Un estudi que publica avui el Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB mb seu a Bellaterra reflexiona sobre l’evolució de l’esperança de vida en els majors de 65 anys i els anys de vida lliure de malaltia just abans de la pandèmia

Al 2019 l’esperança de vida en néixer a Espanya es trobava entre les més altes del món amb 80,9 anys per als homes i 86,2 anys per a les dones. “L’impacte de la Covid-19 ha suposat una aturada en l’augment continuat que es venia observant, tot i que s’espera que aquest efecte depressiu sigui conjuntural”, expliquen les autores de l’estudi, Pilar Zueras i Elisenda Rentería, del CED-UAB il’Institute for Social and Economic Researcha laUnverity of Essex(ISER-Essex). 

L’estudi -que analitza les dades sobre salut així com les de mortalitat del Instituto Nacional de Estadística(INE) dels anys 2006, 2012 i 2017- mostra que el creixement progressiu des de 2006 de l’esperança de vida als 65 anys no ha anat acompanyat d’un augment en el nombre d’anys viscuts sense malalties. Les autores examinen la presència de les principals causes de mortalitat i càrrega de malaltia i discapacitat per estimar l’evolució de l’esperança de vida amb i sense malaltia als 65 anys entre homes i dones. 

Moltes d’aquestes malalties són, a més, factors de risc associats a la gravetat i l’ingrés hospitalari en cas de COVID-19. Entre les condicions de salut considerades, les més prevalents són hipertensió, mal d’esquena crònic, diabetis, malalties de cor i malaltia obstructiva pulmonar crònica (MPOC). Les autores de l’estudi conclouen que “reduir el temps que vivim amb malaltia ha de ser un objectiu prioritari del sistema de salut els propers anys”. 

D’aquesta manera, expliquen, l’allargament de l’esperança de vida en les edats avançades aniria acompanyat, també, d’anys de vida lliures de malaltia. Segons les autores, “les millores del sistema sanitari s’han centrat més en resoldre els casos més aguts, més propers a la mort, el que comporta una millora en la supervivència, i el que ha suposat un augment del nombre de persones que viuen malalties o problemes de salut “. 

Les malalties cròniques són un fort determinant de la qualitat de vida de les persones i estan relacionades amb molts problemes de salut, augmenten el risc de morir més jove i defineixen les necessitats sanitàries de la població, determinant el nivell d’utilització i el tipus d’intervencions que realitzen els serveis de salut. A més, la presència de condicions cròniques ha estat associada a el major risc de gravetat i mortalitat per COVID-19. 

Diferències entre homes i dones 

Entre 2006 i 2017, l’esperança de vida als 65 anys va créixer de 17,7 a 19,1 anys per als homes i de 21,7 a 23,0 anys per a les dones, però aquest guany d’anys de vida no necessàriament ha anat acompanyada d’anys en bona salut. Mentre els homes han guanyat 1,3 anys de vida, han perdut 0,4 anys lliures de malaltia. Per contra, les dones han augmentat la seva esperança de vida a 1,4 anys i han guanyat 0,3 anys lliures de malaltia. 

L’estancament en la millora dels anys viscuts en bona salut ha estat més pronunciat entre 2012 i 2017. L’impacte i l’evolució de les malalties no ha estat igual per a homes i dones. D’una banda, elles tenen una esperança de vida superior als homes, però també viuen més anys en mala salut durant tot el període. 

En relació a les malalties estudiades, el 2017, s’esperava que els homes i dones de 65 anys passessin 9,6 i 12,3 anys, respectivament, amb hipertensió, el que representava més de la meitat de la seva esperança de vida. Tenir mal d’esquena crònic, la següent condició més prevalent, especialment per a les dones, s’estenia durant 27,2% de l’esperança de vida als 65 anys dels homes i 48,0% de les dones el 2017. 

Aquests resultats poden explicar l’aparent paradoxa de la major mortalitat masculina per Covid-19, tot i que les dones estiguin més exposades al seu infecció donada la feminització dels treballs de cures i de la pròpia vellesa.