“Mirades properes des dels mitjans”

by | febr. 3, 2021 | Opinió

Cerdanyola té molta sort en un àmbit que no sempre es valora com cal. A Cerdanyola hi ha diversos mitjans de comunicació que informen del dia a dia de la ciutat. A més, existeix una xarxa de veïns i veïnes que també ens descobreixen amb rigor fets que passen a Cerdanyola o que ens recorden la seva història. Aquesta varietat de fonts des d’on raja informació enriqueix la ciutat.

En aquest cas, i com és el sector que més conec, vull reivindicar la feina dels mitjans de comunicació locals. Com coneixeríem ara la història dels pobles i les ciutats si no fos per aquells que la van explicar fa anys? Ho feien, majoritàriament, els periodistes dels diaris, ràdios o televisions locals. Actualment passa el mateix. Les notícies que avui llegim al TOT seran part de la història que llegirem demà. Els museus, el GREC o periodistes i historiadors com en Juan Antonio Hidalgo -qui fa una feina magnífica digitalitzant l’arxiu fotogràfic del TOT– recuperaran aquestes pàgines i mostraran com evolucionava la pandèmia a Cerdanyola al gener de 2021. Cap mitjà generalista explicarà amb tant de detall què passa al carrer del costat de casa com ho fan els mitjans locals.

Una altra part màgica de la premsa local és la proximitat. A les revistes i emissores de ràdio locals llegim i escoltem notícies sobre amics, coneguts, comerços on acostumem a comprar o fins i tot sobre nosaltres mateixes. Encara que pugui semblar el contrari, les seves històries tenen la mateixa importància que les que llegim en un diari d’abast estatal. Simplement són històries fetes des de la proximitat.

I per descomptat, Cerdanyola pot presumir de la qualitat periodística dels seus mitjans. Per coneixement propi del sector, i com a lectora de la resta de mitjans, puc assegurar que a Cerdanyola es fa molt bon periodisme. I, sorpresa: no és fàcil. Fa uns anys, el periodista de guerra -i ripolletenc- Nicolàs Valle em va dir en una entrevista que fent periodisme local, el periodista està més exposat que fent periodisme internacional. És cert. Si des de Catalunya parlem de Donald Trump, no ens trucarà per dir-nos què li ha semblat una notícia. En canvi, quan escrivim sobre algú de la ciutat el contacte és més directe. Malgrat aquestes i altres dificultats, com la tendència a no fixar-nos en què passa al nostre costat, el periodisme local de Cerdanyola seguirà al peu del canó sent un servei i un altaveu per a la ciutadania.

Vols llegir més…?

Jaume Sarramona: ‘Tens moltes ganes de jubilar-te?’

Jaume Sarramona: ‘Tens moltes ganes de jubilar-te?’

Aquesta és la pregunta que, lògicament, li podem fer a qui encara no s’ha jubilat, i tot seguit suggerir-li que si pot escollir quan fer-ho abans parli amb gent jubilada,  així es farà més càrrec del què realment significa restar fora del món laboral ordinari, per damunt de tòpics i simplicitats.

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. “

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: