobiliari, immobiliari i intangible i es va reforçar el projecte fundacional, aportant-li un significatiu  patrimoni net positiu.

La Fundació, segons el previst assumí el que hipotèticament ens hauria pogut correspondre pagar als cooperativistes, lliurant al Fons de Cooperatives de la Generalitat, tot el ròssec del “Fons d’Educació i Promoció Cooperativa”, que formava part dels passius de la Cooperativa, per import de 112.472,60€, a ingressar a la Generalitat si la Cooperativa canviava de naturalesa i/o es dissolia. També, va atendre el passiu consistent en l’obligació de lliurar als/a les cooperativistes que ho varen demanar, els “Retorns Cooperatius” individualment meritats al seu favor fins a la data de la integració. És just destacar com, amb altruisme, un nombre significatiu de cooperativistes hi van renunciar quan varen tenir-hi dret, en acabar els seus fills/es l’escolarització en qualsevol dels centres de la Fundació.

Per acabar: Mares i pares, alumnes, mestres i personal no docent, del Ramón Fuster i de totes les escoles i institucions vinculades de la Fundació varen/m veure enfortits  tots i cadascun dels seus/nostres drets educatius, docents, laborals i econòmics. Als alumnes se’ls va garantir l’escolarització, fins que molts varen acabar el batxillerat i passar la selectivitat sense “canviar d’institució”. Molts/es mestres van/han enriquir/t la seva carrera, poden alternar matèries impartides, nivells i centres i/o assumir responsabilitats de tutoria, coordinació, com a caps d’estudis i/o de direcció de centres. Tot gràcies al ventall d’oportunitats que representa pertànyer, de ple dret, a una única entitat sense ànim de lucre, més gran i sòlida, en tots sentits del que ho serien el Ramon Fuster i la resta de les escoles, institucions i fundacions individuals que la composen.

Bellaterra 14 de desembre de 2020 

Signants:

Aiza Puig, Immaculada, Alemany Costa, Josepa, Arner Subias, Antonio, Barneda Albert, Magí, Betrian Gené, Jaume, Betrian Piquet, Jesús, Bru Casanova, Àlex, Corbella Sambola, Carme, Corbera Elizalde, Immaculada, Cruces Jordà, Laura, Fatjó Gené, Eulàlia, Jordana Gisbert, Núria, Monzó Lacueva, Neus, Moradell Bosch, Tardós i Jorba, Jordi, Arcadi, Petit Ricart, Josefina, Pina Massachs, Montserrat, Riart Ros, Josep Lluís, Riba Farrés, Carlos Riba Farrés, Fèlix, Riba Farrés, Josep Mª, Riba Farrés, Lluís, Riba Farrés, Rosa, Roda Fábregas, Rosa, Saiz Argenté, Teresa, Sans Zapata, Mª Josep, Santaló Pedro, Josep, Segarra Pladellorens, Carme, Seriola Rodas, Miquel Tamburini Blanch, Elisenda i Tardós i Jorba, Alba.

Vols llegir més…?

Que BellaterraDiari sigui un espai de debat, la principal demanda dels socis

Que BellaterraDiari sigui un espai de debat, la principal demanda dels socis

El divendres 23 de juliol es va celebrar la 6a Trobada de socis i sòcies de BellaterraDiari, que va tenir lloc a la Font de la Bonaigua i on hi van assistir un total de 13 veïns i veïnes . Vam aprofitar l’ocasió per fer un repàs de l’actualitat bellaterrenca dels darrers 6 mesos – des que es va fer la darrera trobada-

0 Comentaris

0 Comments

Trackbacks/Pingbacks

  1. Es reclama al Tot Bellaterra que publiqui una nota rectificativa – Unió de Veïns de Bellaterra - […] Podeu llegir l’escrit del grup de Veïns (nota rectificativa) en el següent enllaç: https://bellaterradiari.cat/2021/01/26/un-grup-de-veins-acusa-al-tot-bellaterra-de-fake-news […]
  2. "Difondre falsedats no obre debats. Reiterar-les és intoxicació" - BellaterraDiari - […] TOT BELLATERRA no ha atès la nostra petició de rectificar les falses informacions sobre la Cooperativa Ramon Fuster publicades…

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: