“Mirades properes des dels mitjans”

by | febr. 3, 2021 | Opinió

Cerdanyola té molta sort en un àmbit que no sempre es valora com cal. A Cerdanyola hi ha diversos mitjans de comunicació que informen del dia a dia de la ciutat. A més, existeix una xarxa de veïns i veïnes que també ens descobreixen amb rigor fets que passen a Cerdanyola o que ens recorden la seva història. Aquesta varietat de fonts des d’on raja informació enriqueix la ciutat.

En aquest cas, i com és el sector que més conec, vull reivindicar la feina dels mitjans de comunicació locals. Com coneixeríem ara la història dels pobles i les ciutats si no fos per aquells que la van explicar fa anys? Ho feien, majoritàriament, els periodistes dels diaris, ràdios o televisions locals. Actualment passa el mateix. Les notícies que avui llegim al TOT seran part de la història que llegirem demà. Els museus, el GREC o periodistes i historiadors com en Juan Antonio Hidalgo -qui fa una feina magnífica digitalitzant l’arxiu fotogràfic del TOT– recuperaran aquestes pàgines i mostraran com evolucionava la pandèmia a Cerdanyola al gener de 2021. Cap mitjà generalista explicarà amb tant de detall què passa al carrer del costat de casa com ho fan els mitjans locals.

Una altra part màgica de la premsa local és la proximitat. A les revistes i emissores de ràdio locals llegim i escoltem notícies sobre amics, coneguts, comerços on acostumem a comprar o fins i tot sobre nosaltres mateixes. Encara que pugui semblar el contrari, les seves històries tenen la mateixa importància que les que llegim en un diari d’abast estatal. Simplement són històries fetes des de la proximitat.

I per descomptat, Cerdanyola pot presumir de la qualitat periodística dels seus mitjans. Per coneixement propi del sector, i com a lectora de la resta de mitjans, puc assegurar que a Cerdanyola es fa molt bon periodisme. I, sorpresa: no és fàcil. Fa uns anys, el periodista de guerra -i ripolletenc- Nicolàs Valle em va dir en una entrevista que fent periodisme local, el periodista està més exposat que fent periodisme internacional. És cert. Si des de Catalunya parlem de Donald Trump, no ens trucarà per dir-nos què li ha semblat una notícia. En canvi, quan escrivim sobre algú de la ciutat el contacte és més directe. Malgrat aquestes i altres dificultats, com la tendència a no fixar-nos en què passa al nostre costat, el periodisme local de Cerdanyola seguirà al peu del canó sent un servei i un altaveu per a la ciutadania.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘ En la mort de Laura Jansà, la millor dona per a un home’

Ignasi Roda: ‘ En la mort de Laura Jansà, la millor dona per a un home’

Un home no pot ser gran sense una gran dona. Això és el primer que se m’acut quan m’he assabentat de la mort de la Laura Jansà, (18/7/21). Molts bellaterrencs no endevinaran qui és ella en llegir aquest nom, però si afegeixo que era la dona d’en Jaume Pla, segur que mols visualitzaran la seva cara i la seva alegria permanent

Laura Benseny: ‘Algú assenyala la lluna, però mirem tots el dit’

Laura Benseny: ‘Algú assenyala la lluna, però mirem tots el dit’

Aquestes setmanes els mitjans de comunicació no paren de repetir que hi ha una cinquena onada i que els afectats són/som el jovent. A moltes tertúlies s’acusa el jovent d’estar causant l’increment de casos i, en conseqüència, que es torni a tancar tot. Afegiré unes quantes consideracions de la pandèmia que viu el jovent al nostre país des de fa anys i que estan vinculades a la situació actual.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: